diumenge, 28 de novembre de 2010

BEATLES FOR EVER !!

En aquesta web hi  trobareu tota la discografia en videos, cd, i molta informació sobre la banda de Liverpool.
Us deixo un petit tast del que van representar per més d'una generació.

Una coseta més, sense els Beatles els meus anys de joventut i també els meus anys d'adult no serien el mateix, ells hi han posat disbauxa i romanticisme.
Per sempre musicalment lligats a els Beatles. 

dimarts, 23 de novembre de 2010

Imaginació

La força de la Imaginació!!!

Som criatures úniques que mentalment podem recordar situacions del passat i visualitzar el futur. També tenim la capacitat de crear futur ( almenys en termes de preparació del nostre estat emocional). La Imaginació és una eina valuosa i que pot conduir a la felicitat quan s'aplica a objectius específics. 
Hi ha molta investigació darrere dels canvis de visualització i emocions, s'ha demostrat que els pensaments positius tenen un impacte en la bioquímica del cervell. Molts psicòlegs demanen a la gent d’imaginar o visualitzar el que desitgen per la seva vida, creant un estat mental que fa que la persona pensa que es pot aconseguir.
"Si vostè fa una la visualització amb els ulls tancats, la seva ment no sap si és real o irreal," diu Mary Ann Troiani, coautor de l'optimisme espontani.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Felicitat i desil·lusions.

Avís, el contingut d’aquest vídeo és agredolç, entranyable, però us farà sofrir....

La genialitat de les pel lícules de Pixar és la forma en què funcionen sense problemes en els nivells d'emoció i que serveixen tant pels nens com per adults. De vegades és difícil saber quin és el subtext. Millor pel lícula nominada (2009) es troba una seqüència de quatre minuts de durada que presenta el personatge principal, Carl, i la seva esposa, Ellie. És un curtmetratge, la seqüència de dibuixos desenvolupa la vida d'un matrimoni llarg, complet amb tota la felicitat i les desil.lusions que qualsevol associació de dècades de durada tindrà. Al final, Ellie mor i deixa a Carlos un vell solitari. És una seqüència aclaparadora agredolça, i un dubte fins i tot per incloure'l en la llista de pel·lícules que els nens poden veure.

 

divendres, 19 de novembre de 2010

Castells i Castellers. Cant de la Sibil·la

CASTELLS, PATRIMONI CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010)


Els castellers tenen un lema sorgit d'un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé: Força, Equilibri, Valor i Seny. Jo afegeixo, a més, fer Pinya, la unió de la gent per aixecar el castell, .
Preciosa metàfora d'un poble unit per assolir la seva llibertat !!!!

CANT DE LA SIBIL·LA, PATRIMONI CULTURAL I IMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010).


El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca, l'Alguer, i a Xeraco (País Valencià). Representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem, comença al menys al segle X a Ripoll.

Aquests esdeveniments ens agermanen més amb el País Valencià i, amb Ses Illes Balears .

dilluns, 15 de novembre de 2010

Madama Butterfly


Tot i que no en parlaré directament d'aquest geni de la música, ho faré a través de la seva opera prima ; Madame Butterfly.


La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada.
En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs:
"A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre".

Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d'aquell dia va començar la seva segona, i autèntica, existència.
Tant Puccini com els seus llibretistes, Illica i Giacosa, van reeixir a fer renàixer la Madama Butterfly gràcies a un eficaç treball de revisió. Una del les més importants modificacions va incidir en l'escena del suïcidi de la protagonista, dramàtica i profundament teatral, en què el músic fa palès el sentit últim del drama amorós.
Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul de l'existència d'un fill, decideix emportar-se'l a la seva pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Fent front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seva gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.
Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seva aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir

sniff, sniff, però del bo !!

divendres, 12 de novembre de 2010

Orgasme femení ( II part).


