diumenge, 31 de maig de 2009

La Flama del Canigó

Mantenim Viu el foc dels Països Catalans

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels focs de Sant Joan molt arrelada arreu dels Països Catalans.

Com s’escampa la Flama?

Durant tot l’any, Perpinyà guarda el foc de la Flama del Canigó. El dia 22 de juny aquesta flama es puja fins el cim del Canigó, on s’encén la llenya que han portat des de diferents parts dels Països Catalans el diumenge abans durant l’Aplec del Canigó. Aquest feixos de llenya portats per representants de diferents punts del país serveixen per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, crema dalt del cim i de la qual s’agafa foc nou per ser retornat a Perpinyà.

Després de l’encesa, es dóna sortida a les torxes i els fanalets, que escampen el foc per tots els pobles i ciutats del país.

Cada població organitza la rebuda de la Flama, durant la qual s’encenen les diferents fogueres de Sant Joan i es llegeix el missatge que reafirma la pertinença a un mateix poble.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que distribuint el foc amb tots els mitjans possibles –a peu, amb bicilceta, amb cotxe i, fins i tot, a cavall- i és rebuda a cada vila pels seus respectius habitants.

Diverses entitats i la societat civil en general contribueixen, així, a escampar aquest foc, símbol d’unitat i diàleg.

Es calcula que amb la Flama del Canigó s’encenen unes 30.000 fogueres des de la Catalunya Nord fins al País Valencià, passant per la Franja, el Principat i les Illes Balears.

Informa-te’n a : www.omnium.cat

divendres, 29 de maig de 2009

Sirex i Mustang





A la dècada dels seixanta aquests dos grups musicals catalans, van competir entre ells de tal manera que els/les fans estaven dividits, encara que cantaven i ballaven al ritme d'ambdues formacions indistintament.
El seu hàbitat era el San Carlos Club (al barri de Gràcia), van ser el referent musical d'una generació, amb les seves balades i al seu ritme es van formar moltes parelles.
Era època de prohibicions, finalment la dura repressió de la dictadura va multar i tancar indefinidament la discoteca. Sort que encara quedaven els "guateques" a les terrasses de casa i a locals com ara garatges, magatzems, etc...

diumenge, 24 de maig de 2009

Cenobi de Santa Anna

El que resta de l'antic cenobi de Santa Anna (església, claustre i sala capitular) es troba actualment amagat i reclòs entre moderns edificis, formant una placeta tancada al trànsit a la qual s'hi pot accedir des del carrer Santa Anna o des de la plaça Catalunya a través d'un petit carreró. L'església va ser iniciada a mitjan segle XII i va anar adquirint el seu actual aspecte durant els tres segles següents, ja en ple període gòtic. Conserva l'estructura romànica original, amb planta de creu i absis quadrat, coberts al segle XIII amb volta de canó apuntada.
Tot badant pel centre de la ciutat he anat més d’una vegadada a cercar aquesta petita illa de silenci i tranquil·litat, fent un passeig pel seu bellíssim claustre s'hi poden escoltar encara els càntics gregorians dels monjos al fer les seves pregàries.
Aquest petit cenobi és un viatge en el temps i a la intimitat.


dissabte, 23 de maig de 2009

PROU DE TOROS !



L’escriptor Josep Pla, va dir una vegada a l’humorista Julio Camba:
Jo no vaig a les “corridas” perquè he comprovat que la primera vegada vaig apartar els ulls amb fàstic quan el “picador” li va clavar el ferro al toro a l’esquena.
Després vaig girar la cara quan la sang començà a córrer al clavar-li les banderilles, però tímidament em vaig atrevir a mirar de reüll.
Després el meu estómac no va resistir les deu “estocadas” que va haver de donar-li un “matador” miserable per tumbar al toro encara que tampoc estava disposat a perdre’m allò, donat que havia pagat l’entrada.
I vaig tenir el valor per resistir fins a tres “descabellos”. Vaig aplaudir al toro en “l’arrastre”. Poc a poc vaig anar mirant de front aquella carniceria. A la quarta “corrida” ja tot em semblava natural. I a la cinquena ja no m’hagués importat gens si en comptes d’un toro haguessin matat al meu cosí.

