diumenge, 19 de desembre de 2010

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !!

Tió de Nadal

Us desitjo a totes/ts els lectors d’aquest bloc especialment els fidels seguidors, Bones Festes, que tingueu molta Salut i Felicitat i que els vostres somnis es compleixin !

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !!



Olentzero és un carboner que porta regals el dia de Nadal a les llars d'Euzkadi



ZORIONAK eta URTE BERRI ON !!!               





Sant Nicolau, Pare Noel, porta els regals el 5 de desembre o per Nadal



    

MERRY CHRISTMAS and HAPPY NEW YEAR !!!

divendres, 17 de desembre de 2010

Per què som feliços?

Somni de Felicitat, quadre del pintor Henri Matisse

Todd Daniel Gilbert (nascut el 05 de novembre 1957) és professor de Psicologia de la Universitat de Harvard. És un psicòleg social  conegut per les seves investigacions en previsions afectives , fent un èmfasi especial en els biaixos cognitius com ara el biaix d'impacte. . Ell és l'autor del bestseller internacional Ensopegant sobre la felicitat , que ha estat traduït a més de 25 idiomes .

L’any  2006 va fer una conferència titulada “El secret de la felicitat”, on  més o menys ve a dir que la felicitat pot ser natural, i esdevé quan aconsegueixes allò que vols, o bé pot ser felicitat sintètica i esdevé quan  malgrat no aconseguir allò que volies, ets feliç.
També ens diu que la llibertat és l'amiga natural de la felicitat perquè et permet triar, però la llibertat és enemiga de la felicitat sintètica, suposo que deu ser perquè és l'opció no volguda. Al principi del vídeo veureu que parla del lòbul frontal com a un simulador d’experiències, nosaltres tenim l' habilitat de poder imaginar i preveure situacions per afavorir-les o evitar-les. Bé, el millor és que us deixi l’enllaç i gaudiu durant 21 minuts dels coneixements del Dr. Dan Gilbert (podeu triar subtítols en el vídeo)

dijous, 16 de desembre de 2010

El caganer del pessebre

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià. Sovint la trobem amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Tanmateix, no era una figura exclusiva del Pessebre sinó que s'ha trobat, també, en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.
Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església.
Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; altrament, comporta desventures.

Divertida i entranyable aquesta cançoneta sobre el pessebre i el seu protagonista.....

dimarts, 14 de desembre de 2010

Gerbert d'Horlhac. Papa de l'any 1000

Jo, Gerbert d’Orlhac, monjo benedictí, vull mostrar-vos alguns aspectes de la societat del meu temps: l’Europa i Catalunya als voltants de l’any 1000.

El personatge
Orlhac "Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques. A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l'àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica.
Allí aprengué també la construcció de l'astrolabi. Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys. Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l'escola catedral.
Fet abat de Bobbio per Otó II (983), retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir. Fautor decidit del duc Hug Capet com a rei de França, fou fet arquebisbe de Reims (989), seu que aconseguí no sense dificultats.
El nou rei Robert (996) s'enemistà amb Gerbert, que s'hagué de refugiar a la cort de l'emperador Otó III, del qual fou mestre i conseller i que el féu arquebisbe de Ravenna (989) i, l'any següent, papa amb el nom de Silvestre II."
Mestre i home de ciència
Gerbert fou també un gran home de ciència. Quan va venir a estudiar en terres catalanes va conèixer la numeració aràbiga de l’1 al 9 a través dels contactes que els comtats catalans tenien amb l’Al-Andalus. Fins aquell moment occident feia servir la numeració romana.
També va conèixer l’astrolabi, que era un aparell que mesurava les distàncies entre els astres. Aquest aparell era molt antic, procedia d’Egipte i Pèrsia i ell el va difondre per l’Europa cristiana. Sembla que també podria ser que hagués utilitzat l’àbac, del qual ell mateix en va supervisar la fabricació.
Va escriure obres científiques, portava els seus alumnes a observar els estels per entendre millor la complicada ciència de l'astronomia i va fabricar instruments que permetessin als seus alumnes comprendre més bé el que els estava explicant.
Per mediació dels comtats catalans i del futur Silvestre II, l’occident cristià va descobrir la vitalitat de la cultura islàmica, molt més avançada que l’europea i impregnada de molts coneixements clàssics. Gerbert va fer de pont cultural i obrí una porta al fecund contacte entre dues grans cultures i tradicions: la cristiana i la islàmica.
La llegenda
La seva capacitat científica avançada per a la seva època i la ignorància de la gent envoltaren la seva figura de llegendes força extravagants que denoten la religiositat estrambòtica de l’època.
Una d’aquestes llegendes deia que quan va néixer Gerbert un gall va cantar a Orlhac tres vegades i aquest cant es va sentir des de la ciutat de Roma.
N’hi havia una altra que deia que Gerbert havia consultat al diable la data de la seva mort, el diable li contestà:
-No pas abans que hagis dit missa a Jerusalem. Un bon dia, en dirigir-se a una basílica anomenada Santa Creu de Jerusalem a Roma, es recordà de les paraules del diable. Segons la llegenda al cap de pocs dies morí.
Una altra explica que gràcies al seus pactes amb el diable va descobrir un tresor enterrat. A Roma hi havia una estàtua que amagava un tresor amb l’índex de la mà estès i una inscripció que dia: "Pica aquí". La gent hi picava però ningú aconseguia el tresor. Gerbert, llest com era, va saber interpretar la inscripció. Al punt del migdia va fixar-se bé fins on arribava l’ombra del dit i de nit hi va anar, i cavant va descobrir l’entrada a un palau ple d’or.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Tió de Nadal. ¡Pare Noel go home!