La importància del clítoris, és clau, des de l’òptica del benestar de les dones. No debades el dret al plaer sexual ha estat reconegut per l’OMS, dins dels drets sexuals, que queden establerts com a “drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans.
Hem dit del clítoris, sí: la vella divisió entre dones clitorianes i vaginals a l’hora d’assolir l’orgasme ja fa temps que ha quedat arraconada.
Ha quedat demostrat que la font de l’orgasme és precisament i lògicament a l’òrgan creat ad hoc: i és per l’estímul del clítoris (en tota la seva extensió) que es produeixen les contraccions vaginals. No es tracta pas, per tant, ni de bon tros, de cap “orgasme de segona”, com encara ara hi ha qui l’intenta presentar.
Se’t demana que tu, com a dona, tinguis un doctorat, que parlis diverses llengües, que viatgis, que siguis una bona esposa, que siguis una bona mare i, a més multiorgàsmica.
Convertir l’orgasme, que és conseqüència de l’excitació sexual, en objectiu és, la millor manera d’aconseguir.... no tenir-ne.
No hi ha una manera única, vàlida i cent per cent efectiva per a tenir un orgasme. N’hi ha de moltes menes, l’única premissa és que com més intens és, menys probabilitat
hi ha de repetició: sovint, després d’un orgasme, explosiu, s’esdevé un període refractari, durant el qual una nova estimulació pot esdevenir desagradable.
Cada dona és un cas, però no hi ha una incapacitat determinada per al gaudi que proporcionen els orgasmes. Pot ser degut a baixa resposta corporal a l’estimulació, o una estimulació inadequada, fins a falta d’autoestima o associació del sexe amb experiències negatives.
Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.

dijous, 11 de novembre de 2010

Peres

La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos.
D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes:
Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres 
Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera.

A Els fruits saborosos, del nostrat poeta Josep Carner trobem
Les peres jovenetes.


¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillos d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!


 L'origen de les pereres conreades a Europa es remunta a temps molt remots, probablement entre els anys 1.000 i 2.000 aC. És originària de les regions d'Europa oriental i d'Àsia occidental. Els grecs i els romans van conèixer el cultiu de la perera i van ser aquests últims els que van introduir el seu cultiu a la Conca de l'Ebre.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Tom Waits - Rain Dogs

Increïble, el gran Tom Waits fa una interpretació excel·lent, una veu meravellosa, única,  no perdeu de vista el col·lega de l’acordió...

dijous, 4 de novembre de 2010

Mona Lisa. La Gioconda, al microscopi.



La Gioconda o Mona Lisa, és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo.
Us recomano que visiteu l'enllaç del museu del Louvre, on mostren el que en diuen la Mona Lisa al microscopi, els secrets d'aquesta pintura.

dimecres, 3 de novembre de 2010

Orgasme femení ( I part).

El cos de les dones es reivindica i , alhora, surt a la palestra el plaer femení, tant de temps silenciat i perseguit. I l'orgasme, amb tota la potència que pren des d'un cos femení. O els orgasmes, de fet: n'hi ha de tantes menes com dones que el visquin.

Alerta amb els models.
Les imatges de dones gemegant a la pantalla han fet pensar a més d'ún que si la seva companya no crida i no s'arqueja com una contorsionista xinesa és que no s'ho passa bé. El pitjor de tot és que algunes dones els acomplexa no reaccionar així.
Doncs bé, tan normal és cridar com romandre callada o estremir-se o quedar immòbil.
La majoria de pel·lícules pornogràfiques, descriuen un tipus d'orgasme molt explosiu, amb una elevada intensitat i molt de cop. I la majoria de dones, quan parlen d'orgasme, parlen d'una sensació de més plaer, però no d'aquest nivell d'explosivitat.
L'obsessió mútua i unidireccional per a obtenir l'orgasme és, el motiu principal pel qual les dones fingeixen: si ja en tenen prou però sabent que l'altre no pararà fins que no vegi que ha tingut un orgasme. La intensitat de l'orgasme és molt diferent en cada una de les dones, igual com la via per assolir·lo. Les dones utilitzen molt més la fantasia com a estimulació.
Visca el gaudi! Tants segles de silenci obligat, de persecució i prohibició no han aconseguit d'esborrar-ne les traces ni la potència ni la capacitat de donar plaer: el clítoris reclama el reconeixement que fins ara només ha tingut en veu baixa.
És l'òrgan sexual femení per excel·lència, l'única part del cos que només existeix per pur plaer de ser, per rebre i transmetre impulsos sexuals.
No va tenir nom científic fins el 1856. Però és del clítoris, de fet, d'on provenen els orgasmes femenins (múltiples o no).
Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.