dimecres, 20 de maig de 2009

PROCLAMO LA INDEPENDÈNCIA

Des del meu modest blog, proclamo la Independència, puc argumentar-ho amb moltes raons prou conegudes i de justícia, però no ho faré.
Senzillament us parlaré de sentiments, m’estimo aquesta terra,
m’estimo els seus cims, i les seves valls, els rius, la gent, la nostra manera de fer i de ser, l’excés de seny, la tolerància, però el que més m’estimo és la nostra llengua, ens fa ser com som, ens uneix, mireu si no com parlen a l’Empordà, a ses Illes, o al País Valencià, senzillament meravellós.
Des d’aquí us animo a que proclameu la Independència als vostres blogs, i si no en teniu proclameu-la dins dels vostres cors, i millor si doneu un pas més enllà i ho feu públic.
Us treureu un pes del damunt, us sentireu alliberats.
Per tots aquest sentiments és que proclamo :

INDEPENDÈNCIA ! VISCA CATALUNYA SOBIRANA !

divendres, 15 de maig de 2009

MÀGIA I STREPTEASE.

Aquest video no està recomanat per menors de 16 anys ni per reprimits!!
Ho sento amics el video ha estat censurat, que hi farem.

diumenge, 10 de maig de 2009

Michael Bublé

Michael Bublé, cantant nord americà, conegut amb el sobrenom de Frank Sinatra del segle XXI, millor de tot és que veieu els you tube.


divendres, 8 de maig de 2009

BARÇA! PEP GUARDIOLA! INIESTA! VALDÉS!

Amigues, amics, tan se val què faci el Barça amb els tres títols que té en joc, ho dic de debò, aquests homes, liderats pel molt honorable Pep Guardiola, ens han tornat l'alegria, la il·lusió, l'orgull, l'ambició i la realitat de canviar el rumb de les coses si un vol.
Necessitem de l'alegria com el pa que mengem, hem de recuperar totes les virtuts que aquest Barça llueix, Pep t'ho demano si us plau, camina cap a la Generalitat, et seguirem !!!!
Us deixo amb el gol d'Iniesta, per part dels mestres Joaquim Mª Puyal i en Pou.



diumenge, 3 de maig de 2009

CAMINS DE LLIBERTAT.

El més gran perill de la submissió és que arribi a convertir-se en costum, en resignació que es filtra com a verí paralitzant les nostres venes, potser sense que un mateix se n’adoni.

És aleshores quan la submissió arriba al grau de perfecció, quan l’últim reducte ha caigut i la consciència s’enterboleix per acabar extingint-se a poc a poc.

No sempre ha estat així, i no sempre serà així

Quan comences a creure que ets lliure s’inicia un procés mental cap a la llibertat l’actitud canvia, les perspectives canvien, descobreixes un món nou, ple de possibilitats, i creixen la confiança, l’autoestima i les fites més inversemblansts es tornen realitats.

Ah, i no té contraindicacions, ni efectes secundaris........

Perquè és de justicia, perquè és de llei, i sobretot perquè nosaltres ho volem, aconseguirem la llibertat, imprescindible per no desaparèixer com a poble, perquè els nostres avantpassats ens miren, perquè els nostres fills ho esperen, i perquè ja toca.

Comencem a creure, comencem a caminar, comencem a fer gruix !!!!

divendres, 1 de maig de 2009

EL CORAZÓN DEL HÉROE.

Hola amics, és avui per primera vegada que escric al blog en l'idioma castellà. Penso que la cultura no ha de tenir barreres, i sent com és aquest idioma el matern d'alguns amics meus, m'he decidit a fer aquest pas. Tot seguit us passo la ressenya del llibre que ha escrit un bon amic, però el motiu de penjar-ho al blog no és aquest, sinó que aquesta novel·la reuneix diferents facetes molt interessants, com és la imaginació, el bon gust per la paraula escrita i, ben assegurat, el "divertimento". Molta sort Juanjo !


Después de haber despertado de un coma del que nadie esperaba verle salir, Lino retoma su vida normal como vigilante en un local de espectáculos de magia. Cada noche, tras aguardar el regreso de su amada Milena, se ve asaltado por un sueño que no alcanza a comprender.

Lejos de la rutina, Lino vive cada noche una vida intensa y diferente, la de un valiente general macedonio del ejército de Alejandro Magno. ¿Se trata del recuerdo de una existencia anterior, o es sólo el anhelo de la vida que le habría gustado vivir? Una enigmática enfermera le ayudará a descubrir el secreto que devolverá la paz al corazón del héroe.

El corazón del héroe es una novela en la que la ilusión y la cruda realidad se atraen y se repelen con la misma fuerza para determinar la existencia de unos personajes únicos.