Lliurepensament

Tió de Nadal Us desitjo a totes/ts els lectors d’aquest bloc especialment els fidels seguidors, Bones Festes, que tingueu molta Salut i Felicitat i que els vostres somnis es compleixin ! BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !! Olentzero és un carboner que porta regals el dia de Nadal a les llars d'Euzkadi ZORIONAK eta URTE BERRI ON !!!                 Sant Nicolau, Pare Noel, porta els regals el 5 de desembre o per Nadal       MERRY CHRISTMAS and HAPPY NEW YEAR !!!

Somni de Felicitat, quadre del pintor Henri Matisse Todd Daniel Gilbert (nascut el 05 de novembre 1957) és professor de Psicologia de la Universitat de Harvard. És un psicòleg social   conegut per les seves investigacions en previsions afectives , fent un èmfasi especial en els biaixos cognitius com ara el biaix d'impacte . . Ell és l'autor del bestseller internacional Ensopegant sobre la felicitat , que ha estat traduït a més de 25 idiomes . L’any  2006 va fer una conferència titulada “El secret de la felicitat”, on  més o menys ve a dir que la felicitat pot ser natural, i esdevé quan aconsegueixes allò que vols, o bé pot ser felicitat sintètica i esdevé quan  malgrat no aconseguir allò que volies, ets feliç. També ens diu que la llibertat és l'amiga natural de la felicitat perquè et permet triar, però la llibertat és enemiga de la felicitat sintètica, suposo que deu ser perquè és l'opció no volguda. Al principi del vídeo veureu que parla del lòbul frontal

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià . Sovint la trobem amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Tanmateix, no era una figura exclusiva del Pessebre sinó que s'ha trobat, també, en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer e

Jo, Gerbert d’Orlhac, monjo benedictí, vull mostrar-vos alguns aspectes de la societat del meu temps: l’Europa i Catalunya als voltants de l’any 1000 . El personatge Orlhac "Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques. A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l'àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica. Allí aprengué també la construcció de l'astrolabi. Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys. Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l'escola catedral. Fet abat de Bobbio per Otó II (983), retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir. Fautor decidit del duc Hug Capet com a rei de França, fou fet arquebisbe de Reims (989), seu que aconseguí no sense dificultats. El nou rei Robert (996) s'enemistà amb Gerbert, que s'

Tió de Nadal Tió de Nadal !   Pare Noel go home ! El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella. El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!. S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!!!) El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint l

On m’ha dut aquest pont (6 al 8 desembre)?     He reflexionat sobre aquestes dues festes, m’he dit que deuen ser molt importants donat que les declaren festes de l’estat espanyol. He trobat dubtes i cap certesa. Espero que amb la vostra ajuda i amb més temps de reflexió trobi algunes respostes. Dubte 1,  la  Constitució Sortint d’una llarga foscor de més de quaranta anys i sota l’atenta mirada dels poders fàctics es redacta la constitució... després de 32 anys de vigència encara no s’ha adequat  a les noves necessitats i demandes d’una societat en constant canvi... Com es què no es va restaurar la República? Qui i quan rejovenirà aquest complex recull de drets i obligacions de l’home? Dubte 2, La Puríssima Aquest sobrenom li ve donat a la Verge Maria pel fet de concebre a Jesús immaculada, sense perdre la virginitat (crec que va així, admeto correccions), el dubte és, que potser és lleig que una dona concebi un fill després d’estimar-se amb el seu home? Si és puríssima per concebre vi

