divendres, 28 de gener de 2011

Pau Alabajos (música pel cap de setmana)

Pau Alabajos (Torrent, 1982) és un cantautor valencià de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI: activista musical i compromés en el tema de la llengua, ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor.

dijous, 27 de gener de 2011

Sortir de l'armari lingüístic.


Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua.

Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua.

Dijous, fred i trist, de cap manera!

Apa , dia fred gris i tristot, allà vaig amb el Tom Waits, bèstia de la natura i carregat de bon rotllo!

dimarts, 18 de gener de 2011

Descolonitza't. Manual d'acció per a independentistes

La xicota us acaba d'abandonar ignominiosament i heu baixat a València a cercar consol i distracció gastant-vos una picossada en llibres que no necessiteu.
Creueu l'Albereda i en un tres i no res us planteu a la Llibreria de la Universitat. Us entreteniu xafardejaant un gruixut totxo que aventura un possible origen occità de l'orxata. Us agafa set. Quan sortiu, meditant si val la pena arribar-vos a Alboraira (capital mundial de la xufla), ja és fosc i el capvespre s'omple de ratpenats que giragonsen. De sobte, entre les ombres, veieu uns tipus que estan fent pintades a l'impecable aparador de disseny de l'establiment.

"Camps catálaniste", "Fora botiflés polácos", "Idyoma balensiá", i coses per l'estil.
Conscient que us la jugueu, però inflamat per aquest cert valor suïcida que donen els desastres amorosos, us hi encareu: "Burros, tanoques, taaps de bassa, analfabets empedreïts." Atònits, els tipus se us acosten: el cap rapat, els punys crispats, lletjos com gossos d'aquests arrugats que valen tants diners.
Camí de l'hospital, una mica marejat per la sirena, no podeu reprimir un somriure (que us fa força mal), en recordar la cara d'esglai i dubte que han posat els vostres agressors, durant uns segons, quan els heu dit: "Veieu com m'heu entès, capsigranys? Després direu que no parleu català! El que passa és que feu unes faltes d'ortografia espantoses!".
RECURSOS NECESSARIS: Una certa tendència suïcida. Nassos. Un sentit de l'humor incombustible.
DIFICULTAT: Depèn de les vostres tendències autodestructives.
nota: Dr. Cat. Descolonitza't. Manual d'acció per a independentistes.

dissabte, 8 de gener de 2011

Els catalans ho tindrem tot pagat !!

Vi blanc de blancs. Tot Pagat
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof català.

El pensament de Pujols: formació i influències:
L'any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana', on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.
Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari

Francesc Pujols basteix un sistema filosòfic anomenat primerament Sumpèctica o Ciència del Concret, més tard Hiparxiologia o Ciència de l'Existència, i finalment Pantologia o Ciència del Tot.
Un dels seus biògrafs, Joan Cuscó, assenyala que "Pujols llegeix en català, castellà, italià, francès i, a banda d'una sòlida formació en la cultura catalana (tant dels clàssics com dels seus contemporanis), l'interessen els clàssics i té en compte els avenços en física, zoologia, biologia i psicologia. Així mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Paradís perdut de Milton i gairebé totes les obres de Shakespeare, s'interessa per la història de les religions i s'acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Tomàs i la bellesa i de música clàssica.
Més informació: Francesc Pujols

dilluns, 3 de gener de 2011

País Valencià

Agermanats amb el País Valencià per la Mediterrània, la llengua, la història, el caràcter emprenedor, treballador, creatiu, i l’esperit de comerciants (llegat probablement dels grecs), els catalans compartim amb els valencians la lluita
per la dignitat i la supervivència dels nostres Països.
En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i els són imposats els Decrets de Nova Planta.
Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota.
Els escriptors i poetes valencians han enriquit la llengua comuna, un petit tast;
Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Ausiàs March,  Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Ferran Torrent.
Poema (fragment) de Vicent Andrés Estellés, 
                        TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
                 Et besaria lentament,
                     et soltaria els cabells,
                     t'acariciaria els muscles,
                     t'agafaria el cap
                     per a besar-te dolçament, 
                     estimada meua, dolça meua,
                     i sentir-te, encara més nina,
                     més nina encara sota les mans,
                     dessota els pèls del meu pit
                     i sota els pèls de l'engonal,
                     i sentir-te sota el meu cos,
                     amb els grans ulls oberts,
                     més que entregada confiada,
                     feliç dins els meus abraços.
                     Et veuria anar, tota nua,
                     anant i tornant per la casa,
                     tot açò que ja no pot ser.
 
Situació Lingüística
Només tres 3 persones de cada 10 parla en català a casa al País Valencià. La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa.
La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%. 
A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.
25 anys de Trobades Escoles en Valencià.
Des de fa un quart de segle, cada primavera pares, mares, alumnes i mestres del País Valencià han eixit als carrers de les seves poblacions per exigir l’ensenyament en la pròpia llengua. La participació ha anat creixent des d’un ja remot 1986, quan modestament van començar a la Xara i Benifaió (la Marina i la Ribera, respectivament), fins a sumar, els darrers anys, una multitud de 200.000 persones en les dèsset trobades d’àmbit comarcal que se celebren de dalt a baix del territori. És a dir: les Trobades d’Escoles en Valencià han esdevingut un moviment en favor del valencià (que és com ací popularment anomenem el nostre català) d’una amplitud ciutadana sense precedents ni comparació possible.

La música un cop més és l’instrument de denuncia alhora que ens dóna alegria i força per a seguir lluitant. Els músics valencians contribueixen a reforçar els lligams d’identitat entre els dos Països;
Raimon, Al Tall, Obrint Pas, Feliu Ventura,Jordi Savall, etc....
Tot seguit us deixo un reguitzell de cançons.
                               Al Tall ( Tio Canya)
                               Obrint Pas (Ho hem oblidat, Ovidi Montllor).
                              Raimon (Al meu país la pluja no sap ploure)
                               La Muixeranga
Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià. També considerada com l'himne dels Països Catalans.
 

nota: enllaços d’interès: