diumenge, 28 de juny de 2009

Cada dia és un nou pas.

Una mica de gresca i bon rotllo, per descansar de tanta lluita, però demà hi tornarem, je, je...

El grup de música Esquirols, nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra, va desenvolupar la seva obra els anys 70 i 80, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte.

Les cançons dels Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació. Molts joves d'aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres conjunts musicals.

Sovint amic, massa sovint,
palpo l’angoixa dins del pit,
moments obscurs de llarga nit
solquen el dur camí que hem escollit.

Potser amb el crit, potser amb les mans,
obrirem pas, farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que neix a cada instant.

I el nostre esforç esperançat,
lluita fidel,
serà com l’arbre que és valent,
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas,
cada nit un nou repòs,
cada gota de rosada,
nova frescor.

dijous, 25 de juny de 2009

OBSERVATORI DEL COL.LAPSE DE LA VIA ESTATUTÀRIA

Aquest gràfic ens mostra en color verd l'Estatut aprovat al parlament de Catalunya, en color groc la retallada al parlament espanyol, i en vermell la situació actual d'implantació.
Queda clar que no disposem d'una bona eina de gestió, perquè no dóna solució als reptes i problemes de la nostra societat. I sense aquesta, el país no pot tirar endavant i això repercuteix en tots els ciutadans del país independentment del seu ideari.
Cal que els ciutadans de Catalunya ens preguntem si en el futur volem ser una província a remolc dels centres de decisió o volem ser protagonistes d'un país capdavanter.
Podeu trobar molta més informació a la web d'ARAITACA.
http://www.araitaca.cat
La via estatutària és morta, ergo només ens queda un camí.......
INDEPENDÈNCIA !!!!

diumenge, 21 de juny de 2009

Manel

Manel és un grup de música Barcelonès, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. El 2008 va sortir a la venda el seu primer disc Els millors professors europeus.

És un treball musical amb dotze cançons precioses. Us en deixo una a tall d’exemple, només dir-vos que si l’escolteu un parell de cops quedereu enganxats.

Ai, Dolors

El seu videoclip de Dona estrangera, dirigit per Sergi Pérez, guanyà el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any.

dijous, 18 de juny de 2009

Herois Catalans

Són anònims, són aquells que sense fer soroll, amb una presència discreta fan militància de la llengua, i d’un tarannà que els hi són propis.
Els hi van prohibir la llengua, la cultura i la història, els volien fer creure que guanyadors i perdedors eren la mateixa cosa.
Malgrat això i la repressió per la força, continuen essent catalans, els veig a les manifestacions, els he vist a Brussel·les, als casals catalans arreu del món, els he vist reivindicant el dret a SER,
tenen 60, 70 , 80 anys i més , sempre hi són.
He parlat amb ells i encara ara mantenen la flama de l’esperança viva, no tenen rancúnia (no es pot viure amb rancúnia), tenen orgull, tenen autoestima i tenen l’esperança de reconquerir la llibertat pel país que estimen per damunt de totes les coses.
Els he mirat als ulls i he vist una ombra d’enyor, segurament per tot allò que els hi han robat, pels amics que han mort pel camí, per la joventut perduda, pel país que volien construir i els hi ho van impedir, pels catalans que els han traït i per la submissió de molts altres.
Sempre que els veig a les manifestacions, arrugadets, malmesos pel pas del temps, cantant Els Segadors i amb les quatre barres al cor, se'm fa un nus a la gola, els juro fidelitat i em prometo a mi mateix que seguiré el seu exemple de lluita fins assolir la llibertat i sobirania dels Països Catalans.

divendres, 12 de juny de 2009

FUNERAL PER L'ESTATUT NO NAT, DESCANSI EN PAU

Per primera vegada vinc feliç i content d’un funeral, sempre hi ha una primera vegada per a tot, us ho explico amb la confiança i la intimitat que dóna un blog....
Ahir un grup de persones lliures davant del govern de la Generalitat vam enterrar la constitució espanyola i l’estatut no nat. No vam plorar ans al contrari vam somriure doncs ens vam treure un pes del damunt.
Us demano la vostra ajuda per tal d’assolir la Sobirania !!!!

