Lliurepensament

Avui s'ha votat al Parlament de Catalunya una llei per posar fi a les tortures de braus. Un cop més les votacions dels diputats han deixat clares les inclinacions polítiques i humanes dels partits polítics. Enllaços de la premsa extranjera (no espanyola):  - Le Monde : "La Catalogne vote l'interdictions des corridas" - Liberation : "La Catalogne interdit des corridas" - Corriere de la Sera: "Barcellona ha deciso: vietata la corrida" - Bild.de : "Katalonien: Stierkampf verboten" - BBC News : "Catalonia bans bullfighting in landmark Spain vote" - Los Angeles Times : "After heated debate, Catalonia bans bullfighting"

Magnífic video tridimensional realitzat per Lena Gieseke, sobre el quadre Gernika de Picasso.

És una mica trista però aquesta animació en 3D paga la pena.    Per quan l’acabeu de veure us deixo un enllaç de You Tube que és molt animat, és el video musical amb més visites (35 milions). Aquesta pel·lícula la vaig veure amb la meva filla un munt de vegades. Enllaç: Dirty Dancing

Amb aquestes càmeres situades a Manhattan , es pot veure en directe la vida als carrers de la ciutat.

La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s

Aquest crit l'ha fet un turista japonès de visita al nostre País quan ha conegut la votació en contra de la ILP per convocar un referèndum per la Independència de Catalunya per part de tots els partits (CiU,PSC,ICV,PP i...ERC) del govern Català. Ja li vaig explicar que això ho solucionarem ben aviat quan els fotem tots fora. Més que mai hem de cercar alternatives polítiques perquè amb aquesta gent no anem enlloc...!!

Raimon va compondre aquesta cançó l'any 1972, avui malauradament no és un llunyà record, avui té més vigència que mai, res no canvia en la política espanyola respecte de Catalunya, no entenen res de pluralitat ni de diversitat. Bé, us deixo amb aquest you tube (poca qualitat) i amb la lletra de la cançó. He assenyalat l'estrofa més combativa i necessària avui i sobretot demà (10 de juliol). Via Fora ! T'adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l'esquena; t'adones, amic. T'adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t'adones, amic. T'adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim; que la nostra és la d'ells, t'adones, amic. T'adones, company, que ara volen el futur a poc a poc, dia a dia, nit a nit; t'adones, amic. T'adones, company, no volen arguments, usen la força, t'adones, amic. T'adones, company, que hem de

El poema “Corrandes de l’exili” pertany a l’autor Pere Quart (Joan Oliver) . És un poema molt relacionat amb la seva vida ja que Pere Quart, igual que els protagonistes del poema, també va haver d'emigrar de Catalunya. Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), quan moltíssima gent es va veure obligada a emigrar cap a altres països com França per evitar ser empresonats o afusellats. La cantant Sílvia Pérez fa una magnífica interpretació de Corrandes d’exili . Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ...  Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.  L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra,  que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla.  A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida:  l'

Miquel Català i Coix és un jove català que va néixer a la Granja d’Escarp (Segrià) i que dilluns passat, dia 21 de juny del 2010, va anar amb bicicleta des de París fins a Brussel·les per portar als eurodiputats catalans unes 32.000 signatures a favor de l’oficialitat del català. En Miquel es va fer conèixer l’any 2008, quan ell sol va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, d’una manera tan perfecta que semblava feta per la cambra. Aquesta traducció la va fer ell tot sol, com a denúncia per la manca de reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees. Arran de l’ampli suport obtingut (la pàgina web ha rebut milers de visites), l’any passat en Miquel va crear la web www.oficialitat.cat , a través de la qual s’han obtingut totes les signatures de suport, que s’han lliurat a l’eurocambra amb el suport legal i logístic d’Òmnium Cultural. Benauradament hi ha  persones com en Miquel que treballen amb esforç, constància i, il·lusió per la llibertat i dignita

Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l'any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia. Us deixo un You Tube i un Goear, d'una de les cançons del seu darrer treball (Bed & Breakfast) que em dona molt bon rotllo. Té publicitat a l'inici que no sé treure, però la qualitat de la gravació és molt bona.

Setè mes de l'any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis ) del còmput romà primitiu. En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà (44 aC) el nom de Julius . Les dites catalanes que fan referència a aquest més al·ludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca. Temps de ratafia De Sant Joan a Sant Pere, l'època ideal per fer-ne. . La ratafia és un dels pocs licors que, actualment i habitualment, moltes famílies catalanes elaboren de manera artesana a casa seva a partir de nous verdes i herbes aromàtiques que han recollit pels volts de Sant Joan. La ratafia és una beguda fortament arrelada a la Catalunya Vella, és a dir, a l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, el Ripollès, els Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues. La ratafia, essencialment, és un licor fet a base d’aiguardent o d’anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració