Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Els Catflowers surten de la Reserva.

Imatge
Els Catflowers han fet l’any 2009 una espectacular volada, 10.000 a Brussel.les , Arenys de Munt, 13 de desembre 170 consultes populars , Pep Guardiola , Reagrupament.cat . Si tanques els ulls uns instants veuràs que és com un somni, el desembre de l’any passat tot això era impensable. Tanmateix, he parlat amb molts Catmesells /Catflowers d’aquests esdeveniments que han provocat un canvi d’escenari polític i social, a mans de la societat civil, i continuen tenint el mal d’Almansa, és a dir la submissió tant arrelada que els incapacita per lluitar per la dignitat i la llibertat i prefereixen creure que la Independència no és possible. Bé, però l’important d’aquest 2009 és que molts Catmesells han sortit de la reserva i s’han convertit en homes/dones lliures que treballen per assolir la llibertat dels Països Ca talans. Finalment ens hem tret del damunt les pors, els tabús i els complexes. El 2010 toca seguir treballant, hi ha molta feina a fer i per sort tenim un model a seg

Almanac del Cordill.

Imatge
Us recomano molt i molt ( no en tinc cap benefici) l’Almanac del Cordill. És una petita agenda de tradició i cultura popular per a la casa, l’hort i el jardí. Hi podeu trobar entre d’altres, coses com aquestes: Fins el segle XV l’Església Catòlica no permetia que els muts es casessin. Només perquè no podien pronunciar el "sí, vull" del ritual. La Boira és aliada dels pagesos, perquè limita el risc de glaçades fent de manta protectora dels conreus. Foll, Digues, què és amor. Amor és aquella cosa que als lliures deixa en captivitat i als esclaus posa en llibertat. Ramon Llull . Pluja menuda, la terra ajuda. Amb una soca de 15 metres de cintura i uns dos mil anys de vida "lo Parot" d'Horta de Sant Joan és una de les oliveres més antigues de Catalunya.

Cançó de Nadal per a ningú. Lluís Llach.

Imatge
Benvolguts amics / amigues , aquest blog descansarà uns dies per vacances de Nadal. Quan torni serà el nostre segon aniversari però d'això ja en parlarem en el seu moment. Ara us felicito els Nadals i us desitjo un molt feliç any nou , ple de salut i felicitat (una miqueta cursi). Tot seguit un poema de Nadal d'en Lluís Llach . Sé que en un lloc lluny potser algú hi haurà que avui no obri la botella de xampany. Sé que en un lloc lluny potser algú pensarà que en altres racons hi resten boques amb fam. Però serà tan estranya gent la que dubtarà un moment per donar la mà al que no és germà. I els que amb gran soroll volem fer un nou món avui, aquesta nit direm no. I pels que l'avui és com el passat tampoc trauran la seva mà. I els que mudats anem a "Missa del gall" no resem amb altra cara que no cal. Fora de l'església hi han homes ben cecs la nostra boira els hi tapa el camí del vent. Però serà tan estranya gent que amb la t

Som un anacronisme.

Imatge
Degut als ràpids canvis del món que ens envolta des del nostre naixement, els éssers som uns anacronismes vius. El nostre món ha canviat radicalment en els darrers 150 anys. En canvi, la fisiologia humana ha trigat milions d’anys en crear-se i no ha variat gaire en 150.000 anys. El nostre cos –encara que estigui en plena forma- ha estat “dissenyat” per a tenir èxit en el passat. És una màquina biològica antiga que evolucionà en resposta a un món que ja no existeix. Encara que vivim en un món on la velocitat del processament dels ordinadors es duplica cada dos anys, la capacitat de processar informació de l'ésser humà no ha crescut d’una manera substancial en els darrers 150.000 anys. Així doncs, està clar que la nostra fisiologia està desfassada. Per un ésser humà mitjà, el temps mínim de reacció és d’unes 250 mil·lèsimes de segon. Aquest temps és el necessari per a reaccionar a un estímul, com prémer un botó quan s’encén un llum. Els ordinadors personals funcionen 750 mi

Pantocràtor.

Imatge
Pantocràtor, del grec totpoderós, por i valentia, esperança i càstig, principi i final de la vida, pregar i demanar a qui tot ho pot, i tal vegada també qui tot ho nega, la feblesa de la por, la força de la pregària. Pantocràtor és la gran paradoxa. Bellesa i fascinació, tots aquests atributs devien omplir la ment temorosa dels cristians de l'edat mitjana, fora d'ell, el món era fosc, violent i cruel. Sota el jou de l'església i de la noblesa, quina altra esperança podien tenir els gentilhomes si el coneixement els hi era negat? El seu esguard misteriós, sever i, alhora, protector, donava l'esperança d'un món millor a prop seu, era la millor eixida per les pors i les febleses dels homes. Pantocràtor, un cop més paradoxal, ara és ell qui està protegit als museus, restaurat per mans artesanes, qui sap si potser descendents d'aquells temorencs cristians. Però us convido a que us fixeu bé en ell, en el seu esguard, continua convidant-nos a pregar i a demanar-

L'Estelada: la bandera de combat

Imatge
La necessitat de la creació d’una bandera de combat, pren forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester, l’any 1918. En signar-se aquell any l’armistici de la primera guerra mundial i amb l’esclat de l’aparició de nous estats a Europa, uns joves propers a la Unió Catalanista i pertanyents al semiclandestí Comitè Pro-Catalunya, del qual Ballester n’era el president, aprofitaren el moment polític per internacionalitzar el fet nacional català utilitzant la bandera de l’estel solitari. Dins d’aquest grup, Ballester hi creà o inspirà la senyera estelada, perquè tan els catalans com les potències estrangeres visualitzessin clarament les aspiracions independentistes de Catalunya. La quadribarrada tradicional els quedava curta en soler lluir al costat de l’espanyola que la neutralitzada ideològicament. “L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que reto

Bocins de català !

Imatge