dimarts, 29 de març de 2011

Sopa de maduixots amb gelat de vinagre.

Ingredients per a 4 persones. 

 
*gelat de vinagre artesà
• pols de sucre isomalta
Per al pa de pessic:
• 200 g de farina
• 100 g de sucre
• 50 g de maduixots
• 6 ous
• mantega
Per als maduixots:
• 600 g de maduixots
• 150 g de sucre morè
• unes gotes de vinagre
Preparació:
Per al pa de pessic: barregeu els rovells amb la meitat del sucre, la farina i els maduixots tallats a daus petits. Munteu les clares a punt de neu, amb la resta del sucre. Afegiu-ho a la barreja anterior. Poseu-ho en una plata de forn untada amb mantega i farina. Coeu-ho 30 min a 180 ºC. Deixeu-ho refredar. Talleu-ne petites circumferències amb un tallapastes. Per als maduixots: talleu la meitat dels maduixots i poseu-los en un bol. Poseu els altres maduixots dins el robot de cuina, juntament amb el sucre i les gotes de vinagre, i tritureu-ho fins que quedi una sopa fina. Amaniu els maduixots que heu tallat prèviament amb la sopa. Emplateu-ho col·locant en un plat soper el pa de pessic al fons, al voltant els maduixots macerats amb la sopa i al damunt una bola de gelat de vinagre (compreu-lo bo i fet). Decoreu-ho amb un cristall d’isomalta: poseu la pols de sucre isomalta en fulles de silicona i entreu-ho al forn entre 3 i 5 min a 120 ºC fins que cristal·litzi.

diumenge, 13 de març de 2011

La batalla de Cefis

El 13 de març de 1311, atrapats entre el riu Cefis i el llac Copais, els almogàvers esperen la càrrega de la cavalleria pesada francesa.
Ja feia vuit anys que aquestes tropes catalanes passejaven per terres gregues. Al seu pas, havien destruït diversos exèrcits enemics, havien assaltat molts castells i havien saquejat tot el que havien pogut. Tot i que, en els darrers temps, havien estat al servei de Gautier V, duc francès d’Atenes, a l’hora de passar comptes pels serveis prestats, el duc va contractar un nou exèrcit per tal d’eliminar-los i estalviar-se les pagues endarrerides. En aquestes noves circumstàncies, els catalans tan sols comptaven amb l’aliança d’algunes unitats turcoples, és a dir, mercenaris turcs convertits al cristianisme. Malauradament, però, en veure la superioritat de les tropes franceses i gregues, aquests turcoples van fugir del camp de batalla i es van situar en una posició més segura des d’on observar la probable derrota catalana. Inspirats en els seus orígens de pagesos i de pastors, o bé seguint l’exemple d’allò que molts segles enrere havien fet els atenencs als no gaire llunyans camps de Marató, els almogàvers van començar a llaurar la terra i a fer petites preses al riu per desviar l’aigua cap als camps llaurats. De fet, atès que els francesos disposaven d’una temible cavalleria pesada, calia sembrar d’obstacles l’escenari de la batalla.
I, efectivament, quan van carregar contra les línies d’infanteria, els cavallers francesos i els seus cavalls van quedar empantanegats al fang, incapaços d’aixecar-se del terra, a causa del pes de les armadures. La resta va ser una veritable carnisseria. La infanteria lleugera almogàver va matar un per un els seus enemics indefensos, mentre la cavalleria catalana i els turcoples –que, en observar l’inesperat gir de la batalla, havien decidit incorporar-se al combat– es van llençar a la persecució de la infanteria enemiga en retirada.
El resultat de la batalla va ser tan decisiu que els catalans es van apropiar del ducat d’Atenes i el van posar sota la sobirania del rei català de Sicília. De tal manera que, durant diverses dècades, sobre l’Acròpoli d’Atenes, hi van onejar les quatre barres de la Casa de Barcelona i els quatre quadrants de Sicília (amb dues quadribarrades catalanes i dues àguiles bicèfales alemanyes).
Sens dubte, en ocasions, la determinació, la disciplina i el coneixement són decisius. Esperem que també ho siguin en el nostre futur.