Lliurepensament

Orquestra alegre !

2011-12-07T12:25:00.000+01:00

La setmana dels barbuts.

2011-11-08T19:59:00.001+01:00

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents a sant Pau Ermità, Maure abat i sant Antoni Abat. La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes.

També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós, que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada una de les més fredes de l'any.

Dites populars referides a la setmana dels barbuts:

La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts.
Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.

Creativitat

2011-11-02T22:28:00.002+01:00

Les accions virtuoses sorgeixen del més profund, d'un refugi interior de silenci on neix tota la inspiració.

Tota acció té una llavor en un pensament, i tot pensament és producte del pensador, l'ànima.

Trio els pensaments que vull crear i, tal com són els meus pensaments, són les meves accions i les meves experiències.

Si m'endinso en el meu interior, aconsegueixo la quietud i l'amor que resideixen en el centre del meu ésser, i cada pensament que creo és beneficiós per a mi i per a tota la humanitat.

Alliberar-se dels pensaments inútils

2011-10-28T17:25:00.000+02:00

D'una banda hi ha els pensaments negatius, que creen tot i buiden la nostra energia i de l'altra, els pensaments inútils, més difícils de controlar i identificar. Els pensaments negatius, per la seva naturalesa es poden identificar amb més facilitat, però els inútils requereixen discerniment.
Tot el que ocupa la nostra ment i no ens aporta cap èxit sinó que només serveix per malbaratar el nostre temps i pensaments és inútil. La llista és llarga: pensar en el passat, preocupar innecessàriament pel futur, imaginar i especular sobre les situacions i els altres sense realment disposar de suficient informació, pensar sobre el que els altres fan o deixen de fer quan no és de la nostra incumbència, etc.
I el sorprenent dels pensaments inútils és que de vegades la nostra ment els presenta com atractius i necessaris. Podem arribar a sentir que és important dedicar temps a pensar en això, quan en realitat és una completa pèrdua de temps i energia.
Per això, és essencial la pràctica de l'auto-observació i juntament amb això, revisar amb regularitat i preguntar-nos: Cal pensar en això? Em aporten alguna cosa aquests pensaments?
Per tenir èxit en alliberar-nos dels pensaments inútils (així com dels negatius) necessitem dos poders espirituals: el poder de controlar i el poder de governar. A la ment se la compara amb un cavall, així que des de la nostra consciència necessitem agafar fermament les regnes de la ment.
El poder de controlar és la capacitat de posar un fre a l'expansió de la ment. Els pensaments inútils tenen una altra particularitat: solen ser molts i veloços. Per tant necessitem un fre poderós per posar un punt final a l'expansió de la inutilitat.
El poder de governar és la capacitat de dirigir i canalitzar els pensaments en una altra direcció, una nova direcció més beneficiosa i útil.
El mètode principal per deixar de malgastar l'energia dels pensaments és mantenir tot el dia, tant com puguem, la ment ocupada. Una ment ocupada en pensaments de coneixement espiritual, en plans per servir els altres i beneficiar el món, al costat dels pensaments pràctics i útils de l'activitat diària, tal ment no pot ser atreta per res més. Senzillament, no disposa de temps. Una ment ociosa és fàcil presa no només del inútil sinó sovint del negatiu.
Aquesta és una de les metes més elevades a nivell espiritual: convertir-nos en l'amo de la nostra pròpia ment.

Catalunya 2014

2011-10-13T11:48:00.000+02:00

the last day Catalonia was free...

2011-08-02T17:05:00.000+02:00

Spain Secret Conflict

2011-05-31T11:03:00.002+02:00

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo.

L’exili en xifres

2011-04-02T20:28:00.000+02:00

470.000 persones van creuar la frontera

L’exili dels derrotats del 1939 fou molt superior i, evidentment, molt més tràgic que el de la primera riuada de persones que marxaren del país després del fallit cop d’estat militar a Catalunya. En aquells moments, la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys va ajudar molta gent a fugir de la ira revolucionària que es desfermà a les principals ciutats catalanes l’estiu del 1936. Es calcula que el Govern català va expedir més de cent mil passaports a molts catalans que creuaren la frontera, la majoria dels quals tornaren a la Península en destinació a Sant Sebastià i altres ciutats del nord d’Espanya preses pels feixistes.

De Barcelona a Burgos
Com apunten diversos historiadors, les xifres d’exiliats durant els primers mesos de la guerra civil són poc fiables, ja que molts ho feren de manera clandestina. Es parla, però, d’uns 30.000 en total. La majoria passaren per França una temporada abans de tornar a zones de la nova Espanya de Franco (Pamplona, Burgos, Sant Sebastià, Sevilla) on molts catalans es posaren al servei dels militars rebels. Molts d’aquests catalans van tornar a la seva terra quan, justament, molts altres catalans l’abandonaven per sempre més.

Gairebé mig milió de refugiats
L’historiador Javier Rubio, en un dels millors estudis sobre l’exili republicà, quantifica en unes 470.000 les persones que van creuar la frontera amb França els dos primers mesos del 1939. D’aquestes, unes 70.000 ho feren per Irun entre l’1 i el 19 de febrer. La resta, per Catalunya. És impossible quantificar el nombre de catalans que formaven part d’aquesta immensa bossa humana, ja que tots els exiliats eren, a ulls de les autoritats franceses, espanyols. Amb tot, a partir del febrer del 1939 les autoritats de la Generalitat de Catalunya feren un cens, incomplet, que va permetre registrar el 60% dels catalans emigrats, els quals, globalment, depassaven els cent mil.

A la darreria del 1939, del gairebé mig milió de refugiats que hi havia a França a l’inici d’any, en quedaven uns 182.000 repartits arreu del món, entre la mateixa França, la Unió Soviètica, altres països europeus i Amèrica. Es creu que dues terceres parts, doncs, van tornar a Espanya; una quarta part es quedà en terres franceses i una dècima part emigrà cap a altres països.

Sopa de maduixots amb gelat de vinagre.

2011-03-29T16:27:00.000+02:00

Ingredients per a 4 persones.

*gelat de vinagre artesà

• pols de sucre isomalta
Per al pa de pessic:
• 200 g de farina
• 100 g de sucre
• 50 g de maduixots
• 6 ous
• mantega
Per als maduixots:
• 600 g de maduixots
• 150 g de sucre morè
• unes gotes de vinagre

Preparació:

Per al pa de pessic: barregeu els rovells amb la meitat del sucre, la farina i els maduixots tallats a daus petits. Munteu les clares a punt de neu, amb la resta del sucre. Afegiu-ho a la barreja anterior. Poseu-ho en una plata de forn untada amb mantega i farina. Coeu-ho 30 min a 180 ºC. Deixeu-ho refredar. Talleu-ne petites circumferències amb un tallapastes. Per als maduixots: talleu la meitat dels maduixots i poseu-los en un bol. Poseu els altres maduixots dins el robot de cuina, juntament amb el sucre i les gotes de vinagre, i tritureu-ho fins que quedi una sopa fina. Amaniu els maduixots que heu tallat prèviament amb la sopa. Emplateu-ho col·locant en un plat soper el pa de pessic al fons, al voltant els maduixots macerats amb la sopa i al damunt una bola de gelat de vinagre (compreu-lo bo i fet). Decoreu-ho amb un cristall d’isomalta: poseu la pols de sucre isomalta en fulles de silicona i entreu-ho al forn entre 3 i 5 min a 120 ºC fins que cristal·litzi.

La batalla de Cefis

2011-03-13T10:38:00.000+01:00

El 13 de març de 1311, atrapats entre el riu Cefis i el llac Copais, els almogàvers esperen la càrrega de la cavalleria pesada francesa.
Ja feia vuit anys que aquestes tropes catalanes passejaven per terres gregues. Al seu pas, havien destruït diversos exèrcits enemics, havien assaltat molts castells i havien saquejat tot el que havien pogut. Tot i que, en els darrers temps, havien estat al servei de Gautier V, duc francès d’Atenes, a l’hora de passar comptes pels serveis prestats, el duc va contractar un nou exèrcit per tal d’eliminar-los i estalviar-se les pagues endarrerides. En aquestes noves circumstàncies, els catalans tan sols comptaven amb l’aliança d’algunes unitats turcoples, és a dir, mercenaris turcs convertits al cristianisme. Malauradament, però, en veure la superioritat de les tropes franceses i gregues, aquests turcoples van fugir del camp de batalla i es van situar en una posició més segura des d’on observar la probable derrota catalana. Inspirats en els seus orígens de pagesos i de pastors, o bé seguint l’exemple d’allò que molts segles enrere havien fet els atenencs als no gaire llunyans camps de Marató, els almogàvers van començar a llaurar la terra i a fer petites preses al riu per desviar l’aigua cap als camps llaurats. De fet, atès que els francesos disposaven d’una temible cavalleria pesada, calia sembrar d’obstacles l’escenari de la batalla.
I, efectivament, quan van carregar contra les línies d’infanteria, els cavallers francesos i els seus cavalls van quedar empantanegats al fang, incapaços d’aixecar-se del terra, a causa del pes de les armadures. La resta va ser una veritable carnisseria. La infanteria lleugera almogàver va matar un per un els seus enemics indefensos, mentre la cavalleria catalana i els turcoples –que, en observar l’inesperat gir de la batalla, havien decidit incorporar-se al combat– es van llençar a la persecució de la infanteria enemiga en retirada.
El resultat de la batalla va ser tan decisiu que els catalans es van apropiar del ducat d’Atenes i el van posar sota la sobirania del rei català de Sicília. De tal manera que, durant diverses dècades, sobre l’Acròpoli d’Atenes, hi van onejar les quatre barres de la Casa de Barcelona i els quatre quadrants de Sicília (amb dues quadribarrades catalanes i dues àguiles bicèfales alemanyes).
Sens dubte, en ocasions, la determinació, la disciplina i el coneixement són decisius. Esperem que també ho siguin en el nostre futur.

