Lliurepensament: juliol 2011

Teresa Rebull (Sabadell, Vallès Occidental, 1919)

Fou militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) des de 1936. Durant la guerra civil espanyola va col•laborar com a infermera voluntària als locals del seu partit polític. Després va passar per Perpinyà, camí de París. Després de la guerra, s'establí a Banyuls de la Marenda al Rosselló, on participà en la Resistència contra l'ocupació nazi.. Després de la guerra contactà amb l'esquerra de París i conegué Jean-Paul Sartre, Juliette Greco, George Brassens i Albert Camus. Durant aquest període va haver de treballar de diversos oficis, com espardenyera, dansarina de ballet, actriu, venedora de fruites o intèrpret folklòrica, entre d'altres. Després del maig de 1968 participà en el moviment de la Nova Cançó catalana, arrelada a la seva comarca d'adopció. Va començar a actuar el febrer de 1969 a la Guingueta d'Ix, acompanyada d'artistes com Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. Continua a l’exili voluntari

Sant Galderic, patró tradicional dels pagesos catalans

Galderic(Vilavella, actual Sant Galderic, Aude, Llenguadoc-Rosselló, ca 820 - 900) era un camperol que, amb els seus dos germans, conreava les terres d'altres. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors.Va morir en olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. Se li atribuïren un seguit de miracles; l’any 990, va ser canonitzat al Concili de Narbona pel bisbe de Tolosa Raimon II.La seva festivitat és el 16 d'octubre. És el sant patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà de Sant Martí del Canigó i de Mirapeis; a més, és patró tradicional dels pagesos catalans, fins a la seva substitució per Sant Isidre el Llaurador a partir del segle XVII. Avui, encara és venerat pels pagesos del Pirineu i la Catalunya Nord.

Teresa Forcades, una activista amb hàbit

Teresa Forcades té 44 anys, és una monja benedictina del monestir de Sant Benet a la muntanya de Montserrat . És doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York; doctora en Teologia; Master of Divinity per la Universitat de Harvard; i autora dels llibres "Els crims de les grans companyies farmacèutiques", "La Trinitat, avui", i "La Teologia Feminista en la Història". La religiosa apel•la al "sentit comú" de la gent perquè no es vacuni contra la grip A, donat que hi ha molts riscos de perdre la salut en rebre la vacuna. Manté una lluita constant contra alguns laboratoris farmacèutics.

Maria Dolors Bertran, (Lloll Bertran, 1957)

Actriu i cantant catalana. Ha esdevingut molt popular pels seus treballs a la televisió. És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i ha cursat estudis de dansa, cant i música. Fou actriu en obres com L'auca del senyor Esteve, Cyrano de Bergerac, Putiferi, El dret d'escollir, Lorenzaccio i El misàntrop i es consolidà en la companyia de Josep Maria Flotats. També treballà en cinema en pel•lícules com Sinatra, Gaud., És quan dormo que hi veig clar, Massa vell per morir jove. També fou l'anònima senyora Roser a Catalunya Ràdio. Ha rebut múltiples premis, entre d'altres el Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 2008-2009, per la seva interpretació a El show de la Lloll. 25 anys.

Sergi López i Ayats (Vilanova i la Geltrú,1965)

Actor de teatre i cinema.Va estudiar teatre a Barcelona però acabaria per marxar a França per estudiar interpretació a l'escola de Jacques Lecoq. Va compartir escena amb Toni Albà en obres com ara "BRAMS" o la kumèdia dels herrors (1986), que també havien escrit i dirigit a l'ensems. Més endavant i des de França, començaria també a fer cinema.. La seva primera pel•lícula es titulava La Petite amie d'Antonio (1992). El 1997 amb Western, de Manuel Poirer, va arribar el primer èxit internacional, participació al festival de Canes, a més de dues nominacions importants: nominació a l'Oscar per a la pel•lícula i nominació al César com a millor promesa. Més endavant, l'any 2000, va rebre el premi César al millor actor (primer no francès en rebre'l) i el premi al millor actor europeu pel seu paper a Harry, un amic que us estima. El 1997, amb 32 anys, va filmar la primera pel•lícula en català (Caricies, de Ventura Pons). En els darrers anys ha participat en diferents produccions, en català i en castellà, però també en francès i àdhuc en anglès. Per les pel•lícules Sólo mía i El laberinto del fauno ha rebut nominacions als premis Goya. L'any 2008 va tornar als escenaris amb el monòleg Non Solum, espectacle escrit i dirigit amb el seu company d'estudis Jorge Picó. Ha donat suport a la campanya per els referèndums sobre la independència de Catalunya.

Teresa Claramunt (Sabadell 1862-1931) Anarquista catalana.

Carme Karr (Barcelona,1865-1943). Escriptora i feminista que va defensar els drets de les dones

Carme Karr va néixer a Barcelona en una família benestant i culta d’origen estranger. Carme Karr va començar a publicar les seves primeres narracions el 1902 a la revista modernista Joventut, que era molt coneguda aleshores. Però no es va atrevir a ensenyar a tothom que era una dona i va signar amb un pseudònim, L. Escardot, com havien fet abans d’altres escriptores per tota Europa (George Sand, per exemple, també era una dona. I Víctor Català). Així, el 1913 va fundar i dirigir una residència de professores i noies estudiants, a l’estil dels col•legis anglesos. Estava convençuda que la cultura era un instrument imprescindible perquè les dones poguessin situar-se al mateix nivell professional que els homes i La Llar, que era com havia anomenat la residència, preparava les dones perquè tinguessin prou formació per dur una vida responsable i independent. Un any després, quan tenia 49 anys i ressonaven els tambors de guerra per Europa (Primera Guerra Mundial, 1914-1918), la seva postura antibèl•lica la va empènyer a crear el Comitè Femení Pacifista de Catalunya. Des de Catalunya, Carme Karr hi va col•laborar de manera pacífica, però amb totes les seves forces. El 1921 va fundar el grup Acció Femenina, que va tenir una notable activitat l’any 1932, durant la República, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya i en protesta perquè les dones catalanes no podien votar, malgrat que la Constitució espanyola els reconeixia el dret de vot des del 1931, any en què el Parlament republicà va aprovar la llei que permetia votar a les dones.

Pepa Colomer, aviadora (1913, 2004) “La guerra va acabar amb tots els meus somnis –va escriure.

Nascuda al començament del segle XX, ella va ser la primera dona catalana (i de l’Estat espanyol) que va pilotar un avió. El 1935, quan Mari Pepa Colomer ja duia moltes hores de vol, la Dirección Estatal de Aviación Civil li va atorgar el títol de professora de pilotatge, amb el qual va instruir alumnes masculins. El 1936 va crear, junt amb d’altres companys, la primera Cooperativa de Treball Aeri de Catalunya i l’Escola Catalana d’Aviació, on va fer classes també. Però pocs mesos després va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), que va posar fi a les il•lusions que havia creat la República i també a la seva carrera professional. Com tots els altres pilots, va ser mobilitzada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Tot i que li va ser encarregada la tasca de formar nous pilots per a l’Exèrcit Popular, va arribar a fer proves de llançament de bombes. També va ser pilot d’ambulància aèria al Front de l’Aragó, on recollia els ferits i els portava cap a Barcelona. Com moltes altres persones, amb la desfeta republicana Mari Pepa Colomer va haver d’emprendre el camí de l’exili.

Maria del Mar Bonet, nascuda a Palma de Mallorca el 1947

Ermessenda de Carcassona (972-1058) comtessa de Barcelona, Girona i Osona. Mare de Berenguer Ramon

Es convertí en una bona col•laboradora del seu marit, especialment en els afers públics, el 1015 promogué , junt amb el seu germà Pere, bisbe de Girona, una catedral en aquesta ciutat. Ramon Berenguer morí l’any 1018. Per la minoria d’edat del seu fill de dotze anys, es veié obligada a assumir el govern del comtat de Barcelona, ocupació en que es mostraria hàbil i eficaç. Amb gran intel•ligència s’envoltà de consellers savis i prudents (Abat Oliva, Amat Eldric, etc). La personalitat d’Ermessenda , enèrgica i ben dotada per al govern, combinava a la perfecció amb el caràcter del seu fill Berenguer Ramon, pacífic i poc inclinat al fet d’armes. L’organització civil del comtat progressà notablement. L’any 1041 es retirà a Girona, protegí diverses fundacions religioses, fonamentals per a la repoblació del país. Morí el dia 1 de març de 1058.

Joaquim Rubió i Ors, (Barcelona, 1818-1899) escriptor català.

President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El seu pseudònim lo Gaiter del Llobregat. Escriptor vinculat al Romanticisme, es pot dir que la Renaixença no va començar veritablement fins que Joaquim Rubió va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el pròleg en una recopilació de poemes seus publicats sota el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest pròleg valora el passat medieval i el contraposa al present, posa a la palestra la poesia trobadoresca. Va exposar els seus ideals a favor de la llengua catalana i va fer una crida a la seva dignificació. La intenció de Rubió era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferència".

Apel·les Mestres.(Barcelona, 1854-1936) va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia,etc

*La meva llengua *No em preguntis per què, però l’estimo de cor la meva llengua; no ho preguntis en va, sols puc respondre’t: “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”. L’estimo perquè sí; perquè eixa parla és la parla mateixa que al son d’una non-non la més hermosa bressa amorosament ma son primera. L’estimo de tot cor, per catalana, l’estimo perquè en ella la rondalla primera em contà l’àvia un capvespre d’estiu mentre el sol queia. L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s l’exquisida ponzella de mos vint anys, aquell sublim “t’estimo” va dictar-me l’amor en eixa llengua. L’estimo de tot cor, perquè la parlen els meus amics de sempre, els que ploren amb mi i els que amb mi riuen, els que em criden avant! i avant m’empenyen. L’estimo de tot cor, perquè cigales, i espigues i roselles, i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire sos grans secrets en català em revelen. L’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bella... I em preguntes per què? I això em preguntes? L’estimo perquè sí, perquè és la meva.

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona 1947) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2010.

La meva llengua és la meva pàtria. I treballar per la pervivència de la llengua és una raó de pes per treballar per la independència política.Vull una llengua que visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment perdó ni permís per existir.La literatura no és un joc, m'hi va la vida.Escriure és un acte d'amor. Escriure, com viure, és entrar en el regne de les incerteses. Només amb mitges veritats ja es pot tergiversar la memòria. La literatura ens pot salvar perquè, per sort, l'escriuen persones lliures.

Manuel de Pedrolo (1918-1990) Premi d'Honor de les lletres Catalanes, 1979.

Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és una periodista i escriptora argentino-catalana.

Del seu darrer llibre "El retorn dels catalans".I ara veiem com retornen els catalans desacomplexats, orgullosos de ser-ho, que parlen normal, que escriuen normal, que s’interessen per coses normals. Sobretot, doncs, per la llibertat del seu país, que és la cosa més normal per la qual hom pot interessar-se. Es tracta d’això precisament, de donar-li la volta, de fer escampar la boira de tants anys, de recuperar un orgull que és civisme, pàtria i compromís, de deixar de fer-nos perdonar ser catalans. Sí, ho som, som catalans. I ens agrada ser-ho.