Lliurepensament

Quin és el teu camí a la vida? Seguir sempre els teus sentiments, escoltar els sentiments de la teva ànima i atansar-te a viure les aventures que la teva ànima t’impulsi a viure. La teva ànima si l’escoltes et dirà el que necessites experimentar. Si ets sents avorrit o no tens ganes de fer alguna cosa, això significa que ja ho has experimentat, que ja tens la saviesa d’aquesta aventura. Però si vols fer alguna cosa, aquesta urgència dins la teva ànima significa que has de viure l’experiència i la seva virtut. Si te n’estàs de fer-ho, només estàs posposant l’experiència fins a un altre moment. Comprèn que el sentiment ha de ser expressat i satisfet. Quan vulguis fer alguna cosa, sense importar el que sigui, no és savi anar en contra d’aquest sentiment, doncs hi ha una experiència esperant-te i una gran aventura que farà la teva vida més dolça. Si escoltes els teus sentiments, sempre estaràs fent el més adient per a l’evolució del teu ésser cap a la saviesa profun

L’agost de 1973, a la ciutat d’Estocolm, Suècia, va tenir lloc un atracament a un banc (Kredibanken), en el que els atracadors, al ser descoberts per la policia, van retenir-hi alguns treballadors i clients que havien sorprès a l’interior. Els retingueren durant uns quants dies com a ostatges. En el transcurs de les negociacions, les víctimes es van identificar amb els captors fins a tal punt que van col·laborar amb ells protegint-los de la policia. Aquest fet va servir per conèixer com a “Síndrome d’Estocolm” certes conductes insòlites que demostren afecte entre captors i ostatges. El terme va ser encunyat pel criminòleg i psicòleg Nils Bejerot, col·laborador de la policia durant el robatori i, posteriorment, adoptat per molts psicòlegs arreu del món. Així doncs, la síndrome d’Estocolm és un estat psicològic en el que la víctima del segrest, o persona detinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el segrestador. En ocasions e

La nostra capacitat d'observació està distorsionada pels nostres condicionaments mentals, pautes de conducta, prejudicis, sentiments, etc.. La qual cosa vol dir que no veiem les coses com són sinó més aviat com les interpretem ..... Hauríem de ser capaços de transcendir l'escala de valors pròpia, per tal de veure la realitat d'una manera diferent i més exacte. Per si ens pot ajudar us explico aquest petit conte hindú. Un deixeble va arribar fins el Mestre i li digué: Mestre, si us plau, et prego que em donis una instrucció per acostar-me a la veritat. Tal vegada tu disposis d'alguna ensenyança secreta. Després de mirar-lo uns instants, el mestre li digué: El gran secret està en l'observació. Res s'escapa a una ment observadora i perceptiva. Ella mateixa es converteix en l'ensenyança. Què m'aconselles fer? -Observa- li digué el guru. Asseu-te a la platja, vora del mar, i observa com el sol es reflecteix sobre les aigües. Roman observant tant de t

Ple del Parlament. 02/07/2009 - sessió ordinària. Proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament. Diapositiva 1 GRUPS PARLAMENTARIS RESULTAT DE LES VOTACIONS GRUP SOCIALISTES ESMENA A LA TOTALITAT GRUP CONVERGÈNCIA I UNIÓ ESMENA A LA TOTALITAT GRUP INICIATIVA VERDS A FAVOR DE LA LLEI GRUP PARTIT POPULAR ESMENA A LA TOTALITAT GRUP D’ESQUERRA REPUBLICANA A FAVOR DE LA LLEI GRUP MIXT PASSO D'AQUESTS TIOS A FAVOR DE L'ESMENA 95 EN CONTRA DE L'ESMENA 35 ABSTENCIONS 1 Les dades parlen per si soles, sobren els comentaris .......... Us deixo l'enllaç del representat de la ILP antitrangènics. http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=411393&p_cp2=411412&p_cp

Degut al dèficit acumulat per la manca de diners, les properes vasectomies es practicaran d'aquesta manera :

Quin desori, els polítics fan el que els rota, normalment lluny del que volem la gent,l’altre dia una persona de força qualitat humana, deia que els polítics són els nostres empleats, però penso jo, que han girat el mitjó i ells manen i nosaltres obeïm. A les rodalies de la ciutat de Barcelona, tots a 80 km per hora, i ja alguns comencen a anar encara més lents (només per posar un exemple), cap signe de rebel•lia, només submissió i resignació. Aquest fet em va posar davant del nas com ens tenen de dominats i de vençuts, això sí mentre anem amb motors de 120 i 140 cavalls al trot i escoltem per la ràdio les grandeses del futbol i els grans salaris dels futoblistes. Això ja distreu el suficient per adormir la consciència de la realitat. Amb el càstig de l’abstenció no en tenen prou, segueixen a la seva, quin camí ens deixen? ………………………….. Bé, feta aquesta reflexió autèntica i alhora amarga, donat que tenim el cap de setmana per davant i no és qüestió de malbaratar-lo us deixo amb aquesta