Llibre Sent Soví.

2011-02-22T17:10:00.001+01:00

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví, (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.

Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria, que considera que els cuiners catalans són els millors del món.

Ho portem dins

2011-02-11T00:04:00.000+01:00

Aquest vídeo em dóna esperances i fe en les nostres possibilitats !!

L'Eixample i les mansanes

2011-02-08T18:46:00.000+01:00

L'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), un dels grans teòrics i pràctics de la ciència urbanística, va néixer al mas Cerdà, al Pla de la Garga de Centelles (Osona). Una gran contribució seva a l'avenç social i econòmic fou el model d'eixample urbà en xarxa, basat en mansanes. La paraula mansana és un neologisme seu que vol dir “conjunt articulat de masos urbans”. El seu objectiu fou, amb les seves paraules: “Urbanitzeu el camp, ruralitzeu la ciutat”. L'urbanisme modern neix d'un mas dinàmic i exportador.[extret de: Francesc Roca. Masos i masies, en evolució]

En català normatiu, avui dia, de les mansanes se'n diuen illes, mentre que en castella, en diuen manzanas. Cal dir que les pomes no hi tenen res a veure. En castellà, que tenen una paraula com mansión, de la mateixa arrel, haurien de dir-ne també mansana.

El que ja és patètic (si més no etimològicament) és que en català encara alguns en diguin poma! Podem dir-ne mansana/mançana (encara que no sigui normatiu) o illa (especificant illa de cases, si cal). Però dir-ne poma, fent la traducció de la manzana castellana, que alhora és una mala adaptació de la mansana catalana fa riure.

Com que mala en llatí volia dir poma, potser ja tot lliga amb l'embolic de la mala traducció. És a dir, què creieu que vol dir la frase llatina "tua mater mala burra est"? No vol dir que la teva mare és burra, sinó que la teva mare menja pomes madures.

Cal dir que també hi ha qui afirma que la paraula manzana amb el sentit de bloc de cases està documentat en castellà abans de Cerdà, de manera que aquest enginyer s'hi hauria inspirat.

Espanya prohibeix l'homenatge als màrtirs de 1714

2011-02-06T12:37:00.000+01:00

Considera que l'acte no és una festa tradicional catalana reconeguda.

La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha comunicat que ha prohibit que el proper diumenge a la tarda es disparin salves de trabuc en honor dels 120 patriotes catalans assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva l'any 1714, segons informa Osona.com.

L'acte està organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès i tenia prevista la participació de grups de trabucaires, Miquelets i d'altres col·lectius de soldats d'època. Les activitats programades inclouen una desfilada de soldats d'època i trabucaires, una processó de torxes i unes salves d'honor.

La decisió ha estat comunicada per la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Montserrat García Llovera, i es fonamenta en un informe de la Guardia Civil que considera que l'acte de diumenge no és una festa tradicional catalana reconeguda.

Òmnium Cultural ha reaccionat enèrgicament amb un comunicat de rebuig a aquesta prohibició.

Què tenim?

2011-02-05T10:27:00.000+01:00

L’Institut d’Estudis Catalans crida el poble català a exigir el compliment dels seus drets

2011-02-04T20:14:00.000+01:00

«La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides».
Així ho recull la Declaració que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública avui, dijous 3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent. Cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres».
La Declaració de l’IEC crida l’atenció sobre l’actual conjuntura excepcional, en què coincideixen les tendències pròpies del procés de mundialització i les pressions de les majories estatals envers una homogeneïtzació lingüística i cultural, contrària als principis de diversitat cultural que propugnen els tractats internacionals i declaracions de la Unió Europea i de les Nacions Unides. «La involució política de l’Estat autonòmic espanyol mostra cada vegada tendències més adverses a la igualtat, tant en la consideració política de les nacionalitats i el respecte de la pluralitat lingüística i cultural, com en els sistema de finançament o en les inversions estatals».
Per l’Institut, «aquesta situació posa en perill el nostre futur col·lectiu i l’esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar inclusivament en català i castellà milions de persones arribades d’altres terres de llengües i cultures diverses».

Aquesta declaració s’adreça, en primer terme, al poble català «perquè sàpiga amb tota certesa que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia». La Declaració també s’adreça als representants polítics i a les institucions d’autogovern «perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin en la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional». Pel que fa a la Unió Europea i a les Nacions Unides, se’ls demana que «es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional».

L’Institut d’Estudis Catalans, com a primera corporació acadèmica de les terres de llengua i cultura catalanes, fa aquesta crida amb la voluntat de «contribuir a un context internacional favorable per a totes les llengües i cultures del món, sabent que la nostra comunitat és un indicador de les polítiques de respecte de la diversitat».

Rosa Calafat. Què deu ser un superhome?

2011-02-03T13:05:00.000+01:00

Declaracions de Rosa Calafat al diar digital; indirecte.cat.
Dedic aquest petit decàleg a en Ramon Barnils i a en Miquel Bauçà.

‘Què deu ser un superhome?’ Es demana Miquel Bauçà: ‘Un que coneix l’absurditat i sap que és un somni.
Primer: Em sembla particularment absurd no poder anar al cinema sense patir l’angúnia d’haver-ho de fer multiculturalment sense el català.
Segon: Em sembla particularment absurd que per demanar una cafè amb accent català em diguin que no m’entenen.
Tercer: Em sembla particularment absurd que la meva llengua catalana, que ha fet créixer i medrar la mediterrània, sigui una amenaça per a una llengua global anomenada espanyol o castellà.
Quart: Em sembla particularment absurd que perquè som catalana tingui l’obligació moral –i no el deure intel·lectual- d’aprendre més d’una llengua de comunicació (espanyol, anglès, xinès....).
Cinquè: Em sembla particularment absurd no poder exercir plenitud de funcions socials amb la meva llengua catalana.
Sisè: Em sembla particularment absurd parlar de multiculturalitat a Catalunya quan aquest fet implica necessàriament -talment com en temps del franquisme- passar prèviament per la bilingüització forçada dels catalans.
Setè: Em sembla particularment absurd que un alemany o un japonès immigrat a Catalunya em digui que la meva fonètica catalana és difícil; i em faci creure que la seva observació és nova, quan és més vella que el pastar perquè és espanyola.
Vuitè: Em sembla particularment absurd parlar de civisme sense que aquest civisme passi també per mostrar als nostres fills el mapa dels Països Catalans.
Novè: Em sembla particularment absurd haver de tenir la paciència legal de patir la descodificació del meu català de València.
Desè: Em sembla particularment absurd que a hores d’ara parlar en registre col·loquial sigui considerat dialectal i no patrimoni global de la comunitat de parla catalana.
I més enllà d’aquest absurd hi ha el somni.
Per a tu lector, que penses i construeixes la realitat catalana cada dia.
Per a les persones que fan possible les Consultes i caminen cap a fer vera el somni.
Per al ‘punt cat’.
Per a totes les persones –vells catalans o nous de trinca- que fem/feu possible la comunicació, l’expressió i la plena identificació del català al món.
I especialment per als periodistes que trien decididament i fermament fer normal el punt de vista català, perquè contribueixen a fer el món més ric, plural, divers, propi i lliure. Acaba Barnils: ‘La dictadura és l’anul·lació dels referents propis per uns d’externs’.

Pau Alabajos (música pel cap de setmana)

2011-01-28T17:18:00.001+01:00

Pau Alabajos (Torrent, 1982) és un cantautor valencià de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI: activista musical i compromés en el tema de la llengua, ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor.

Sortir de l'armari lingüístic.

2011-01-27T16:49:00.000+01:00

Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua.

Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua.

Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès

Dijous, fred i trist, de cap manera!

2011-01-27T10:14:00.001+01:00

Apa , dia fred gris i tristot, allà vaig amb el Tom Waits, bèstia de la natura i carregat de bon rotllo!

Descolonitza't. Manual d'acció per a independentistes

2011-01-18T18:21:00.002+01:00

La xicota us acaba d'abandonar ignominiosament i heu baixat a València a cercar consol i distracció gastant-vos una picossada en llibres que no necessiteu.
Creueu l'Albereda i en un tres i no res us planteu a la Llibreria de la Universitat. Us entreteniu xafardejaant un gruixut totxo que aventura un possible origen occità de l'orxata. Us agafa set. Quan sortiu, meditant si val la pena arribar-vos a Alboraira (capital mundial de la xufla), ja és fosc i el capvespre s'omple de ratpenats que giragonsen. De sobte, entre les ombres, veieu uns tipus que estan fent pintades a l'impecable aparador de disseny de l'establiment.

"Camps catálaniste", "Fora botiflés polácos", "Idyoma balensiá", i coses per l'estil.
Conscient que us la jugueu, però inflamat per aquest cert valor suïcida que donen els desastres amorosos, us hi encareu: "Burros, tanoques, taaps de bassa, analfabets empedreïts." Atònits, els tipus se us acosten: el cap rapat, els punys crispats, lletjos com gossos d'aquests arrugats que valen tants diners.
Camí de l'hospital, una mica marejat per la sirena, no podeu reprimir un somriure (que us fa força mal), en recordar la cara d'esglai i dubte que han posat els vostres agressors, durant uns segons, quan els heu dit: "Veieu com m'heu entès, capsigranys? Després direu que no parleu català! El que passa és que feu unes faltes d'ortografia espantoses!".
RECURSOS NECESSARIS: Una certa tendència suïcida. Nassos. Un sentit de l'humor incombustible.
DIFICULTAT: Depèn de les vostres tendències autodestructives.
nota: Dr. Cat. Descolonitza't. Manual d'acció per a independentistes.

Els catalans ho tindrem tot pagat !!