Plantar-nos, el dia 27 de juny a partir de les 5 de la tarda, davant del Parlament, sortint de l’Arc del Triomf, per exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats o no a fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció de la Nació Catalana lliure i sobirana.


CARTA OBERTA A LES NOSTRES INSTITUCIONS
Constatem que l’actual etapa política del nostre país ha entrat en una via de col·lapse del sistema autonòmic estatutari irreversible i nefast per als interessos de la nació catalana, de tots els catalans i catalanes, sigui quina sigui la seva procedència.Constatem que l’Estat espanyol està reforçant les més pures pràctiques del despotisme centralista, aplica un escanyament planificat de la nostra economia i continua amb les pràctiques depredadores i espoliadores desempre sobre el nostre territori, la nostra cultura i la nostra capacitat de decidir sobre el present i el futur. Qüestions tan sensibles com el finançament i la sobirania fiscal, i les decisions pendents del Tribunal Constitucional són mostres prou definitives d’un fracàs anunciat. Considerem que estem davant d’una situació d’emergència nacional que reclama de les nostres autoritats i del nostre poble l’assumpció de responsabilitats i la sortida d’aquest escenari de confusió i d’impostura on ens han situat les instàncies institucionals i polítiques catalanes, fruït de la seva passivitat i irresponsabilitat. Ja és hora que el nostre poble i els nostres governants admetin el fracàs inapel·lable de la via estatutària I proclamin el final d’aquest model polític.Davant les decisions imminents sobre el finançament i sobre l’estatut, reclamem que els nostres dirigents proclamin la no acceptació de les decisions polítiques d’un tribunal deslegitimat i hostil i la no acceptació de cap més fórmula estatutària perquè significa continuar amb la submissió, l’espoliació i la negació de la nostra personalitat nacional.Si el nostre Parlament i les nostres forces polítiques volen recuperar la dignitat perduda i la confiança dels catalans, si volen que els considerem encara un referent per al nostre futur i una representació de la voluntat popular, el camí és clar:
CAL QUE FACIN UN ACTE DE SOBIRANIA I PROCLAMIN DES DEL PARLAMENT LA NECESSITAT I LA VOLUNTAT D’ARRIBAR A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

dilluns, 8 de juny de 2009

Novel·la sobre Guifré el Pilós.

Germana bessona de Lluïsa Forrellad, Francesca debuta als 81 anys amb una extraordinària novel·la sobre Guifré el Pilós, comte d’Urgell i Barcelona, el forjador de Catalunya. “Va ser un home d’esperit. Va renovar, va repoblar, va enriquir la seva terra. Va restablir-hi el dret civil, va protegir-hi una cultura i un llenguatge. Va ser un home eminent que va fundar una pàtria.” Catalunya va néixer amb ell i la seva sang va traçar la nostra identitat. Amb un ritme narratiu gairebé musical, i un llenguatge ric, molt ajustat a l’època i als personatges, Francesca Forrellad aconsegueix transportar-nos al segle IX, quan el nostre país era terra de frontera i musulmans i cristians se’n disputaven el domini. La vostra sang recrea les batalles, les disputes pel poder, la vasta acció de govern de Guifré, i alhora dibuixa amb precisió la vida quotidiana d’artesans i servents, de senyors i clergues, de guerrers i musulmans. Una magistral reconstrucció de la Catalunya del segle IX es desplega davant nostre, amb tots els anhels i les incerteses de l’època. La vostra sang és fruit d’un estil literari molt treballat, personalíssim, que atrapa el lector en la seva cadència fins al clímax final

diumenge, 7 de juny de 2009

USAP PERPINYÀ TOCA EL CEL


| La USAP omple París de senyeres i es proclama campiona de França per primera vegada en 54 anys | El XV català imposa el joc viu i bat 22-13 el Clermont-Ferrand davant 80.000 espectadors

La senyera està de moda. I no només pels èxits del Barça. La USAP, que és l'estendard de les quatre barres a l'Estat francès, s'hi va afegir ahir de manera esclatant en proclamar-se campiona de França de rugbi per primer cop en 54 anys. Una curiosa coincidència: justament aquest 2009, en què al novembre farà 350 anys del separador Tractat dels Pirineus, el principal exponent esportiu de Barcelona ha conquistat Espanya (i Europa) i el de Perpinyà ha fet el mateix amb França.