dissabte, 25 d’abril de 2009

FREE TIBET.

Es cumpleixen 50 anys de la invasió del Tibet per l’exèrcit xinès, el procés de genocidi i destrucció del poble tibetà continua imparable ja que les democràcies occidentals no mouen un dit per evitar-ho.
Com tots sabem la Xina avui és un gran negoci, un mercat de més de mil milions de consumidors i alhora una fàbrica de productes "low cost" que consumim indiferents a la manca de drets humans i de democràcia.
Seguidament us deixo amb un you tube del Lama Tubten Wangchen, responsable de la Casa del Tibet a Barcelona, incansable lluitador per la llibertat del seu poble.

diumenge, 19 d’abril de 2009

PERPLEXITAT

Perplexitat, pudor, sorpresa.....
Vosaltres què faríeu?

dissabte, 11 d’abril de 2009

LUCY, L'ÀVIA DELS HOMÍNIDS.

“Lucy in the Sky with Diamonds” cançó dels Beatles, que va inspirar a un dels membres de l’excavació quan van trobar les restes d’aquest petit homínid.
Aquestes restes tenen 3,5 milions d’anys, aquesta anciana venerable ens aporta una valuosa informació sobre la seve espècie, Australopitecus afarensis, sembla ser que ja estava molt a prop dels homínids, però encara conservava algunes característiques primitives. La seva capacitat cranial era més gran que las d’un ximpancé, uns 400 cc de volum del cervell, lluny encara dels 1.400 de l'homo sapiens (encara que pel que es veu alguns estan a mig camí). Per l’esquelet i la forma de la pelvis s’intueix que ja es mantenia dreta sobre dos peus. No era molt alta i pesava uns 30 kgs. Els Australopitecus afarensis eren omnívors i vivien a planes i pujols, vora de l’aigua i caminaven alçats. Se m’acut que si aquesta senyora va donar pas a la nostra espècie, com és que pot existir el racisme?, la discriminació per raons de sexe? no tenim la mateixa “àvia”?
Bé Lucy, d’acord que no eres gaire atractiva, però jo, si més no et trobo interessant i entranyable. Gràcies per la teva contribució a la nostra espècie.

LUCY IN THE SKY DIAMONDS

dijous, 9 d’abril de 2009

ESPERITS, MEDIUMS

He trigat en escriure sobre aquest tema perquè veritablement li tinc respecte i una mica de por. Em refereixo a les presències o esperits…però és que darrerament he acumulat involuntàriament moltes anècdotes i testimonis d’aquests fets.

Vàries persones de confiança i molt assenyades m’han descrit fets com ara:

estar sola a casa i veure una persona asseguda a una cadira, amb aire indiferent, o estar al llit conciliant el primer son i sentir la presència d’una persona asseguda als peus del llit.

La més coincident, però, és aquella sensació de notar com, o bé al costat o bé al darrera hi ha una forma intangible, invisible però que hi és i a prop, coincideixen en la sensació de que et vol tocar, que es vol comunicar, i com un calfred t'envaeix tot el cos.

Segons he pogut saber són esperits que cerquen mediums o sigui persones amb les qui comunicar-se, segurament per temes pendents d’aquest món.

Però l’experiència més esgarrifosa, si em permeteu l’expressió, és aquesta:

una persona que conec de fa molts anys i em mereix tota confiança em va explicar que va haver de fer un ritual amb una medium per treure els esperits de casa seva, costa de creure però eren quatre que aleatòriament s'hi feien notar, les coses anaven des de sorolls, algunes portes que les trobava tancades, el rellotge de paret que tocava les hores a destemps, i el més inquietant era quan a la foscor de la nit notava com el contacte suau i fred d’unes mans i altres coses que aquí no puc explicar...

En un proper escrit explicaré alguns casos més, però sobretot detallaré com podeu verificar si al vostre voltant hi ha esperits, perquè fantasmes no ho dubteu n'hi ha i molts..

divendres, 3 d’abril de 2009