2011-01-08T16:54:00.001+01:00

Vi blanc de blancs. Tot Pagat

Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof català.

El pensament de Pujols: formació i influències:

L'any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana', on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.

Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari

Francesc Pujols basteix un sistema filosòfic anomenat primerament Sumpèctica o Ciència del Concret, més tard Hiparxiologia o Ciència de l'Existència, i finalment Pantologia o Ciència del Tot.

Un dels seus biògrafs, Joan Cuscó, assenyala que "Pujols llegeix en català, castellà, italià, francès i, a banda d'una sòlida formació en la cultura catalana (tant dels clàssics com dels seus contemporanis), l'interessen els clàssics i té en compte els avenços en física, zoologia, biologia i psicologia. Així mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Paradís perdut de Milton i gairebé totes les obres de Shakespeare, s'interessa per la història de les religions i s'acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Tomàs i la bellesa i de música clàssica.

Més informació: Francesc Pujols

País Valencià

2011-01-03T12:07:00.020+01:00

Agermanats amb el País Valencià per la Mediterrània, la llengua, la història, el caràcter emprenedor, treballador, creatiu, i l’esperit de comerciants (llegat probablement dels grecs), els catalans compartim amb els valencians la lluita
per la dignitat i la supervivència dels nostres Països. 

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i els són imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota.

Els escriptors i poetes valencians han enriquit la llengua comuna, un petit tast;

Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Ausiàs March,  Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Ferran Torrent.

Poema (fragment) de Vicent Andrés Estellés, 

                        TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER

                 Et besaria lentament,

                     et soltaria els cabells,

                     t'acariciaria els muscles,

                     t'agafaria el cap

                     per a besar-te dolçament, 

                     estimada meua, dolça meua,

                     i sentir-te, encara més nina,

                     més nina encara sota les mans,

                     dessota els pèls del meu pit

                     i sota els pèls de l'engonal,

                     i sentir-te sota el meu cos,

                     amb els grans ulls oberts,

                     més que entregada confiada,

                     feliç dins els meus abraços.

                     Et veuria anar, tota nua,

                     anant i tornant per la casa,

                     tot açò que ja no pot ser.

Situació Lingüística 

Només tres 3 persones de cada 10 parla en català a casa al País Valencià. La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.

Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa. 

La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%.  

A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.

25 anys de Trobades Escoles en Valencià.

Des de fa un quart de segle, cada primavera pares, mares, alumnes i mestres del País Valencià han eixit als carrers de les seves poblacions per exigir l’ensenyament en la pròpia llengua. La participació ha anat creixent des d’un ja remot 1986, quan modestament van començar a la Xara i Benifaió (la Marina i la Ribera, respectivament), fins a sumar, els darrers anys, una multitud de 200.000 persones en les dèsset trobades d’àmbit comarcal que se celebren de dalt a baix del territori. És a dir: les Trobades d’Escoles en Valencià han esdevingut un moviment en favor del valencià (que és com ací popularment anomenem el nostre català) d’una amplitud ciutadana sense precedents ni comparació possible.

La música un cop més és l’instrument de denuncia alhora que ens dóna alegria i força per a seguir lluitant. Els músics valencians contribueixen a reforçar els lligams d’identitat entre els dos Països; 

Raimon, Al Tall, Obrint Pas, Feliu Ventura,Jordi Savall, etc....

Tot seguit us deixo un reguitzell de cançons.

Al Tall ( Tio Canya)

Obrint Pas (Ho hem oblidat, Ovidi Montllor).

Raimon (Al meu país la pluja no sap ploure)

La Muixeranga

Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià. També considerada com l'himne dels Països Catalans.

nota: enllaços d’interès:

Acció Cultural del País Valencià. El fil d'Ariadna Escola Valenciana

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !!

2010-12-19T18:09:00.005+01:00

Tió de Nadal

Us desitjo a totes/ts els lectors d’aquest bloc especialment els fidels seguidors, Bones Festes, que tingueu molta Salut i Felicitat i que els vostres somnis es compleixin !

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU !!

Olentzero és un carboner que porta regals el dia de Nadal a les llars d'Euzkadi

ZORIONAK eta URTE BERRI ON !!!

Sant Nicolau, Pare Noel, porta els regals el 5 de desembre o per Nadal

MERRY CHRISTMAS and HAPPY NEW YEAR !!!

Per què som feliços?

2010-12-17T17:43:00.002+01:00

Somni de Felicitat, quadre del pintor Henri Matisse

Todd Daniel Gilbert (nascut el 05 de novembre 1957) és professor de Psicologia de la Universitat de Harvard. És un psicòleg social conegut per les seves investigacions en previsions afectives , fent un èmfasi especial en els biaixos cognitius com ara el biaix d'impacte. . Ell és l'autor del bestseller internacional Ensopegant sobre la felicitat , que ha estat traduït a més de 25 idiomes .

L’any 2006 va fer una conferència titulada “El secret de la felicitat”, on més o menys ve a dir que la felicitat pot ser natural, i esdevé quan aconsegueixes allò que vols, o bé pot ser felicitat sintètica i esdevé quan malgrat no aconseguir allò que volies, ets feliç.

També ens diu que la llibertat és l'amiga natural de la felicitat perquè et permet triar, però la llibertat és enemiga de la felicitat sintètica, suposo que deu ser perquè és l'opció no volguda. Al principi del vídeo veureu que parla del lòbul frontal com a un simulador d’experiències, nosaltres tenim l' habilitat de poder imaginar i preveure situacions per afavorir-les o evitar-les. Bé, el millor és que us deixi l’enllaç i gaudiu durant 21 minuts dels coneixements del Dr. Dan Gilbert (podeu triar subtítols en el vídeo)

Per què som feliços?

El caganer del pessebre

2010-12-16T23:13:00.006+01:00

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià. Sovint la trobem amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L'origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Tanmateix, no era una figura exclusiva del Pessebre sinó que s'ha trobat, també, en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l'església.
Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; altrament, comporta desventures.

Divertida i entranyable aquesta cançoneta sobre el pessebre i el seu protagonista.....

Gerbert d'Horlhac. Papa de l'any 1000

2010-12-14T18:10:00.001+01:00

Jo, Gerbert d’Orlhac, monjo benedictí, vull mostrar-vos alguns aspectes de la societat del meu temps: l’Europa i Catalunya als voltants de l’any 1000.

El personatge

Orlhac "Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques. A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l'àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica.

Allí aprengué també la construcció de l'astrolabi. Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys. Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l'escola catedral.

Fet abat de Bobbio per Otó II (983), retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls del monestir. Fautor decidit del duc Hug Capet com a rei de França, fou fet arquebisbe de Reims (989), seu que aconseguí no sense dificultats.

El nou rei Robert (996) s'enemistà amb Gerbert, que s'hagué de refugiar a la cort de l'emperador Otó III, del qual fou mestre i conseller i que el féu arquebisbe de Ravenna (989) i, l'any següent, papa amb el nom de Silvestre II."

Mestre i home de ciència

Gerbert fou també un gran home de ciència. Quan va venir a estudiar en terres catalanes va conèixer la numeració aràbiga de l’1 al 9 a través dels contactes que els comtats catalans tenien amb l’Al-Andalus. Fins aquell moment occident feia servir la numeració romana.

També va conèixer l’astrolabi, que era un aparell que mesurava les distàncies entre els astres. Aquest aparell era molt antic, procedia d’Egipte i Pèrsia i ell el va difondre per l’Europa cristiana. Sembla que també podria ser que hagués utilitzat l’àbac, del qual ell mateix en va supervisar la fabricació.

Va escriure obres científiques, portava els seus alumnes a observar els estels per entendre millor la complicada ciència de l'astronomia i va fabricar instruments que permetessin als seus alumnes comprendre més bé el que els estava explicant.

Per mediació dels comtats catalans i del futur Silvestre II, l’occident cristià va descobrir la vitalitat de la cultura islàmica, molt més avançada que l’europea i impregnada de molts coneixements clàssics. Gerbert va fer de pont cultural i obrí una porta al fecund contacte entre dues grans cultures i tradicions: la cristiana i la islàmica.

La llegenda

La seva capacitat científica avançada per a la seva època i la ignorància de la gent envoltaren la seva figura de llegendes força extravagants que denoten la religiositat estrambòtica de l’època.

Una d’aquestes llegendes deia que quan va néixer Gerbert un gall va cantar a Orlhac tres vegades i aquest cant es va sentir des de la ciutat de Roma.

N’hi havia una altra que deia que Gerbert havia consultat al diable la data de la seva mort, el diable li contestà:

-No pas abans que hagis dit missa a Jerusalem. Un bon dia, en dirigir-se a una basílica anomenada Santa Creu de Jerusalem a Roma, es recordà de les paraules del diable. Segons la llegenda al cap de pocs dies morí.

Una altra explica que gràcies al seus pactes amb el diable va descobrir un tresor enterrat. A Roma hi havia una estàtua que amagava un tresor amb l’índex de la mà estès i una inscripció que dia: "Pica aquí". La gent hi picava però ningú aconseguia el tresor. Gerbert, llest com era, va saber interpretar la inscripció. Al punt del migdia va fixar-se bé fins on arribava l’ombra del dit i de nit hi va anar, i cavant va descobrir l’entrada a un palau ple d’or.

Tió de Nadal. ¡Pare Noel go home!

2010-12-13T20:42:00.005+01:00

Tió de Nadal

Tió de Nadal ! Pare Noel go home !

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.

El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!. S’ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l’hi el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les mandarines i els plàtans!!!) El tió, poc a poc i sense que ens en adonem, anirà omplint la panxa … fins el dia que l’haurem de fer “cagar”. És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.

