divendres, 29 d’octubre de 2010

"Lipdub" per la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA !!!!


Vic va acollir 5771 persones el 24 d'octubre per enregistrar un vídeo multitudinari que defensa la independència de Catalunya  !!!!

El tema triat, ‘La flama' d'Obrint Pas, apareix també al vídeo de Barcelona Decideix. 

Cinc mil set-centes setanta una persones van participar el passat 24 d'octubre al centre de Vic per enregistrar un lipdub amb un doble objectiu, reclamar la independència de Catalunya i assolir el rècord mundial del lipdub més nombrós, fita que es va aconseguir.
El centre de Vic i la música d'Obrint Pas, amb el tema La flama van acollir colles de diables, castellers, sardanistes i tot un seguit de tradicions catalanes que, junt amb la nombrosa participació de la gent, va fer possible el rècord.

La cançó triada per a aquest lipdub és La flama, dels valencians Obrint Pas, el tema que també ha estat triat al vídeo promocional del col·lectiu Barcelona Decideix.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Joan Solà i Cortassa.

Ha mort el savi filòleg català, el mestre, el patriota, el referent.
Aquesta és la seva carta publicada a l'AVUI, en resposta a la sentència del TC sobre l'estatutet.  

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol.
Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.
 

Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables.
Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!
           

Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.
           

Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat. 
I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures. 
No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.

En l'acte de comiat a Joan Solà, celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el seu nebot, amb un discurs gairebé insòlit i ple de dignitat nacional, va clavar una fuetada en plena cara al galdós i cínic govern català. Especialment, quan va remarcar que la Generalitat no era digna d'acollir la capella ardent del mestre:
"El país et plora avui, Joan, per la teva persona; però ja fa massa temps que plora també, i que es dessagna, per la nostra llengua. N'estem farts, Joan. I malgrat que tenim encara legió amb empenta, en som molts els qui ens sentim desolats i desemparats. I això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols, i per això avui som aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè això és casa teva, i tots els qui t'hem estat propers, que en som molts, ens hi sentim, a casa. I això és molt important. Però alerta! Que avui som aquí, també, perquè aquest nostre govern encara no s'ha fet digne de fer-te d'amfitrió. I això ha de ser dit, i tant li fa si ens busquem problemes o si ens fem avorrits."
Descansi en pau, i que des d'allà on sigui ens ajudi a assolir la llibertat que tant volia pel nostre País !!!!

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Castanyes, moniatos i panellets. Halloween go home !

¡Halloween go home!

La Castanyada és una festa popular de Catalunya molt nostrada, provinent d'una antiga festa ritual funerària, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada i, com a beguda típica, el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).
És costum també i molt entranyable, explicar rondalles i historietes de misteri relacionades amb la nit de difunts.
De tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Paul Cava, geni de la fotografia i el dibuix

                                                            Edèn (2003)
Paul Cava és un fotògraf americà, nat a  Brooklyn, Nueva York que actualment viu i treballa a Pennsylvania.
Ha exposat les seves pìntures, dibuixos i treballs basats en la fotografia des del 1976. Va fundar i dirigir la Paul Cava Gallery des del 1979 al 1999 on hi van exposar més de 100 artistes i fotògrafs tan americans com europeus.
Us recomano una visita virtual a la seva web. 

diumenge, 24 d’octubre de 2010

divendres, 22 d’octubre de 2010

Boig per tu !!!

Hola amigues /cs, és cap de setmana jo el vull començar amb el bon rotllo que em dóna aquesta cançó, sempre ha estat una barreja de tristor i d’amor, no sé, però m’arriba molt dins meu ! Abraçades i petons per a totes/tots vosaltres !

 (doneu-li canya al volum)

Submissió Lingüística dels catalonaparlants ...

