dissabte, 26 de juliol de 2008

LA INSATISFACCIÓ

LA INSATISFACCIÓ, UN COMPANY DE VIATGE.
Ens acompanya al llarg de la vida i és un mal company de viatge, hauríem de mirar de convidar-lo a baixar a la primera estació per tal de gaudir del camí.
Vivim en un permanent estat d'insatisfacció perquè la ment no viu en el present, contínuament està en moviment i lluny de l'"ara": viatja al passat i al futur. Ho farà tot menys gaudir del moment present, i quant hi és, cerca motius que reforcin la seva existència, fins i tot en les millors ocasions quan les coses van bé, quan els vents bufen a favor, tenim sensacions insatisfactòries. Diferents raons la provoquen com ara les expectatives no acomplertes que creen frustracions i donen pas a la insatisfacció. Seria bo, doncs, acceptar les coses com són, eliminar els prejudicis i el pensament negatiu, segurament hi ha molts més motius per l'estat d'ànim positiu. Les coses seran com siguin, i probablement el millor que podem fer és ADAPART-NOS al present. Recepta: meditar 5 minuts de tant en tant ens donarà una visió clara dels estats mentals.

dissabte, 19 de juliol de 2008

DE NÀUFRAG A NAVEGANT !

AIXÍ NO VULL ESTAR !!
Podem decidir canviar de nàufrags a navegants, tot seguit veurem quines coses podem fer per ser navegants.
Exercitant regularment les funcions del cos i les facultats de l'ànima gaudirem d'un estat d'ànim més positiu. L'exercici físic regular augmenta la producció d'endorfines, i afavoreix la qualitat del repòs.
Ajudar desinteressadament als altres millora la perspectiva de la vida i de l'estat d'ànim, Simone de Beauvoir tenia aquesta recepta: dedicar-nos a altres persones, a grups o a causes, i viure una vida d'entrega i de projectes. Per fomentar el nostre optimisme, és molt eficaç diversificar les nostres fonts de satisfacció, duent a terme i a gust activitats diferents i independents gaudirem més de la vida i suportarem millor els contratemps.
Annexo enllaç d'en Bob Marley (Don't worry be happy).

http://es.youtube.com/watch?v=VmBSwizauLg&feature=related

diumenge, 13 de juliol de 2008

Sir Charles Spencer Chaplin....CHARLOT




Actor, director, escriptor, productor i compositor, va nèixer el 16 d'abril de 1889. Conegut al món saxó com the tramp (el rodamons), i a Itàlia, França, Espanya i Catalunya, com Charlot.
Un rodamons de maneres refinades, la dignitat d'un cavaller, vestit amb una jaqueta estreta, barret de bombí i uns sabatots per calçat. Procedent d'una família desestructurada del món del teatre i del music hall,
ell mateix començà a treballar al teatre a l'edat de 5 anys. Els americans, que en aquella època cercaven el "somni americà", es van identificar amb aquest rodamons que mai aconseguia millorar la seva vida.
El gran dictador, Candilejas, i The Modern Times considerada una de les obres mestres de la història del cinema. Va ser perseguit als EEUU, acusat de comunista i després d'uns anys de judicis i de persecució es va exilar a Suïssa (1953). Anys després (1973) va ser nomenat cavaller per la cort reial britànica, i es va convertir en Sir Charles Chaplin. Als Estats Units li van concedir un Oscar honorífic al 1971.
Aquest vídeo del you tube recull 5, 46 minuts d'algunes de les millors escenes de la seva filmografia.

Canvi de camí

Estimats amics/gues, no lectors d'aquest blog, cosa que per altra banda comprenc perfectament. Fa dies que li dono voltes a la idea d'abandonar la militància al país, donat que em resulta amarg i frustrant. M'ha semblat percebre que una gran part dels catalans són com les gallines "tenen ales, sí, però són de gallina, per això quan ens enlairem no passem d'un pam del terra", ara això si, soroll i escarafalls tant com vulguis.
Dit això, abandono la tribu dels catmesells, dedicats com estan a les picabaralles contínues, mentre l'enemic se n'enfot i ens fot (ves quin rodolí).
Ara mateix no sé com ompliré el temps disponible, però només de pensar-ho ja em deleixo, potser dedicaré temps a dues ong (són en aquest blog). Segurament dedicaré més temps als meus pares (en fa 80 years old), als meus fills i néts (babes pel terra), i sobretot a la meva dona, musa de la meva vida.
Ah coi, dedicaré més temps a aquest blog, per omplir-lo amb les meves "anades d'olla". Bé, amigues i amics, un canvi de camí moltes vegades porta al mateix lloc que l'anterior, espero que al final d'ell trobi un país orgullós, solidari i Sobirà.
Visca el Lliure Pensament !!!!

dilluns, 7 de juliol de 2008

Dr. House, misàntrop i addicte al treball


En sembla un personatge espectacular, rèplica de Sherlock Holmes, intel-ligent, misàntrop, recercador i amant de la seva feina, fins i tot viu al 221.Ah, important també es droga... Aquets you tube video, recull les seves millors frases.
Aquest personatge m'ha enganxat, ves quina cosa.
Un altre dia en parlaré més d'aquests i d'altres herois meus.