La nit del 24 de desembre… i ja podem començar el ritual per fer “cagar” el tió: els més petits es col·loquen al voltant del tronc que ha d’estar tapar amb la seva manta.
“caga tió, neules i torrons…”: a ritme de cançó, tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió … i finalment … de forma màgica … sortiran els regals i obsequis per a tota la família i amics.

La tradició era que el tió “cagués” les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s’anirien consumint durant les festes. Actualment hi ha moltes famílies que mantenen aquesta tradició tot combinant els dolços amb els regals.

Els nens cantaran i donaran bastonades al tió… aixecaran la manta i aniran trobant els regals … mentre al tió li quedin forces!!!

Caga tió, caga tió...

Caga tió, neules i torrons,
Sinó cagues ara ... cop de bastó!!!

Caga tió, tió de Nadal,
No caguis arengades que son molt salades
Caga torrons que són més bons
Sinó cagues torrons ... cop de bastó, cop de bastó
Cop – de – bastó!!!!!

Caga tió, neules i torrons,
D’aquells bastons
I un confit de tan en tan
Que vagi rajant!!!!

més informació: sortirambnens

El pont dels dubtes

2010-12-08T18:15:00.001+01:00

On m’ha dut aquest pont (6 al 8 desembre)?

He reflexionat sobre aquestes dues festes, m’he dit que deuen ser molt importants donat que les declaren festes de l’estat espanyol. He trobat dubtes i cap certesa. Espero que amb la vostra ajuda i amb més temps de reflexió trobi algunes respostes.

Dubte 1, la Constitució

Sortint d’una llarga foscor de més de quaranta anys i sota l’atenta mirada dels poders fàctics es redacta la constitució... després de 32 anys de vigència encara no s’ha adequat a les noves necessitats i demandes d’una societat en constant canvi...

Com es què no es va restaurar la República? Qui i quan rejovenirà aquest complex recull de drets i obligacions de l’home?

Dubte 2, La Puríssima

Aquest sobrenom li ve donat a la Verge Maria pel fet de concebre a Jesús immaculada, sense perdre la virginitat (crec que va així, admeto correccions), el dubte és, que potser és lleig que una dona concebi un fill després d’estimar-se amb el seu home? Si és puríssima per concebre virginal, les altres dones què són? Lògicament impures, si no són pures potser és que són una altra cosa pitjor?

Dubte 3, John Lennon

Trenta aniversari (8 desembre 1980) del seu assassinat, ell fou un activista contra la guerra (Vietnam) i a favor dels drets civils, l’FBI el va intentar deportar vàries vegades (als tribunals durant quatre anys). Bob Dylan, entre mols altres, es va manifestar obertament en favor de la parella (Yoko Ono). El 1973 se li va ordenar sortir del paradís de la llibertat (EE.UU), com a resposta va realitzar una conferència de premsa on va anunciar la formació de l’estat de Nutopia, un lloc “sense països, sense fronteres, passaports, res, només gent”. Van agitar la bandera blanca de Nutopia dos mocadors blancs i van demanar asil polític als Estats Units.

Mark David Chapman va disparar-li quatre trets per l’esquena, el dubte és, algú li va posar la pistola a la mà?

Korrika (corrent)

2010-12-02T19:29:00.001+01:00

Dedicat al poble basc, tot desitjant que el 2012 porti la pau definitiva.

La Korrika (corrent en català) és una marxa reivindicativa que es du a terme corrent per tot Euskal Herria a favor de la llengua basca. El promotor de la iniciativa és l'associació d'euskaltegis (acadèmies d'euskera) AEK. Se sol celebrar cada dos anys i triga unes dues setmanes en recórrer tot el territori. El recorregut, que sol rondar els 2.300 quilòmetres varia a cada edició. La peculiaritat d'aquesta marxa és que no s'atura per la nit. Des que surt fins al final, la pancarta va passant de mà en mà i poble per poble sense aturar la marxa en cap moment. La primera Korrika es va fer l'any 1980 i des de llavors se celebra cada dos anys. Al 2007 es va celebrar la 15a edició.
Al capdamunt de la marxa sol anar la persona que porta el testimoni. Cada quilòmetre de la marxa el porta una persona o associació que "compra els quilòmetres" per ajudar econòmicament. El testimoni està fet amb un pal de fusta tallada, que es conserva des de la primera edició, i la ikurriña, que formen una bandera.

Rere el testimoni, es forma la capçalera de la marxa, que posseeix una pancarta en la qual es pot llegir el lema Euskal Herria euskalduntzen. Ni ere bai! ("Euskaldunitzant Euskal Herria. Jo també!" en català). Tot seguit, es concentra la resta de participants, que corren uns quilòmetres en un gran ambient, amb música i animadors al llarg de tot el trajecte. De forma paral·lela, s'organitzen diversos actes culturals a favor de l'euskera a totes les poblacions per les quals hi discorre el trajecte.

BEATLES FOR EVER !!

2010-11-28T19:35:00.000+01:00

En aquesta web hi trobareu tota la discografia en videos, cd, i molta informació sobre la banda de Liverpool.
Us deixo un petit tast del que van representar per més d'una generació.

Una coseta més, sense els Beatles els meus anys de joventut i també els meus anys d'adult no serien el mateix, ells hi han posat disbauxa i romanticisme.

Per sempre musicalment lligats a els Beatles.

Imaginació

2010-11-23T17:41:00.000+01:00

La força de la Imaginació!!!

Som criatures úniques que mentalment podem recordar situacions del passat i visualitzar el futur. També tenim la capacitat de crear futur ( almenys en termes de preparació del nostre estat emocional). La Imaginació és una eina valuosa i que pot conduir a la felicitat quan s'aplica a objectius específics.

Hi ha molta investigació darrere dels canvis de visualització i emocions, s'ha demostrat que els pensaments positius tenen un impacte en la bioquímica del cervell. Molts psicòlegs demanen a la gent d’imaginar o visualitzar el que desitgen per la seva vida, creant un estat mental que fa que la persona pensa que es pot aconseguir.

"Si vostè fa una la visualització amb els ulls tancats, la seva ment no sap si és real o irreal," diu Mary Ann Troiani, coautor de l'optimisme espontani.

Felicitat i desil·lusions.

2010-11-22T20:57:00.003+01:00

Avís, el contingut d’aquest vídeo és agredolç, entranyable, però us farà sofrir....

La genialitat de les pel lícules de Pixar és la forma en què funcionen sense problemes en els nivells d'emoció i que serveixen tant pels nens com per adults. De vegades és difícil saber quin és el subtext. Millor pel lícula nominada (2009) es troba una seqüència de quatre minuts de durada que presenta el personatge principal, Carl, i la seva esposa, Ellie. És un curtmetratge, la seqüència de dibuixos desenvolupa la vida d'un matrimoni llarg, complet amb tota la felicitat i les desil.lusions que qualsevol associació de dècades de durada tindrà. Al final, Ellie mor i deixa a Carlos un vell solitari. És una seqüència aclaparadora agredolça, i un dubte fins i tot per incloure'l en la llista de pel·lícules que els nens poden veure.

Castells i Castellers. Cant de la Sibil·la

2010-11-19T21:29:00.003+01:00

CASTELLS, PATRIMONI CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010)

Els castellers tenen un lema sorgit d'un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé: Força, Equilibri, Valor i Seny. Jo afegeixo, a més, fer Pinya, la unió de la gent per aixecar el castell, .

Preciosa metàfora d'un poble unit per assolir la seva llibertat !!!!

CANT DE LA SIBIL·LA, PATRIMONI CULTURAL I IMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010).

El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca, l'Alguer, i a Xeraco (País Valencià). Representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem, comença al menys al segle X a Ripoll.

Aquests esdeveniments ens agermanen més amb el País Valencià i, amb Ses Illes Balears .

Madama Butterfly

2010-11-15T17:52:00.003+01:00

Giacomo Puccini (Itàlia, 1858-1924).

Tot i que no en parlaré directament d'aquest geni de la música, ho faré a través de la seva opera prima ; Madame Butterfly.

La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada.

En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs:

"A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre".

Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d'aquell dia va començar la seva segona, i autèntica, existència.

Tant Puccini com els seus llibretistes, Illica i Giacosa, van reeixir a fer renàixer la Madama Butterfly gràcies a un eficaç treball de revisió. Una del les més importants modificacions va incidir en l'escena del suïcidi de la protagonista, dramàtica i profundament teatral, en què el músic fa palès el sentit últim del drama amorós.

Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul de l'existència d'un fill, decideix emportar-se'l a la seva pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Fent front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seva gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.

Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seva aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir

sniff, sniff, però del bo !!

Orgasme femení ( II part).

2010-11-12T16:51:00.005+01:00

La importància del clítoris, és clau, des de l’òptica del benestar de les dones. No debades el dret al plaer sexual ha estat reconegut per l’OMS, dins dels drets sexuals, que queden establerts com a “drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans.

Hem dit del clítoris, sí: la vella divisió entre dones clitorianes i vaginals a l’hora d’assolir l’orgasme ja fa temps que ha quedat arraconada.

Ha quedat demostrat que la font de l’orgasme és precisament i lògicament a l’òrgan creat ad hoc: i és per l’estímul del clítoris (en tota la seva extensió) que es produeixen les contraccions vaginals. No es tracta pas, per tant, ni de bon tros, de cap “orgasme de segona”, com encara ara hi ha qui l’intenta presentar.

Se’t demana que tu, com a dona, tinguis un doctorat, que parlis diverses llengües, que viatgis, que siguis una bona esposa, que siguis una bona mare i, a més multiorgàsmica.

Convertir l’orgasme, que és conseqüència de l’excitació sexual, en objectiu és, la millor manera d’aconseguir.... no tenir-ne.

No hi ha una manera única, vàlida i cent per cent efectiva per a tenir un orgasme. N’hi ha de moltes menes, l’única premissa és que com més intens és, menys probabilitat

hi ha de repetició: sovint, després d’un orgasme, explosiu, s’esdevé un període refractari, durant el qual una nova estimulació pot esdevenir desagradable.

Cada dona és un cas, però no hi ha una incapacitat determinada per al gaudi que proporcionen els orgasmes. Pot ser degut a baixa resposta corporal a l’estimulació, o una estimulació inadequada, fins a falta d’autoestima o associació del sexe amb experiències negatives.

Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.

Peres

2010-11-11T14:26:00.005+01:00

La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos.
D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes:
Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres
Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera.

A Els fruits saborosos, del nostrat poeta Josep Carner trobem

Les peres jovenetes.

¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,

que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!

Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.

I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.

¡Ah si les albes roses i els branquillos d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil

que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!

L'origen de les pereres conreades a Europa es remunta a temps molt remots, probablement entre els anys 1.000 i 2.000 aC. És originària de les regions d'Europa oriental i d'Àsia occidental. Els grecs i els romans van conèixer el cultiu de la perera i van ser aquests últims els que van introduir el seu cultiu a la Conca de l'Ebre.

Tom Waits - Rain Dogs

2010-11-06T12:08:00.003+01:00

Increïble, el gran Tom Waits fa una interpretació excel·lent, una veu meravellosa, única, no perdeu de vista el col·lega de l’acordió...

Mona Lisa. La Gioconda, al microscopi.

2010-11-04T17:05:00.003+01:00

La Gioconda o Mona Lisa, és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo.

Us recomano que visiteu l'enllaç del museu del Louvre, on mostren el que en diuen la Mona Lisa al microscopi, els secrets d'aquesta pintura.

Orgasme femení ( I part).

2010-11-03T10:52:00.005+01:00

El cos de les dones es reivindica i , alhora, surt a la palestra el plaer femení, tant de temps silenciat i perseguit. I l'orgasme, amb tota la potència que pren des d'un cos femení. O els orgasmes, de fet: n'hi ha de tantes menes com dones que el visquin.

Alerta amb els models.
Les imatges de dones gemegant a la pantalla han fet pensar a més d'ún que si la seva companya no crida i no s'arqueja com una contorsionista xinesa és que no s'ho passa bé. El pitjor de tot és que algunes dones els acomplexa no reaccionar així.
Doncs bé, tan normal és cridar com romandre callada o estremir-se o quedar immòbil.
La majoria de pel·lícules pornogràfiques, descriuen un tipus d'orgasme molt explosiu, amb una elevada intensitat i molt de cop. I la majoria de dones, quan parlen d'orgasme, parlen d'una sensació de més plaer, però no d'aquest nivell d'explosivitat.
L'obsessió mútua i unidireccional per a obtenir l'orgasme és, el motiu principal pel qual les dones fingeixen: si ja en tenen prou però sabent que l'altre no pararà fins que no vegi que ha tingut un orgasme. La intensitat de l'orgasme és molt diferent en cada una de les dones, igual com la via per assolir·lo. Les dones utilitzen molt més la fantasia com a estimulació.
Visca el gaudi! Tants segles de silenci obligat, de persecució i prohibició no han aconseguit d'esborrar-ne les traces ni la potència ni la capacitat de donar plaer: el clítoris reclama el reconeixement que fins ara només ha tingut en veu baixa.
És l'òrgan sexual femení per excel·lència, l'única part del cos que només existeix per pur plaer de ser, per rebre i transmetre impulsos sexuals.
No va tenir nom científic fins el 1856. Però és del clítoris, de fet, d'on provenen els orgasmes femenins (múltiples o no).
Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.

"Lipdub" per la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA !!!!

2010-10-29T19:43:00.011+02:00

Vic va acollir 5771 persones el 24 d'octubre per enregistrar un vídeo multitudinari que defensa la independència de Catalunya !!!!

El tema triat, ‘La flama' d'Obrint Pas, apareix també al vídeo de Barcelona Decideix.

Cinc mil set-centes setanta una persones van participar el passat 24 d'octubre al centre de Vic per enregistrar un lipdub amb un doble objectiu, reclamar la independència de Catalunya i assolir el rècord mundial del lipdub més nombrós, fita que es va aconseguir.

El centre de Vic i la música d'Obrint Pas, amb el tema La flama van acollir colles de diables, castellers, sardanistes i tot un seguit de tradicions catalanes que, junt amb la nombrosa participació de la gent, va fer possible el rècord.

La cançó triada per a aquest lipdub és La flama, dels valencians Obrint Pas, el tema que també ha estat triat al vídeo promocional del col·lectiu Barcelona Decideix.

Joan Solà i Cortassa.

2010-10-28T10:31:00.005+02:00

Ha mort el savi filòleg català, el mestre, el patriota, el referent.

Aquesta és la seva carta publicada a l'AVUI, en resposta a la sentència del TC sobre l'estatutet.

Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol.

Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.

Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables.

Heu fet de l’arma del terrorisme una raó d’Estat aplicable a tort i a dret als qui vosaltres, de manera unilateral, qualifiqueu de terroristes i als qui precisament sempre hem intentat de moure’ns per camins pacífics. Sembrant incessantment aquesta verinosa llavor, heu creat un immillorable camp de cultiu per als vostres votants. I d’això en dieu democràcia!

Per enèsima vegada el meu poble ha intentat encaixar en aquesta vostra Espanya impossible. Per enèsima vegada li heu tirat la porta a la cara. No esperarem més opcions: intentarem de viure en llibertat d’una vegada fora d’aquest espai irrespirable.

Polítics catalans! Des de les veus profètiques de Joan Maragall fins a tots els observadors polítics actuals ens han anat repetint d’infinites maneres que no hi havia res a fer, que aquesta Espanya ens ha menyspreat i rebutjat i continua fent-ho ara potser amb més violència que mai, política i mediàtica. Ara vosaltres us apuntareu a la protesta popular, no tots de bona gana però tots sense remei, per mirar de salvar un poder personal que cada cop és més ridícul i sobretot més ridiculitzat, més befat.

I ahir suplicàveu (!) no sé quina reforma del TC: una reforma d’un organisme que durant quatre anys ens ha escarnit amb prepotència infinita fins a límits que sembla que fins vosaltres qualifiqueu de literalment intolerables i que molts catalans –no us vulgueu ni ens vulgueu enganyar– desitgem, ara sí, que remoguin les entranyes dels qui no tolerarem de ser esborrats dels pobles lliures.

No és ara l’hora de donar un exemple inequívoc al vostre poble: ho havíeu de fer, si tant hi crèieu, al moment just que el TC va començar a grapejar l’Estatut.

En l'acte de comiat a Joan Solà, celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el seu nebot, amb un discurs gairebé insòlit i ple de dignitat nacional, va clavar una fuetada en plena cara al galdós i cínic govern català. Especialment, quan va remarcar que la Generalitat no era digna d'acollir la capella ardent del mestre:
"El país et plora avui, Joan, per la teva persona; però ja fa massa temps que plora també, i que es dessagna, per la nostra llengua. N'estem farts, Joan. I malgrat que tenim encara legió amb empenta, en som molts els qui ens sentim desolats i desemparats. I això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols, i per això avui som aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè això és casa teva, i tots els qui t'hem estat propers, que en som molts, ens hi sentim, a casa. I això és molt important. Però alerta! Que avui som aquí, també, perquè aquest nostre govern encara no s'ha fet digne de fer-te d'amfitrió. I això ha de ser dit, i tant li fa si ens busquem problemes o si ens fem avorrits."
Descansi en pau, i que des d'allà on sigui ens ajudi a assolir la llibertat que tant volia pel nostre País !!!!

Castanyes, moniatos i panellets. Halloween go home !

2010-10-27T17:23:00.004+02:00

¡Halloween go home!

La Castanyada és una festa popular de Catalunya molt nostrada, provinent d'una antiga festa ritual funerària, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada i, com a beguda típica, el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

És costum també i molt entranyable, explicar rondalles i historietes de misteri relacionades amb la nit de difunts.

De tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?

Paul Cava, geni de la fotografia i el dibuix

2010-10-26T11:59:00.003+02:00

Edèn (2003)

Paul Cava és un fotògraf americà, nat a Brooklyn, Nueva York que actualment viu i treballa a Pennsylvania.
Ha exposat les seves pìntures, dibuixos i treballs basats en la fotografia des del 1976. Va fundar i dirigir la Paul Cava Gallery des del 1979 al 1999 on hi van exposar més de 100 artistes i fotògrafs tan americans com europeus.

Us recomano una visita virtual a la seva web.

Dilluns dia feixuc......

2010-10-24T23:14:00.000+02:00

Però, tanmateix, comencem la setmana amb somriures i bon rotllo !!!!

Boig per tu !!!

2010-10-22T18:10:00.004+02:00

Hola amigues /cs, és cap de setmana jo el vull començar amb el bon rotllo que em dóna aquesta cançó, sempre ha estat una barreja de tristor i d’amor, no sé, però m’arriba molt dins meu ! Abraçades i petons per a totes/tots vosaltres !

(doneu-li canya al volum)

Submissió Lingüística dels catalonaparlants ...

2010-10-22T11:21:00.001+02:00

Tallers Per la Llengua, una entitat que busca augmentar l'ús social del català donant recursos als catalanoparlants perquè se sentin còmodes en català sempre i amb tothom, ha realitzat un vídeo d'entrevistes per difondre el seu missatge.
Miquel Calçada, Vicent Sanchis, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Fèlix Riera i Sebastià Alzamora, expliquen els perills que comporta per a la llengua el fet que el 84% dels catalanoparlants es passin al castellà quan algú els el parla. Així, critiquen el fet que els catalanoparlants considerin que la gent que es manté sempre en castellà no és mal educada i que en canvi pensin que mantenir-se sempre en català sí que és una falta de respecte. També destaquen les dificultats que comporta aquest mal hàbit per la integració dels immigrants, ja que estableix una barrera discriminatòria.