Tallers Per la Llengua, una entitat que busca augmentar l'ús social del català donant recursos als catalanoparlants perquè se sentin còmodes en català sempre i amb tothom, ha realitzat un vídeo d'entrevistes per difondre el seu missatge.
Miquel Calçada, Vicent Sanchis, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Fèlix Riera i Sebastià Alzamora, expliquen els perills que comporta per a la llengua el fet que el 84% dels catalanoparlants es passin al castellà quan algú els el parla. Així, critiquen el fet que els catalanoparlants considerin que la gent que es manté sempre en castellà no és mal educada i que en canvi pensin que mantenir-se sempre en català sí que és una falta de respecte. També destaquen les dificultats que comporta aquest mal hàbit per la integració dels immigrants, ja que estableix una barrera discriminatòria.
 

dijous, 21 d’octubre de 2010

Monestir benedictí de Sant Pau del Camp


Situat a l'antic raval de la Rambla a la ciutat de Barcelona, sembla que fou fundat entre el 897 i el 911 pel comte Guifre II. Desbaratat per Almansor en la ràtzia del 985, cap el 1096 fou ofert al Monestir de Sant Cugat perquè hi establis una nova comunitat monàstica.
Aquesta, a partir del s. XI, oscil·là entre cinc i vuit monjos. L'església actual -erigida abans del 1127- és un edifici de planta de creu grega, amb tres absis decorats amb arcuacions llombardes, i és coberta amb volta de canó i cimbori sobre petxines.
Al costat hi ha el petit claustre, del s. XIII, amb decoració típicament romànica.
El bell conjunt arquitectònic del clos monàstic de Sant Pau del Camp es completava amb la sala capitular, obra del 1315, el dormitori i altres dependències, algunes de les quals avui es troben desaparegudes o desfigurades. Si us ve de gust visitar-lo; C/ Sant Pau, 101. Barcelona.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Jaume Sisa. Qualsevol nit pot sortir el sol.

Entranyable cançó (i magnífic video) amb què ens va obsequiar el “gran” Jaume Sisa. Qualsevol nit pot sortir el sol ha complert 35 anys....
M’agrada destacar-ne dues estrofes; la primera és perquè m'agrada que casa meva sigui casa vostra i, ara també casa meva i vostra és aquest blog.
De les tristors en farem fum, quin consell més savi, i si el poséssim en pràctica? . T’esperem hi ha lloc per tots (too much).
                                      Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
                                      de les tristors en farem fum.
                                      A casa meva és casa vostra,
                                      si és que hi ha casa d’algú.
                                      També pots venir si vols.
                                      T'esperem, hi ha lloc per tots.
                                      El temps no compta ni l'espai...
                                      Qualsevol nit pot sortir el sol.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Recepta de cuina vegetariana. Paté de formatge i olives

Aquest paté no requereix cap tipus de cocció i, per tant, és molt fàcil de preparar.
Ingredients
250 gr de formatge tendre
100 gr de formatge feta
1 caixa de formatgets
1 cullerada de postres d'alfàbrega (millor fresca)
 pebre
3 cullerades soperes d'oli d'oliva o mantega
100 d'olives (verdes o negres, o ambdues), sense pinyol....
La preparació
Posem tots els ingredientes en un bol de cuina i els triturem bé, fins que ens quedi un paté suau i ben lligat. Hem de tenir present que, al reposar i refredar-se, el paté té tendència a espessir-se una mica.
Un cop fet, el desem en una carmanyola que tanqui bé, el cubrirem amb una capa fineta d'oli d'oliva, i el guardarem a la nevera fins al moment de consumir.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Fer manetes...


Amigues/cs les coses han canviat i molt, en el segle passat “fer manetes” era una mica complicat, el magí es desenvolupava  tot seguint els ritmes de l’amor.....
Probablement les trobades sense escorta devien ser paradisos tropicals...

dilluns, 11 d’octubre de 2010

SANJOSEX, Temps o rellotge.

