Lliurepensament

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar , més conegut com a Llibre de Sent Soví , (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català . És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.  Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria , que considera que els cuiners catalans són els millors del món.

Aquest vídeo em dóna esperances i fe en les nostres possibilitats !!

L'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), un dels grans teòrics i pràctics de la ciència urbanística, va néixer al mas Cerdà, al Pla de la Garga de Centelles (Osona). Una gran contribució seva a l'avenç social i econòmic fou el model d'eixample urbà en xarxa, basat en  mansanes . La paraula  mansana  és un neologisme seu que vol dir “conjunt articulat de masos urbans”. El seu objectiu fou, amb les seves paraules: “Urbanitzeu el camp, ruralitzeu la ciutat”. L'urbanisme modern neix d'un mas dinàmic i exportador.[extret de:  Francesc Roca. Masos i masies, en evolució ] En català normatiu, avui dia, de les mansanes se'n diuen illes , mentre que en castella, en diuen manzanas . Cal dir que les pomes no hi tenen res a veure. En castellà, que tenen una paraula com mansión , de la mateixa arrel, haurien de dir-ne també mansana . El que ja és patètic (si més no etimològicament) és que en català encara alguns en diguin poma ! Podem dir-ne mansana/mança

Considera que l'acte no és una festa tradicional catalana reconeguda. La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha comunicat que ha prohibit que el proper diumenge a la tarda es disparin salves de trabuc en honor dels 120 patriotes catalans assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva l'any 1714, segons informa Osona.com. L'acte està organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès i tenia prevista la participació de grups de trabucaires, Miquelets i d'altres col·lectius de soldats d'època. Les activitats programades inclouen una desfilada de soldats d'època i trabucaires, una processó de torxes i unes salves d'honor. La decisió ha estat comunicada per la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Montserrat García Llovera, i es fonamenta en un informe de la Guardia Civil que considera que l'acte de diumenge no és una festa tradicional catalana reconeguda. Òmnium Cultural ha reaccionat enèrgicament amb un comunicat de rebuig a aquesta

«La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides». Així ho recull la Declaració que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública avui, dijous 3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent. Cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres». La Declaració de l’IEC crida l’atenció sobre l

Declaracions de Rosa Calafat al diar digital; indirecte.cat. Dedic aquest petit decàleg a en Ramon Barnils i a en Miquel Bauçà. ‘Què deu ser un superhome?’ Es demana Miquel Bauçà: ‘Un que coneix l’absurditat i sap que és un somni. Primer: Em sembla particularment absurd no poder anar al cinema sense patir l’angúnia d’haver-ho de fer multiculturalment sense el català. Segon: Em sembla particularment absurd que per demanar una cafè amb accent català em diguin que no m’entenen. Tercer: Em sembla particularment absurd que la meva llengua catalana, que ha fet créixer i medrar la mediterrània, sigui una amenaça per a una llengua global anomenada espanyol o castellà. Quart: Em sembla particularment absurd que perquè som catalana tingui l’obligació moral –i no el deure intel·lectual- d’aprendre més d’una llengua de comunicació (espanyol, anglès, xinès....). Cinquè: Em sembla particularment absurd no poder exercir plenitud de funcions socials amb la meva llengua catalana. Sisè: E