Monestir benedictí de Sant Pau del Camp

2010-10-21T17:17:00.000+02:00

Situat a l'antic raval de la Rambla a la ciutat de Barcelona, sembla que fou fundat entre el 897 i el 911 pel comte Guifre II. Desbaratat per Almansor en la ràtzia del 985, cap el 1096 fou ofert al Monestir de Sant Cugat perquè hi establis una nova comunitat monàstica.
Aquesta, a partir del s. XI, oscil·là entre cinc i vuit monjos. L'església actual -erigida abans del 1127- és un edifici de planta de creu grega, amb tres absis decorats amb arcuacions llombardes, i és coberta amb volta de canó i cimbori sobre petxines.
Al costat hi ha el petit claustre, del s. XIII, amb decoració típicament romànica.
El bell conjunt arquitectònic del clos monàstic de Sant Pau del Camp es completava amb la sala capitular, obra del 1315, el dormitori i altres dependències, algunes de les quals avui es troben desaparegudes o desfigurades. Si us ve de gust visitar-lo; C/ Sant Pau, 101. Barcelona.

Jaume Sisa. Qualsevol nit pot sortir el sol.

2010-10-20T11:10:00.004+02:00

Entranyable cançó (i magnífic video) amb què ens va obsequiar el “gran” Jaume Sisa. Qualsevol nit pot sortir el sol ha complert 35 anys....

M’agrada destacar-ne dues estrofes; la primera és perquè m'agrada que casa meva sigui casa vostra i, ara també casa meva i vostra és aquest blog.

De les tristors en farem fum, quin consell més savi, i si el poséssim en pràctica? . T’esperem hi ha lloc per tots (too much).

                                      Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
                                      de les tristors en farem fum.
                                      A casa meva és casa vostra,
                                      si és que hi ha casa d’algú.

                                      També pots venir si vols.
                                      T'esperem, hi ha lloc per tots.
                                      El temps no compta ni l'espai...
                                      Qualsevol nit pot sortir el sol.

Miquel Barceló. Cúpula de l'ONU.

2010-10-19T15:51:00.001+02:00

Cúpula de l'ONU, a càrrec del genial Miquel Barceló.

Mural ceràmic a la Catedral de Palma, de Mallorca.

Recepta de cuina vegetariana. Paté de formatge i olives

2010-10-18T16:59:00.001+02:00

Aquest paté no requereix cap tipus de cocció i, per tant, és molt fàcil de preparar.
Ingredients
250 gr de formatge tendre
100 gr de formatge feta
1 caixa de formatgets
1 cullerada de postres d'alfàbrega (millor fresca)
pebre
3 cullerades soperes d'oli d'oliva o mantega
100 d'olives (verdes o negres, o ambdues), sense pinyol....
La preparació
Posem tots els ingredientes en un bol de cuina i els triturem bé, fins que ens quedi un paté suau i ben lligat. Hem de tenir present que, al reposar i refredar-se, el paté té tendència a espessir-se una mica.
Un cop fet, el desem en una carmanyola que tanqui bé, el cubrirem amb una capa fineta d'oli d'oliva, i el guardarem a la nevera fins al moment de consumir.

Fer manetes...

2010-10-13T16:33:00.003+02:00

Amigues/cs les coses han canviat i molt, en el segle passat “fer manetes” era una mica complicat, el magí es desenvolupava tot seguint els ritmes de l’amor.....

Probablement les trobades sense escorta devien ser paradisos tropicals...

SANJOSEX, Temps o rellotge.

2010-10-11T18:57:00.000+02:00

Magnífic músic i magnífic video clip, us convido a gaudir de la música de Sanjosex (àlies de Carles Sanjosé). Ha fet bandes sonores de sèries com Porca misèria, i Vendelplà.

Catalunya Independent en el si de la Unió Europea

2010-10-08T11:50:00.006+02:00

Òmnium Cultural, ens fa un regal a la seva web. Les vuit preguntes sobre les possibilitats d’assolir la Independència que moltes persones ens fem, amb vuit respostes prou clares i didàctiques.

La conclusió és... “si és possible, és necessari i urgent!"

PETIT MANUAL IL·LUSTRAT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA (Tot allò que els catalans hem de saber per fer pas a pas un procés d’independència i no sabíem a qui preguntar)

Si voleu més informació la podeu trobar al Cercle d’Estudis Sobiranistes.

Octubre, octobre.

2010-10-07T17:36:00.003+02:00

El nom del desè mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre, perquè aquest mes era, antigament, el que feia vuit. Es va intentar canviar-li el nom pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va cuallar.

Més coses, moltes espècies d’ocells que han passat l’estiu amb nosaltres migren ara cap a terres més càlides. Orenetes, rossinyols, tòrtores....se’n van, mentre que ens arriben tords, estornells (preciós com volen en estol) ànecs.., procedents d’indrets més freds. Dita; Quan l’octubre és finit... mor la mosca i el mosquit. Baixen les temperatures i el dia perd hores de sol. És així com la natura entra en una profunda transformació adormidora. Els vegetals perden vigor i la copa de molts arbres canvia de color. Les arbredes prenen incomparables coloracions roges, ocres i groguenques. A la fi, cau la fulla duta pel vent. És temps de recolliment i meditació.

Aniversari de l’assassinat del President Lluis Companys, el dia 15 d’octubre del 1940 era afusellat a 2/4 de set de la matinada al castell de Montjuïc amb només 58 anys. L’últim que va cridar va ser “Per Catalunya”. Encara avui el govern espanyol no ha anul·lat el judici.

Ràtzia de Facebook contra perfils catalanistes

2010-10-03T23:06:00.003+02:00

Estic fins la” imatge”de que ens putegin contínuament, de l’espoli, de l’insult, de les prohibicions, de que ens tractin com una terra conquerida a colonitzar.

Ja ho sabeu pels mitjans de comunicació digitals, però per si de cas us en faig cinc cèntims (annexo informació del (directe.cat ).

Facebook Espanya ha iniciat un degoteig de tancament de perfils d'entitats i grups catalanistes sense notificació prèvia als seus administradors. Va inaugurar el llistat de damnificats un grup cívic per difondre l'Aplec d'Arenys de Munt que commemorava el primer aniversari de les consultes populars els passat 13 de setembre. Just aquesta setmana, una entitat amb més de 10 anys d'història i amb una activitat cívica reconeguda a Catalunya, la Plataforma per la Llengua, es trobava amb el seu perfil inutilitzat. Els tercers en caure han estat la Xarxa Independentista i La República Catalana. Tots dos amb milers d'amics consolidats i que han patit amb el mateix modus operandi: sense cap avís i de manera fulminant.

És una angoixa contínua viure a Catalunya, cada dia ens en fan una de grossa. Hem de lluitar per la llengua gairebé a cada pas, quan demanes un café en un bar, en una reunió de l'escola o de la comunitat de veïns. Veus com les nostres carreteres són insuficients des de fa anys. Veus amb impotència com els nostres malalts estan amuntegats als passadisos col·lapsats dels hospitals, com no arriben les beques als estudiants... Si, estic fins la imatge, però no ho aconseguiran, no ens destruiran, com a poble mil·lenari lluitarem per dignitat, pels nostres avantpassats i perquè ens rota...

Catalunya Estat Propi !!!!

Versets dels dies de la setmana

2010-10-02T23:13:00.008+02:00

Segona part dels dies de la setmana...

Al País Valencià hi podem trobar aquests:
El dilluns compre lluç.
El dimarts compre naps.
El dimecres compre nespres.
El dijous compre ous.
El divendres, faves tendres.
El dissabte tot m'ho gaste.
El diumenge tot m'ho menge.

A Barcelona aquests altres:

El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila.

El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila.

El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila.

El dijous, perquè compra ous, la vella no fila.

El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.

El dissabte, perquè capta, la vella no fila.

I el diumenge filaria sinó que no n'és dia.

Ara, proveu de dir-ho ben de pressa...

El dilluns va dir al dimarts que passés
per cal dimecres i preguntés al dijous
si era cert que el divendres hagués dit
al dissabte ques festa el diumenge.

Pascal Comelade 2.0

2010-09-30T21:38:00.000+02:00

El dia 16 de gener del 2008 vaig penjar aquest post, ara el torno a reeditar perquè en Pascal Comelade i el seu grup em semblen genials, i també perquè necessito una mica de bon rotllo, espero que us agradi i que el gaudiu.

Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, és cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, és psiquiatre.
Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Lluís Llach. Hi va conèixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Víctor Nubla (músic experimental, membre de Macromassa).
Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Gràcia, on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua col·laborant, o pel dibuixant Max. Actualment viu a Ceret.

Acudit Playmobil

2010-09-28T21:45:00.000+02:00

-Entra un playmobil en un bar- i demana una fanta,

-el cambrer li pregunta- de taronja o de llimona?

-el playmobil aixecant el braç dret li diu-

tant se val, me’l tiraré per l’esquena.....

Cada dia un mot !

2010-09-26T18:20:00.001+02:00

Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català? Us recomano la web de Rodamots.

Hi trobareu mots o la frase del dia com ara la d’avui “hi ha errors que es perfeccionen dia a dia”, o aquesta altra “M'exalta el nou i m'enamora el vell (J.V. Foix).

També hi ha una cosa que es diu reduplicacions, com ara barrim-barram o rau-rau. És a dir, que si voleu fer cultureta de la nostra estimada llengua podeu tafanejar per la web Rodamots i, si us bé de gust, us hi podeu subscriure.

Fins aviat i que gaudiu de la dolçor i riquesa de la nostra llengua.

John Lennon, stand by me.