Magnífic músic i magnífic video clip, us convido a gaudir de la música de Sanjosex (àlies de Carles Sanjosé). Ha fet bandes sonores de sèries com Porca misèria, i Vendelplà.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Catalunya Independent en el si de la Unió Europea


Òmnium Cultural, ens fa un regal a la seva web. Les vuit preguntes sobre les possibilitats d’assolir la Independència  que moltes persones ens fem, amb vuit respostes prou clares i didàctiques.
La conclusió és... “si és possible, és necessari i urgent!"
Si voleu més informació la podeu trobar al Cercle d’Estudis Sobiranistes.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Octubre, octobre.

El nom del desè mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre, perquè aquest mes era, antigament, el que feia vuit. Es va intentar canviar-li el nom pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va cuallar.
Més coses, moltes espècies d’ocells que han passat l’estiu amb nosaltres migren ara cap a terres més càlides. Orenetes, rossinyols, tòrtores....se’n van, mentre que ens arriben tords, estornells (preciós com volen en estol) ànecs.., procedents d’indrets més freds. Dita; Quan l’octubre és finit... mor la mosca i el mosquit. Baixen les temperatures i el dia perd hores de sol. És així com la natura entra en una profunda transformació adormidora. Els vegetals perden vigor i la copa de molts arbres canvia de color. Les arbredes prenen incomparables coloracions roges, ocres i groguenques. A la fi, cau la fulla duta pel vent. És temps de recolliment i meditació.
Aniversari de l’assassinat del President Lluis Companys, el dia 15 d’octubre del 1940 era afusellat a 2/4 de set de la matinada al castell de Montjuïc amb només 58 anys. L’últim que va cridar va ser “Per Catalunya”. Encara avui el govern espanyol no ha anul·lat el judici.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Ràtzia de Facebook contra perfils catalanistes


Estic fins la” imatge”de que ens putegin contínuament, de l’espoli, de l’insult, de les prohibicions, de que ens tractin com una terra conquerida a colonitzar.
Ja ho sabeu pels mitjans de comunicació digitals, però per si de cas us en faig cinc cèntims (annexo informació del (directe.cat ).
Facebook Espanya ha iniciat un degoteig de tancament de perfils d'entitats i grups catalanistes sense notificació prèvia als seus administradors. Va inaugurar el llistat de damnificats un grup cívic per difondre l'Aplec d'Arenys de Munt que commemorava el primer aniversari de les consultes populars els passat 13 de setembre. Just aquesta setmana, una entitat amb més de 10 anys d'història i amb una activitat cívica reconeguda a Catalunya, la Plataforma per la Llengua, es trobava amb el seu perfil inutilitzat. Els tercers en caure han estat la Xarxa Independentista i La República Catalana. Tots dos amb milers d'amics consolidats i que han patit amb el mateix modus operandi: sense cap avís i de manera fulminant. 
És una angoixa contínua viure a Catalunya, cada dia ens en fan una de grossa. Hem de lluitar per la llengua gairebé a cada pas, quan demanes un café en un bar, en una reunió de l'escola o de la comunitat de veïns. Veus com les nostres carreteres són insuficients des de fa anys. Veus amb impotència com els nostres malalts estan amuntegats als passadisos col·lapsats dels hospitals, com no arriben les beques als estudiants... Si, estic fins la imatge, però no ho aconseguiran, no ens destruiran, com a poble mil·lenari lluitarem per dignitat, pels nostres avantpassats i perquè ens rota...
Catalunya Estat Propi !!!!

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Versets dels dies de la setmana

Segona part dels dies de la setmana...

Al País Valencià hi podem trobar aquests:
El dilluns compre lluç.
El dimarts compre naps.
El dimecres compre nespres.
El dijous compre ous.
El divendres, faves tendres.
El dissabte tot m'ho gaste.
El diumenge tot m'ho menge.



A Barcelona aquests altres:
El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila.
El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila.
El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila.
El dijous, perquè compra ous, la vella no fila.
El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.      
El dissabte, perquè capta, la vella no fila.      
I el diumenge filaria sinó que no n'és dia.

Ara, proveu de dir-ho ben de pressa...
El dilluns va dir al dimarts que passés
per cal dimecres i preguntés al dijous
si era cert que el divendres hagués dit
al dissabte ques festa el diumenge.