dijous, 30 d’octubre de 2008

EL CAPITÁN TRUENO.

El Capitán Trueno, defensor dels febles, lluitador incansable contra els opressors i tirans, acompanyat dels inseparables Goliath i Crispin, i de tant en tant de l’eterna núvia Sigrid (reina de Thule). Sovint segrestada per malvats edulcorats, que inicialment només pretenien “desposarse” casar-se amb ella (res d’assetjament sexual).
Cada setmana per aproximadament 1,25 pts el comprava i el llegia i rellegia fins la setmana següent, després quan jugàvem al carrer repetíem les seves aventures, amb espases imaginàries i dolents inexistens ja que cap nen volia ser-ho.
De vegades les nenes es prestaven a fer de Sigrid, però poca estona perquè el seu paper era totalment passiu mentre els demés corríem i lluitàem al seu voltant, així doncs preferien seguir jugant a la “xarranca”.
Absolutament flipant els tebeos en què hi sortia el globus, els tres herois viatjaven amb aquest artilugi volador cap a un destí fix, Thule, però els vents els duien aleatòriament a terres desconegudes i misterioses on, indefectiblement, eren atacats i empresonats, fins que aconseguien escapar i organitzar la revolta contra el tirà de torn. Tot això ben amanit amb la pantagruèlica fam del gegantesc i entranyable Goliath, repartint cops de puny i de porra a tort i a dret.
Cada tebeo era una aventura increïble. Gràcies Capitán Trueno, per tot el que ens vas donar, il.lusió, imaginació i per fer-nos creure amb la justícia, l’amistat i la dignitat dels homes.
Capitán Trueno sempre estaràs viu a la nostra memòria i el nostre cor.

dimecres, 29 d’octubre de 2008

SAMSARA, LA RODA DE LA VIDA.

Els éssers humans ens trobem immersos en un procés psicofísic anomenat "samsara". Atrapats en la roda de néixer, envellir i morir.
Vivim en un estat d'ignorància o autoengany respecte de les tres característiques de l'existència.
Primera característica, la vida és transitòria, efímera i impermanent.

La segona és que està subjecta a certes dosis de frustració, insatisfacció i sofriment, bàsicament perquè desitgem mantenir les coses (persones, situacions, etc..) que ens agraden o ens són plaents, ignorant que la primera característica de la vida ho fa impossible.

La tercera de les característiques de l’existència és que totes les realitats són carents d’essència immutable que existeixi per sí mateixa. Tot és impermanent, sorgeix i finalitza a partir de certes causes i condicions.
La vida és un procés de canvi continuat, subjecte a determinades causes i condicions que interactuen entre elles. Estem atrapats en el samsara, a no ser que en siguem conscients de la interacció amb les persones, les coses i les idees.
Hem de desenvolupar l'OBSERVACIÓ ,reflexionar uns minuts al dia per veure’ns com actuem, reaccionem i vivim, per observar com ens agitem sovint per coses banals i deixem de costat les importants, l’amor, l’amistat, l’equanimitat, i la compassió. El samsara ens atrapa amb els seus dolços i alhora dolorosos enganys.
¡Que tots els éssers siguin feliços!

dimarts, 28 d’octubre de 2008

MAHATMA GANDHI, ÀNIMA GRAN.

Gandhi, un bàlsam per al cor i per la ment, un home ple de llum i bellesa que per contrast amb tanta mediocritat brilla més intensament. Jo n'admiro la part més espiritual, més humana. Miraré d’explicar dos dels tres principis morals que ell va practicar i ensenyar.
AHIMSA, NO-VIOLÈNCIA.
Cada acció, paraula o pensament que genera dolor als altres és una forma de violència.
No prendre part entre el botxí i la víctima és una forma de violència. No n’hi ha prou amb abstenir-se de ferir, ahimsa té una cara activa, és practicar la compassió cap a tots els éssers. Per poder aplicar serenament la no-violència en la vida diària, primer hi ha un treball interior a fer... es tracta de desenvolupar l’equanimitat, l’amistat, l’alegria i la compassió.
La no violència té per tasca alliberar l’home de les cadenes de la violència legítima, de qualsevol forma d’explotació, la no-violència i la covardia són incompatibles.
La dona és l’encarnació de la no-violència, ens ensenyarà el Mahatma.
SATYA, VERACITAT.
Abstenir-se de la mentida, de l’exageració, de l’aparença, de ferir amb les paraules, de les intel·lectualitats motivades per la vanitat, la passió o l’odi. Si ets veraç, totes les altres virtuts vindran per elles mateixes. Cerca la veritat en la meditació i no en els llibres acolorits. L’espiritualitat és impossible si no practiquem la veracitat de pensament, paraula i acció.
L’escola de Gandhi va seguir un mètode basat en l’ètica i en el treball, volia formar per alliberar i generar éssers autònoms i dignes.
Mahatma Gandhi ha deixat un món millor (1869-1948).

dissabte, 25 d’octubre de 2008

FRIDA KHALO, pintura, geni i dolor.

Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà.
Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills.
Frida va dir una vegada: “Sufrí dos graves accidentes en mi vida…Uno en el cual un tranvía me arrolló y el segundo fue Diego”.
Durant la seva vida, Frida va crear unes 200 pintures, dibuixos i esboços relacionats amb les seves experiències vitals, el dolor físic i emocional i la turbulenta relació amb elseu marit.
Quan es va inaugurar la seva exposició el metge li va recomanar que no s’aixequés del llit, però ella va insistir i va anar-hi amb una ambulància i el seu llit transportat per un camió,
Frida i Diego eren molt actius en el partit comunista de Mèxic i al 1954 poc després de participar en una manifestació comunista , i en la que seria la seva última aparició pública, Frida va morir. La darrera entrada del seu diari personal diu:
"Espero alegre la salida y espero no volver jamás - Frida ".
Des d’aquest blog retrem homenatge al geni i a la dona, per tot el dolor que va patir i per la lluita constant fins al final de la seva vida. Tant de bo es cumpleixi el seu darrer desig !
Enllaç recomanat: http://www.taringa.net/posts/arte/1144914/Megapost---Frida-Khalo---Obras,-m%C3%BAsica-y-pel%C3%ADculas.html

dilluns, 20 d’octubre de 2008

PACO IBÁÑEZ, COMPROMÍS AMB LA LLIBERTAT

Més que un cantautor, més que un poeta, aquest home ha sigut i és un defensor de la llibertat.
Paco Ibáñez forma part del meu imaginari i del de molts d'aquella època de foscor, ell ens va ensenyar amb les seves cançons a estimar la poesia com a forma d'expressar la llibertat.
Us demano una mica del vostre temps per escoltar-lo, per a mi és important i m'agrada compartir-ho amb vosaltres.



dissabte, 18 d’octubre de 2008

AYAHUASCA, FANTASIA O REALITAT

El nom d’ayahuasca prové de la llengua quítxua, popular ètnia tradicional que viu als Andes. Des de temps immemorials els indígenes han fet servir aquesta planta per als seus efectes curatius. L’ayahuasca forma part dels rituals sagrats dels pobles indígenes amazònics i andins. La consumeixen per prendre decisions, per curar i curar-se, per resoldre conflictes intrafamiliars i intratribals, etc.
M’agrada pensar que mitjançant l’estímul de certes qualitats del cervell descobrim altres realitats que no siguin les purament cognitives i condicionades per la cultura establerta.
M’agrada pensar que es puguin resoldre conflictes sense llargs i honerosos litigis judicials.
M’agrada saber que hi ha altres veritats per descobrir, altres sensacions per experimentar i sobretot m’agrada pensar que una altra manera de fer tribu és possible.
Tribu perquè es comparteixen experiències, perquè trenca convencionalismes, ens agermana en les inquietuds humanes i elimina els prejudicis que ens separen, i per últim, m'agrada perquè en comptes de competir per tal d'arribar el primer podem córrer junts i compartir la victòria.

divendres, 3 d’octubre de 2008

REEDUCAR LA PERSONALITAT

No n’hi ha prou amb aprendre intel·lectualment; hem d’aplicar el que hem après per crear una experiència diferent.
Hem de ser capaços de reestructurar el nostre cervell o no podrem canviar la nostra resposta a determinades experiències.
Cada vegada que aprenem alguna cosa nova, el cervell processa la informació a través dels sentits i estableix connexions sinàptiques que codifiquen en les neurones el record del que ha après. Això és un fet molt important ja que posa de manifest que tenim la capacitat d’adaptar-nos als estímuls de les influències externes i MODIFICAR el nostre comportament.
Sense la capacitat de canvi, no podríem evolucionar i seríem víctimes de les predisposicions genètiques dels nostres avantpassats.
A partir d’aquestes premisses, la meva proposta és…..perquè no mirem d’aprendre alguna cosa nova com ara ballar, muntar a cavall o aprendre un idioma, i ho incorporem a la nostra vida com a primer pas per anar reestructurant la forma de pensar, de sentir i sobretot de viure??No fos cas que a força d’adaptar-nos i conformar-nos ens estiguem convertint en una persona molt diferent de la que podem ser !