2010-09-21T11:21:00.003+02:00

Bon dia a totes /tots, tinc un petit problema al blog, no apareixen els “gagdets” laterals al costat dels “posts”, intento solucionar-ho amb les limitacions dels meus coneixements al respecte.
Mentre duren les obres de recerca i reparació us deixo aquesta perla musical del malaguanyat John Lennon.
Fins aviat.

Salut, somriure, i optimisme !

Ja li dónes a la llengua?

2010-09-17T18:08:00.003+02:00

La Plataforma per la Llengua ha endegat una nova campanya de sensibilització conjuntament amb Minoria Absoluta que té com a objectiu convidar a reflexionar sobre les situacions lingüístiques més habituals quan un catalanoparlant es dirigeix a un nouvingut. S'estructura en sis gags amb l'inconfusible sentit de l'humor de la productora de Polònia i Crackòvia. Cada dia en difondrem un a través del nostre canal a Youtube. No us els perdeu! Veieu-los a: http://www.youtube.com/PlataformaxLlengua.

Reunió de veïns

Catalans anònims

Posar-ho difícil

La lluna

2010-09-16T13:04:00.002+02:00

La lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, la seva força de gravetat és 1/6 menor que la de la Terra, és per això que gairebé hi podríem volar. Però per a mi la lluna és altres coses.
És la misteriosa lluna plena que il·lumina als llops quan udolen allà dalt de les muntanyes.
És amb la lluna de mel quan els enamorats escenifiquen el ritual de l'amor.
Llunàtics és l'estigma d'aquells a qui designem com a diferents, canviants d'humor.
Estar a la lluna, coi, vol dir que no toques dempeus a terra, (que bé!, penso jo) viure lluny dels assenyats, viure badant...
Però el que més m'agrada de la lluna és la màgia de la seva plenitud fa temps, quan la meva dona i jo estàvem lluny l'un de l'altre, ens trucàvem, sortíem al carrer i tot mirant la lluna quan era més propera i més daurada, la convertíem en la nostra confident.
Ah, també la lluna és allò que canten infants;
                       la lluna, la pruna
                       vestida de dol
                      son pare la crida
                     sa mare no vol

11 setembre 1714

2010-09-10T15:00:00.000+02:00

Gairebé 300 anys d'ocupació, de colonització, d'imposar-nos la seva història, d'imposar-nos que nosaltres i ells som la mateixa cosa.
Aquest país absolutista i castellanitzador, va esquarterar la confederació de Països Catalans i va suprimir el nostre sistema polític i de govern.
El seu absolutisme xoca frontalment contra la nostra manera de fer i de ser, el pactisme, l'entesa, el consens.
Azaña deia que "cada 25 años conviene bombardear a los catalanes", ara no poden fer-ho (alguns no per falta de ganes) però amb les seves lleis i els poders fàctics ens bombardegen contínuament, ens sabotegen cada dia, ens espolien l'economia i la identitat, ens envegen com sempre han fet.
No han pogut amb els nostres avantpassats, no poden amb nosaltres i no podran amb els nostres fills, perquè nosaltres tenim la força de la raó, de la història i la dels drets del pobles a esdevenir lliures.
Serafat (com et deia Espriu) pel bé de tots, fes-te a la idea, com abans millor, de que marxem, que hem dit prou, per això, sense recança i plens d'esperança et diem:
Adéu Espanya.

Setembre

2010-09-04T16:40:00.000+02:00

Novè mes de l'any. En l'antic calendari romà era el setè dels mesos, i d'ací el seu nom llatí i català .
La tardor, primavera d'hivern, o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones atemperades, astronòmicament comença a l'hemisferi nord entre el 22 i 23 de setembre.
A Catalunya, entre moltes altres, tenim aquestes dites:
Allò que agost madura, setembre assegura.
Setembre boirós, graner polsós.
El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
Pel setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
També petites poesies com aquesta:
Pels camps del setembre comença a florir el safrà, amb tota la seva màgia aromàtica.
Al sotabosc una meravellosa catifa de fulles prepara l'aparició dels bolets,
mentre que a la vinya esclata el raïm blanc i el negre, carregats de sucre.
Pels marges, figues i codonys ens porten a pensar en bons plats a la vora del foc.

Com a festivitat cal destacar la Diada Nacional de Catalunya, ja en faré cinc cèntims en un "post" especial per tan assenyalada data.

Video You Tube : Vivaldi Autumn

Sexe

2010-09-02T17:13:00.003+02:00

Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d'una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
Aquesta és la definició de l'enciclopèdia sobre el sexe, segurament si ho llegeix un extraterrestre es farà una idea ben diferent o cap idea sobre el sexe.
El sexe, l’erotisme, la sensualitat, la pornografia, etc... són components de l’activitat sexual en major o menor grau. També són components importants el menjar, la beguda, la música, els perfums i una llarga llista de coses que afegeixen color i sabor a tan excitant activitat.
El cinema, la llenceria, els ginys de sex shop i ara també els “tapersexs” tanquen el cercle del sexe. En la nostra estimada llengua (entenguis per llengua, en aquest cas, l’idioma) també hi podem trobar tota mena d’estímuls eròtics i sexuals, com ara aquest web: eroscatala.com (Dietari d'erotisme i societat)
Bé, em sembla que un bon comiat pot ser: salut, sexe i felicitat !!!.

La llengua catalana.

2010-09-01T17:27:00.000+02:00

Quan no cal tenir estat propi per viure amb normalitat, on es pot viure sense pals a les rodes, el català creix.

Dades de la vitalitat de la llengua catalana :
• Vuitena llengua amb més parlants a la Unió Europea.
• La vintena més editada al món.
• Vint-i-sisena en nombre de pàgines a internet.
• S’ensenya en 120 universitats de 31 països.
• Vuitena llengua en nombre de blogs a internet.
• La catorzena de Google, i la tretzena a la Wikipedia,
la Viquipèdia catalana acaba de superar la noruega i
creix a un ritme superior a la xinesa.
Dades del número de parlants en termes geogràfics:
• Catalunya 5.980.000
• Illes Balears 755.000
• País Valencià 3.350.000
• La Franja 48.000
• El Carxe (Múrcia) 2.000
• Andorra 38.000
• Catalunya Nord 330.000
• L’Alguer 37.000

MANIFEST QUE SE SÀPIGA

Un grup de més de 334.000 persones sense distincions per causa del sexe,
raça, religió, classe social, edat o procedència, hem coincidit a la pàgina
de Facebook (http://www.facebook.com/group.php?gid=68301236354&ref=mf) i
reconeixem que, per damunt de particularitats i localismes, ens entenem parlant una mateixa llengua.
Diu el Premi d’Honor de la lletres Catalanes En Jaume Cabre; la meva llengua és la meva pàtria. Potser cal revisar la submissió lingüística desacomplexar-nos d’una vegada per totes, i fer del català un ús social i visible.

Raimon Panikkar, adéu a un lliurepensador!

2010-08-30T17:15:00.001+02:00

Un home savi ens ha deixat, però si ens amarem dels seus pensaments seguirà viu i nosaltres tindrem un referent per a no perdre'ns en el caos que ens toca viure.
De les moltes coses que ens va dir he triat aquesta frase i unes reflexions sobre la política.
Hi ha una cosa pitjor que ser esclau dels propis vicis: ser-ne de les pròpies virtuts.

Bé, ens desenganxem de la política perquè estem desencisats, hem perdut l'encís, l'encantament, del que se'ns va predicar que era la democràcia.
Hem pensat que la democràcia atenenca o grega era el model, oblidant que Pèricles ja deia que perquè hi hagués veritable democràcia el que governa ha de conèixer el nom personal de tots els ciutadans, que si no és així, no hi pot haver poder del poble.
La democràcia és incompatible amb la tecnocràcia, que sempre es proposa de dominar l'opinió pública
De totes maneres, com que és el mal menor que tenim, de moment, això prova, d'altra banda, potser el seny instintiu del poble, que veient que la política actual ja no és allò que volia ser o deia que hauria de ser, es desencisa, es desencanta, i com que no té altres canals, altres canals públics i generals en què expressar-se, la seva reacció és dir: "No hi jugo". I aquest no jugar es reflecteix en aquest abstencionisme que es dóna ja en tants països.
"Si volem ser veritablement democràtics, potser hauríem d'agafar una mica més el govern de les nostres coses amb les nostres mans".
El govern només es pot agafar si l'agafem en la mesura humana, que és la dels pobles, la dels municipis, la dels petits grups, o fins i tot les petites ciutats. Perquè l'estat només fa cinc-cents anys que dura........

Som catalans, som bascos !

2010-08-28T19:55:00.003+02:00

Camí de Suïssa vam fer una parada logística a Grenoble, era migdia (les dues), massa tard per a dinar en els restaurants, així doncs, vam cercar una cafeteria on s'hi podia menjar amanides i un assortit d’entrepans prou dignes.

L’amo del local, molt amable, ens va deixar anar un “bien sûr”, i tot seguit va afegir “vous êtes espanyols”? no, no, nosaltres som catalans, li vam dir cofois; "pardo, pardo," ens va demanar. Vam observar que hi havia dins del local una parella amb una noia, serien uns clients més, vam pensar.

Vam dinar amb gana a l’exterior tot gaudint d’un ambient de carrer força agradable, davant nostra hi havia una font / monument amb quatre cares on s'hi podia llegir a cadascuna d’elles la següent llegenda francesa; Liberté, Égalité, Fraternité, Justice.

Vam entrar novament per a pagar el compte i el propietari, absolutament perplex, ens va dir; la família que heu vist aquí fa una estona quant els hi preguntat si eren espanyols, m’han dit, no, no, nosaltres som bascos. Ara penso que aquesta situació era una premonició del que ha de venir, i sinó com s’explica la coincidència a tres bandes.... ho dic per la llegenda de la font, no?!!!!