Dedicat al poble basc, tot desitjant que el 2012 porti la pau definitiva. La Korrika ( corrent en català) és una marxa reivindicativa que es du a terme corrent per tot Euskal Herria a favor de la llengua basca . El promotor de la iniciativa és l'associació d ' euskaltegis (acadèmies d'euskera) AEK. Se sol celebrar cada dos anys i triga unes dues setmanes en recórrer tot el territori. El recorregut, que sol rondar els 2.300 quilòmetres varia a cada edició. La peculiaritat d'aquesta marxa és que no s'atura per la nit. Des que surt fins al final, la pancarta va passant de mà en mà i poble per poble sense aturar la marxa en cap moment. La primera Korrika es va fer l'any 1980 i des de llavors se celebra cada dos anys. Al 2007 es va celebrar la 15a edició. Al capdamunt de la marxa sol anar la persona que porta el testimoni. Cada quilòmetre de la marxa el porta una persona o associació que "compra els quilòmetres" per ajudar econòmicament. El testimoni

En aquesta   web hi  trobareu tota la discografia en videos, cd, i molta informació sobre la banda de Liverpool. Us deixo un petit tast del que van representar per més d'una generació. Una coseta més, sense els Beatles els meus anys de joventut i també els meus anys d'adult no serien el mateix, ells hi han posat disbauxa i romanticisme. Per sempre musicalment lligats a els Beatles. 

La força de la Imaginació!!! Som criatures úniques que mentalment podem recordar situacions del passat i visualitzar el futur. També tenim la capacitat de crear futur ( almenys en termes de preparació del nostre estat emocional). La Imaginació és una eina valuosa i que pot conduir a la felicitat quan s'aplica a objectius específics.  Hi ha molta investigació darrere dels canvis de visualització i emocions, s'ha demostrat que els pensaments positius tenen un impacte en la bioquímica del cervell. Molts psicòlegs demanen a la gent d’imaginar o visualitzar el que desitgen per la seva vida, creant un estat mental que fa que la persona pensa que es pot aconseguir. "Si vostè fa una la visualització amb els ulls tancats, la seva ment no sap si és real o irreal," diu Mary Ann Troiani, coautor de l'optimisme espontani.

Avís, el contingut d’aquest vídeo és agredolç, entranyable, però us farà sofrir.... La genialitat de les pel lícules de Pixar és la forma en què funcionen sense problemes en els nivells d'emoció i que serveixen tant pels nens com per adults. De vegades és difícil saber quin és el subtext. Millor pel lícula nominada (2009) es troba una seqüència de quatre minuts de durada que presenta el personatge principal, Carl, i la seva esposa, Ellie. És un curtmetratge, la seqüència de dibuixos desenvolupa la vida d'un matrimoni llarg, complet amb tota la felicitat i les desil.lusions que qualsevol associació de dècades de durada tindrà. Al final, Ellie mor i deixa a Carlos un vell solitari. És una seqüència aclaparadora agredolça, i un dubte fins i tot per incloure'l en la llista de pel·lícules que els nens poden veure.  

CASTELLS , PATRIMONI CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010) Els castellers tenen un lema sorgit d'un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé: Força , Equilibri , Valor i Seny . Jo afegeixo, a més, fer Pinya , la unió de la gent per aixecar el castell, . Preciosa metàfora d'un poble unit per assolir la seva llibertat !!!! CANT DE LA SIBIL·LA , PATRIMONI CULTURAL I IMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010). El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca, l'Alguer , i a Xeraco (País Valencià). Representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem, comença al menys al segle X a Ripoll. Aquests esdeveniments ens agermanen més amb el País Valencià i, amb Ses Illes Balears .

Giacomo Puccini (Itàlia, 1858-1924) . Tot i que no en parlaré directament d'aquest geni de la música, ho faré a través de la seva opera prima ; Madame Butterfly. La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada. En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs: "A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre" . Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig,

La importància del clítoris , és clau, des de l’òptica del benestar de les dones. No debades el dret al plaer sexual ha estat reconegut per l’OMS, dins dels drets sexuals, que queden establerts com a “drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans. Hem dit del clítoris, sí: la vella divisió entre dones clitorianes i vaginals a l’hora d’assolir l’orgasme ja fa temps que ha quedat arraconada. Ha quedat demostrat que la font de l’orgasme és precisament i lògicament a l’òrgan creat ad hoc: i és per l’estímul del clítoris (en tota la seva extensió) que es produeixen les contraccions vaginals. No es tracta pas, per tant, ni de bon tros, de cap “orgasme de segona”, com encara ara hi ha qui l’intenta presentar. Se’t demana que tu, com a dona, tinguis un doctorat, que parlis diverses llengües, que viatgis, que siguis una bona esposa, que siguis una bona mare i, a més multiorgàsmica. Convertir l’orgasme, que és conseqüència de l’excitació