Tió de Nadal
Tió de Nadal !   Pare Noel go home !

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.
El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!. S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!!!) El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.
La nit del 24 de desembre i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col·loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta.
“caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de forma màgica … sortiran els regals i obsequis per a  tota la família i amics.
La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals.
Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!! 
                                        
Caga tió, caga tió...
Caga tió, neules i torrons,
Sinó cagues ara ... cop de bastó!!!

Caga tió, tió de Nadal,
No caguis arengades que son molt salades
Caga torrons que són més bons
Sinó cagues torrons ... cop de bastó, cop de bastó
Cop – de – bastó!!!!!

Caga tió, neules i torrons,
D’aquells bastons
I un confit de tan en tan
Que vagi rajant!!!!

més informació: sortirambnens

dimecres, 8 de desembre de 2010

El pont dels dubtes

On m’ha dut aquest pont (6 al 8 desembre)?   
He reflexionat sobre aquestes dues festes, m’he dit que deuen ser molt importants donat que les declaren festes de l’estat espanyol. He trobat dubtes i cap certesa. Espero que amb la vostra ajuda i amb més temps de reflexió trobi algunes respostes.

Dubte 1,  la  Constitució
Sortint d’una llarga foscor de més de quaranta anys i sota l’atenta mirada dels poders fàctics es redacta la constitució... després de 32 anys de vigència encara no s’ha adequat  a les noves necessitats i demandes d’una societat en constant canvi...
Com es què no es va restaurar la República? Qui i quan rejovenirà aquest complex recull de drets i obligacions de l’home?
Dubte 2, La Puríssima
Aquest sobrenom li ve donat a la Verge Maria pel fet de concebre a Jesús immaculada, sense perdre la virginitat (crec que va així, admeto correccions), el dubte és, que potser és lleig que una dona concebi un fill després d’estimar-se amb el seu home? Si és puríssima per concebre virginal, les altres dones què són? Lògicament impures, si no són pures potser és que són una altra cosa pitjor?

Dubte 3, John Lennon
Trenta aniversari (8 desembre 1980) del seu assassinat, ell fou un activista contra la guerra (Vietnam) i a favor dels drets civils, l’FBI el va intentar deportar vàries vegades (als tribunals durant quatre anys). Bob Dylan, entre mols altres, es va manifestar obertament en favor de la parella (Yoko Ono). El 1973 se li va ordenar sortir del paradís de la llibertat (EE.UU), com a resposta va realitzar una conferència de premsa on va anunciar la formació de l’estat de Nutopia, un lloc “sense països, sense fronteres, passaports, res, només gent”. Van agitar la bandera blanca de Nutopia dos mocadors blancs i van demanar asil polític als Estats Units.
Mark David Chapman va disparar-li quatre trets per l’esquena, el dubte és, algú li va posar la pistola a la mà?


 

dijous, 2 de desembre de 2010

Korrika (corrent)

Dedicat al poble basc, tot desitjant que el 2012 porti la pau definitiva.
La Korrika (corrent en català) és una marxa reivindicativa que es du a terme corrent per tot Euskal Herria a favor de la llengua basca. El promotor de la iniciativa és l'associació d'euskaltegis (acadèmies d'euskera) AEK. Se sol celebrar cada dos anys i triga unes dues setmanes en recórrer tot el territori. El recorregut, que sol rondar els 2.300 quilòmetres varia a cada edició. La peculiaritat d'aquesta marxa és que no s'atura per la nit. Des que surt fins al final, la pancarta va passant de mà en mà i poble per poble sense aturar la marxa en cap moment. La primera Korrika es va fer l'any 1980 i des de llavors se celebra cada dos anys. Al 2007 es va celebrar la 15a edició.
Al capdamunt de la marxa sol anar la persona que porta el testimoni. Cada quilòmetre de la marxa el porta una persona o associació que "compra els quilòmetres" per ajudar econòmicament. El testimoni està fet amb un pal de fusta tallada, que es conserva des de la primera edició, i la ikurriña, que formen una bandera.
Rere el testimoni, es forma la capçalera de la marxa, que posseeix una pancarta en la qual es pot llegir el lema Euskal Herria euskalduntzen. Ni ere bai! ("Euskaldunitzant Euskal Herria. Jo també!" en català). Tot seguit, es concentra la resta de participants, que corren uns quilòmetres en un gran ambient, amb música i animadors al llarg de tot el trajecte. De forma paral·lela, s'organitzen diversos actes culturals a favor de l'euskera a totes les poblacions per les quals hi discorre el trajecte.