dilluns, 30 d’agost de 2010

Raimon Panikkar, adéu a un lliurepensador!


Un home savi ens ha deixat, però si ens amarem dels seus pensaments seguirà viu i nosaltres tindrem un referent per a no perdre'ns en el caos que ens toca viure.
De les moltes coses que ens va dir he triat aquesta frase i unes reflexions sobre la política.
Hi ha una cosa pitjor que ser esclau dels propis vicis: ser-ne de les pròpies virtuts.

Bé, ens desenganxem de la política perquè estem desencisats, hem perdut l'encís, l'encantament, del que se'ns va predicar que era la democràcia.
Hem pensat que la democràcia atenenca o grega era el model, oblidant que Pèricles ja deia que perquè hi hagués veritable democràcia el que governa ha de conèixer el nom personal de tots els ciutadans, que si no és així, no hi pot haver poder del poble.
La democràcia és incompatible amb la tecnocràcia, que sempre es proposa de dominar l'opinió pública
De totes maneres, com que és el mal menor que tenim, de moment, això prova, d'altra banda, potser el seny instintiu del poble, que veient que la política actual ja no és allò que volia ser o deia que hauria de ser, es desencisa, es desencanta, i com que no té altres canals, altres canals públics i generals en què expressar-se, la seva reacció és dir: "No hi jugo". I aquest no jugar es reflecteix en aquest abstencionisme que es dóna ja en tants països.
"Si volem ser veritablement democràtics, potser hauríem d'agafar una mica més el govern de les nostres coses amb les nostres mans".
El govern només es pot agafar si l'agafem en la mesura humana, que és la dels pobles, la dels municipis, la dels petits grups, o fins i tot les petites ciutats. Perquè l'estat només fa cinc-cents anys que dura........

dissabte, 28 d’agost de 2010

Som catalans, som bascos !

Camí de Suïssa vam fer una parada logística a Grenoble, era migdia (les dues), massa tard per a dinar en els restaurants, així doncs, vam cercar una cafeteria on s'hi podia menjar amanides i un assortit d’entrepans prou dignes.
L’amo del local, molt amable, ens va deixar anar un “bien sûr”, i tot seguit va afegir “vous êtes espanyols”? no, no, nosaltres som catalans, li vam dir cofois; "pardo, pardo," ens va demanar. Vam observar que hi havia dins del local una parella amb una noia, serien uns clients més, vam pensar.
Vam dinar amb gana a l’exterior tot gaudint d’un ambient de carrer força agradable, davant nostra hi havia una font / monument amb quatre cares on s'hi podia llegir a cadascuna d’elles la següent llegenda francesa;  Liberté, Égalité, Fraternité, Justice.
Vam entrar novament per a pagar el compte i el propietari, absolutament perplex, ens va dir; la família que heu vist aquí fa una estona quant els hi preguntat si eren espanyols, m’han dit, no, no, nosaltres som bascos. Ara penso que aquesta situació era una premonició del que ha de venir, i sinó com s’explica la coincidència a tres bandes.... ho dic per la llegenda de la font, no?!!!!

dimarts, 24 d’agost de 2010

Xirinacs, tercer aniversari de la seva mort.

Ja fa tres anys que Xirinacs deixava una carta pòstuma on proclamava que, amb la seva mort, Espanya "té un esclau menys".

ACTE DE SOBIRANIA He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau, ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!       Lluís M. Xirinacs i Damians       Barcelona, 6 d'agost de 2007"
Video de l'homenatge al Palau:

dilluns, 23 d’agost de 2010

Barça, nom de nen !!!


Una parella belga li ha posat de nom Barça al seu primer fill. El nadó és el primer soci del FC Barcelona que es diu com l’equip. Els pares, seguidors del club, desitgen que "li agradi el seu nom".
Barça Beeckman, un infant belga de tres mesos que viu a Nieuwerkerken –a uns 60 quilòmetres de Brusel·les, és soci del club des del 19 de juliol passat. Els seus pares, en Wesley Beeckman (23 anys, estudiant d’arquitectura) i l’Anneke Maes (24 anys, infermera), una parella fan del club, van decidir posar-li aquest nom mentre veien un partit del Barça, segons informa la web del club.

Durant l’embaràs l’Anneke i en Wesley no es posaven d’acord a l’hora d’escollir el nom del seu nadó. La parella va decidir que no volia saber el sexe del primogènit i això va allargar encara més els debats. Finalment, però, van consensuar que si era nena es diria Lona.

Una nit, ajaguts al sofà, cansats de pensar noms masculins, van optar per distreure’s posant la tele i van topar amb un partit del Barça. "De sobte, li vaig dir al meu marit que si teníem un nen voldria que es digués Barça", ha assegurat l’Anneke. En Wesley es va girar cap a la seva dona, en silenci. "Llavors em va fer l’ullet, se’m va quedar mirant i em va dir: sí, aquest és el nom del meu fill!".
Nota: notícia publicada pel diari digital e-notícies.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Vacances.

Marxem de vacances, toca descansar el cos i la ment, així és que
a gaudir del temps lliure, de les birres i de l'amor.
Us deixo amb una mica de música d'Obrint pas.
Fins aviat, salut i felicitat !

Eii, però a la tornada reprenem la lluita per assolir la llibertat del nostre País !!!!