dimecres, 28 d’abril de 2010

La crosta Catalana.

"Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible".

Miquel Martí i Pol.

dijous, 22 d’abril de 2010

23 d'Abril Diada de Sant Jordi.

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat romà nascut al Pròxim Orient i és el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana (Costumari Català de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona).
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, així no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.

diumenge, 18 d’abril de 2010

Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.

La Llibertat, la Independència, la Sobirania, ara ja formen part del nostre imaginari col·lectiu com una realitat al nostre abast, anem pel bon camí, com diu l'escriptora Patrícia Gabancho en el seu darrer llibre:
Ha arribat l'hora, i crec que no m'equivoco en això, del retorn dels catalans. I quan parlo del retorn dels catalans, vull dir que certa gent, una Catalunya ben real, comença a tenir ganes d'agafar les regnes, d'estrènyer els genolls i galopar cap a un futur més alt.
Us deixo aquesta mostra musical força engrescadora. Alguna cosa hi ha a l'ambient del nostre País, que ens mena cap a la Sobirania, o no ho noteu?, coi.

Ves què hi farem! (Català)
Videoclip de la cançó "Ves què hi farem!" de Santapau & Mahoni.
Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.
Enregistrat a Balaguer (Catalunya) el 20 de Febrer de 2010.

dijous, 15 d’abril de 2010

Lise Meitner

Astrònomes, metgesses, matemàtiques, físiques, etc... l'estudi, la investigació, la recerca no hi entenen de sexes, perquè és inherent a l'ésser humà. Tanmateix encara persisteix la idea de que el científic és del genere masculí tot i que la realitat és molt diferent:avui hi ha paritat als laboratoris de recerca i investigació. Un dels primer articles (post) d'aquest blog el vaig dedicar a Hipàtia d'Alexandria (per cert el post més vist), avui li toca el torn a Lise Meitner.

Lise Meitner (7 novembre de 1878 a Viena, Àustria - 27 octubre 1968 Cambridge, Anglaterra) fou física austríaca, estudià la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear.

El 1905 obtingué el doctorat i es traslladà a Berlín el 1907 per estudiar amb Max Planck i el químic Otto Hahn, amb el qual treballaria els següents 30 anys, dirigint sengles departaments a l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín. El director de l'Institut Emil Fischer no permetia que cap dona treballés als laboratoris, i Meitner havia de treballar al soterrani. Hahn i Meitner van col·laborar estretament en l'estudi de la radiaoctivitat. L'any 1918 van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l'element protactini.

El 1926 esdevingué professora titular a la Universitat de Berlín, essent la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya.

L'element 109 s'ha anomenat meitneri en el seu honor.

Va ser una de les figures més importants de la física moderna i li va ser injustament negat el premi Nobel de Química de 1944, atorgat al químic Hahn, malgrat els seus llargs anys de col.laboració amb aquest en el descobriment de la fissió nuclear. Rebé cinc doctorats honoris causa i diverses condecoracions com la medalla d'or Max Plank, el 1949, el premi Otto Hahn de Física i Química, el 1955, i el premi Enrico Fermi, el 1966. Va lluitar tota la seva vida per l'ús pacífic de l'energia atòmica.


diumenge, 11 d’abril de 2010

14 d'Abril. Proclamació de la República Catalana.


Aquella tarda, els taxis i els tramvies no cobraven, els bars servien de franc. Als estancs, procuraven tapar la corona i la bandera. En alguns llocs on hi havia corones tallades en pedra, la gent les destruïa sense ferocitat. A alguns monàrquics que sortiren a cridar, els feren callar amb empentes gairebé afables.

Perquè unes hores abans……
Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel•lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Albert Pla (Somiatruites).

Albert Pla (Sabadell, 1966), cantautor controvertit, provocador i de denúncia. També ha fet teatre com ara Caracuero amb més de 150 representacions.

He triat dues cançons en format you tube. Somnis, cançó de bressol.... i Somiatruites, ambdues són precioses i magistrals, les imatges una delícia. Per a mi destacar quan udola com els llops i quan parla xinès !!!!
Gràcies Albert Pla per donar-nos fantasies i fer-nos somiar.
-
SOMNIS
SOMIATRUITES

dissabte, 3 d’abril de 2010

DNI CATALÀ.


















Jo fa mig any que el tinc, l'he fet servir per identificar-me a les botigues quan faig una compra a crèdit, als aeroports catalans i també espanyols, mai he tingut cap problema.
Us deixo l'enllaç de la web on hi podeu trobar informació per si us el voleu fer :
Facis el que facis serà insignificant, però és important que ho segueixis fent.
Gandhi.

dijous, 1 d’abril de 2010

Abril, Aprilis.


Abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. Els antics romans l'anomenaven Aprilis en llatí. No es coneix exactament l'origen de la paraula abril. S'ha volgut relacionar amb el verb aperire 'obrir' per la suposada forma aperilis, associant-lo a que en aquest mes la primavera obre la terra, les flors, etc. Ovidi s'uneix a aquesta idea, però això, probablement, no hi ha fonament etimològic que ho sustenti. També s'ha proposat com a origen el grec aphrós 'escuma' a través de la forma aphrilis. Abril estava dedicat a la deessa Venus, que va néixer de l'escuma i el seu nom en grec, Aphrodite, porta dins la paraula escuma.

A Catalunya el mes d’abril té un significat molt especial i, enguany encara més.... tres en són les raons; 14 d’abril de 1.931 el President Francesc Macià proclama la Repùblica Catalana, cada any per aquesta data tornem a reviure amb esperança i il·lusió l’adveniment de tant nostrat desig. 23 d’abril Sant Jordi, la festa del llibre i de la rosa, la cultura i la convivència, de l’amor i reconeixement entre l’home i la dona. I enguany... 25 d’abril a un munt de municipis del Principat tornarem a fer les Consultes Populars sobre la Nació Catalana perque esdevingui un estat de dret independent.