La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos. D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes: Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres  Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera. A Els fruits saborosos , del nostrat poeta Josep Carner trobem Les peres jovenetes . ¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor, que vols que et creguin muda, la boca ben estreta, i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta dessota les pestanyes, serrell del teu candor! Quan obres la finestra, ja tot el món és clar; l'olor que t'esperava del roserar, tremola; la llum et pren la cara i pel teu cos rodola i ta rialla dins un raig de sol se'n va. I quan el cel és d'or i cada cosa invita en el camí i el marge i el tros, sobtadament sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent, l'esguard xipollejant en la

Increïble, el gran Tom Waits fa una interpretació excel·lent, una veu meravellosa, única,  no perdeu de vista el col·lega de l’acordió ...

La Gioconda o Mona Lisa , és una pintura de Leonardo da Vinci , el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l ' esfumat ( sfumato ), procediment molt característic de Leonardo. Us recomano que visiteu l'enllaç del museu del Louvre , on mostren el que en diuen la Mona Lisa al microscopi, els secrets d'aquesta pintura.

El cos de les dones es reivindica i , alhora, surt a la palestra el plaer femení, tant de temps silenciat i perseguit. I l'orgasme, amb tota la potència que pren des d'un cos femení . O els orgasmes, de fet: n'hi ha de tantes menes com dones que el visquin. Alerta amb els models. Les imatges de dones gemegant a la pantalla han fet pensar a més d'ún que si la seva companya no crida i no s'arqueja com una contorsionista xinesa és que no s'ho passa bé. El pitjor de tot és que algunes dones els acomplexa no reaccionar així. Doncs bé, tan normal és cridar com romandre callada o estremir-se o quedar immòbil. La majoria de pel·lícules pornogràfiques, descriuen un tipus d'orgasme molt explosiu, amb una elevada intensitat i molt de cop. I la majoria de dones, quan parlen d'orgasme, parlen d'una sensació de més plaer, però no d'aquest nivell d'explosivitat. L'obsessió mútua i unidireccional per a obtenir l'orgasme és, el motiu principal

Vic va acollir 5771 persones el 24 d'octubre per enregistrar un vídeo multitudinari que defensa la independència de Catalunya   !!!! El tema triat, ‘La flama' d'Obrint Pas, apareix també al vídeo de Barcelona Decideix.   Cinc mil set-centes setanta una persones van participar el passat 24 d'octubre al centre de Vic per enregistrar un lipdub amb un doble objectiu, reclamar la independència de Catalunya i assolir el rècord mundial del lipdub més nombrós, fita que es va aconseguir. El centre de Vic i la música d'Obrint Pas, amb el tema La flama van acollir colles de diables, castellers, sardanistes i tot un seguit de tradicions catalanes que, junt amb la nombrosa participació de la gent, va fer possible el rècord. La cançó triada per a aquest lipdub és La flama , dels valencians Obrint Pas, el tema que també ha estat triat al vídeo promocional del col·lectiu Barcelona Decideix.

Ha mort el savi filòleg català , el mestre, el patriota, el referent. Aquesta és la seva carta publicada a l'AVUI, en resposta a la sentència del TC sobre l'estatutet.    Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.   Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet de l’a

¡ Halloween go home ! La Castanyada és una festa popular de Catalunya molt nostrada , provinent d'una antiga festa ritual funerària, que se celebra el dia de Tots Sants , tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes , panellets , moniatos i fruita confitada i, com a beguda típica, el moscatell . Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). És costum també i molt entranyable, explicar rondalles i historietes de misteri relacionades amb la nit de difunts. De tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parade