Xirinacs, tercer aniversari de la seva mort.

2010-08-24T16:30:00.008+02:00

Ja fa tres anys que Xirinacs deixava una carta pòstuma on proclamava que, amb la seva mort, Espanya "té un esclau menys".

ACTE DE SOBIRANIA He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau, ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics! Lluís M. Xirinacs i Damians Barcelona, 6 d'agost de 2007"

Video de l'homenatge al Palau:

Barça, nom de nen !!!

2010-08-23T16:45:00.000+02:00

Una parella belga li ha posat de nom Barça al seu primer fill. El nadó és el primer soci del FC Barcelona que es diu com l’equip. Els pares, seguidors del club, desitgen que "li agradi el seu nom".

Barça Beeckman, un infant belga de tres mesos que viu a Nieuwerkerken –a uns 60 quilòmetres de Brusel·les, és soci del club des del 19 de juliol passat. Els seus pares, en Wesley Beeckman (23 anys, estudiant d’arquitectura) i l’Anneke Maes (24 anys, infermera), una parella fan del club, van decidir posar-li aquest nom mentre veien un partit del Barça, segons informa la web del club.

Durant l’embaràs l’Anneke i en Wesley no es posaven d’acord a l’hora d’escollir el nom del seu nadó. La parella va decidir que no volia saber el sexe del primogènit i això va allargar encara més els debats. Finalment, però, van consensuar que si era nena es diria Lona.

Una nit, ajaguts al sofà, cansats de pensar noms masculins, van optar per distreure’s posant la tele i van topar amb un partit del Barça. "De sobte, li vaig dir al meu marit que si teníem un nen voldria que es digués Barça", ha assegurat l’Anneke. En Wesley es va girar cap a la seva dona, en silenci. "Llavors em va fer l’ullet, se’m va quedar mirant i em va dir: sí, aquest és el nom del meu fill!".

Nota: notícia publicada pel diari digital e-notícies.

Vacances.

2010-08-07T18:23:00.001+02:00

Marxem de vacances, toca descansar el cos i la ment, així és que
a gaudir del temps lliure, de les birres i de l'amor.
Us deixo amb una mica de música d'Obrint pas.
Fins aviat, salut i felicitat !

Eii, però a la tornada reprenem la lluita per assolir la llibertat del nostre País !!!!

S'han acabat les tortures de toros

2010-07-28T16:43:00.006+02:00

Avui s'ha votat al Parlament de Catalunya una llei per posar fi a les tortures de braus. Un cop més les votacions dels diputats han deixat clares les inclinacions polítiques i humanes dels partits polítics.
Enllaços de la premsa extranjera (no espanyola):

- Le Monde: "La Catalogne vote l'interdictions des corridas"
- Liberation: "La Catalogne interdit des corridas"
- Corriere de la Sera: "Barcellona ha deciso: vietata la corrida"
- Bild.de: "Katalonien: Stierkampf verboten"
- BBC News: "Catalonia bans bullfighting in landmark Spain vote"
- Los Angeles Times: "After heated debate, Catalonia bans bullfighting"

Gernika

2010-07-27T18:29:00.000+02:00

Magnífic video tridimensional realitzat per Lena Gieseke, sobre el quadre Gernika de Picasso.

The Piano - Amazing Short

2010-07-24T21:34:00.001+02:00

És una mica trista però aquesta animació en 3D paga la pena.

Per quan l’acabeu de veure us deixo un enllaç de You Tube que és molt animat, és el video musical amb més visites (35 milions). Aquesta pel·lícula la vaig veure amb la meva filla un munt de vegades.

Enllaç:Dirty Dancing

Visita virtual a Nova York.

2010-07-21T17:56:00.000+02:00

Amb aquestes càmeres situades a Manhattan, es pot veure en directe la vida als carrers de la ciutat.

Els dies de la Setmana

2010-07-19T13:02:00.001+02:00

La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven.
D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres.
El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc.
La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits.
Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna.
Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sababati.
El canvi, de dies Solis per dies Dominicus es va fer més tard, en el segle IV, quan ja s’ahvia consolidat el cristianisme en l’Imperi Romà.
L’emperador Constantí va ordenar que es fera el canvi, que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra precisament el dies Solis.
Els noms dels dies de la setmana tots comencen per di-. Aquest di és l’acusatiu llatí clàssic diem que va esdevindre die per caiguda de la m.

Dilluns

Deriva del llatí diem Lunis, que significa el dia de la Lluna. El substantiu dilluns és invariable pel que fa al nombre gramatical, el plural de dilluns també és també dilluns.

Dimarts

Deriva del llatí diem Martis, que siginifica el dia de Mart.

Dimecres

Deriva del llatí diem Mercuris, que siginifica el dia de Mercuri.

Dijous

Deriva del llatí diem Iovis, que significa el dia de Júpiter.

Divendres

Deriva del llatí diem Veneris, que significa el dia de Venus.

Dissabte

Deriva del llatí diem Sabatti, que significa el dia del sàbat.

Diumenge

Deriva del llatí diem Dominicum, que significa el dia dominical, el dia del Senyor.

L'última que han fet els nostres representants polítics.....

2010-07-14T17:45:00.002+02:00

Aquest crit l'ha fet un turista japonès de visita al nostre País quan ha conegut la votació en contra de la ILP per convocar un referèndum per la Independència de Catalunya per part de tots els partits (CiU,PSC,ICV,PP i...ERC) del govern Català.
Ja li vaig explicar que això ho solucionarem ben aviat quan els fotem tots fora.
Més que mai hem de cercar alternatives polítiques perquè amb aquesta gent no anem enlloc...!!

T'adones, company.

2010-07-09T12:59:00.002+02:00

Raimon va compondre aquesta cançó l'any 1972, avui malauradament no és un llunyà record, avui té més vigència que mai, res no canvia en la política espanyola respecte de Catalunya, no entenen res de pluralitat ni de diversitat.
Bé, us deixo amb aquest you tube (poca qualitat) i amb la lletra de la cançó. He assenyalat l'estrofa més combativa i necessària avui i sobretot demà (10 de juliol).
Via Fora !

T'adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l'esquena;
t'adones, amic.

T'adones, company,
que ens el van robant cada dia que passa;
t'adones, amic.

T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.

T'adones, company,
que ara volen el futur
a poc a poc, dia a dia, nit a nit;
t'adones, amic.

T'adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t'adones, amic.

T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

T'adones, company,
t'adones, amic.

Pere Quart. Corrandes d'exili.

2010-07-08T12:22:00.002+02:00

El poema “Corrandes de l’exili” pertany a l’autor Pere Quart (Joan Oliver). És un poema molt relacionat amb la seva vida ja que Pere Quart, igual que els protagonistes del poema, també va haver d'emigrar de Catalunya. Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), quan moltíssima gent es va veure obligada a emigrar cap a altres països com França per evitar ser empresonats o afusellats.

La cantant Sílvia Pérez fa una magnífica interpretació de Corrandes d’exili.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

El Parlament Europeu parlarà en Català.

2010-07-06T11:36:00.004+02:00

Miquel Català i Coix és un jove català que va néixer a la Granja d’Escarp (Segrià) i que dilluns passat, dia 21 de juny del 2010, va anar amb bicicleta des de París fins a Brussel·les per portar als eurodiputats catalans unes 32.000 signatures a favor de l’oficialitat del català. En Miquel es va fer conèixer l’any 2008, quan ell sol va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, d’una manera tan perfecta que semblava feta per la cambra. Aquesta traducció la va fer ell tot sol, com a denúncia per la manca de reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees. Arran de l’ampli suport obtingut (la pàgina web ha rebut milers de visites), l’any passat en Miquel va crear la web www.oficialitat.cat, a través de la qual s’han obtingut totes les signatures de suport, que s’han lliurat a l’eurocambra amb el suport legal i logístic d’Òmnium Cultural.
Benauradament hi ha persones com en Miquel que treballen amb esforç, constància i, il·lusió per la llibertat i dignitat de Catalunya. Espero, confio i desitjo que a tall d'exemple serveixi per esperonar a tants i tants catalans que hores d'ara encara no tenen consciència de la necessitat de treballar pel País, i segueixen acomodats en la indiferència i la alienació.
Gràcies Miquel pel teu esforç i exemple.

Els Amics de les Arts. Premis Enderrock 2010.

2010-07-04T21:25:00.002+02:00

Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l'any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia.
Us deixo un You Tube i un Goear, d'una de les cançons del seu darrer treball (Bed & Breakfast) que em dona molt bon rotllo.

Té publicitat a l'inici que no sé treure, però la qualitat de la gravació és molt bona.

Juliol (Julius). Temps de ratafia.

2010-07-02T11:27:00.005+02:00

Setè mes de l'any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu. En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà (44 aC) el nom de Julius. Les dites catalanes que fan referència a aquest més al·ludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca.

Temps de ratafia
De Sant Joan a Sant Pere, l'època ideal per fer-ne. . La ratafia és un dels pocs licors que, actualment i habitualment, moltes famílies catalanes elaboren de manera artesana a casa seva a partir de nous verdes i herbes aromàtiques que han recollit pels volts de Sant Joan.
La ratafia és una beguda fortament arrelada a la Catalunya Vella, és a dir, a l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, el Ripollès, els Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues.

La ratafia, essencialment, és un licor fet a base d’aiguardent o d’anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, escorces, flors...).
El fruit de la noguera, les nous, és l’element indispensable per a l’elaboració de la ratafia. Han de ser verdes, motiu pel qual es cullen a finals de juny, preferiblement entre Sant Joan i Sant Pere.
Les herbes aromàtiques, però, també tenen un paper essencial a l’hora de compondre el trencaclosques que és la ratafia. Se n’hi poden posar més o menys, segons la recepta o la tradició familiar: hi ha qui n’hi posa 20, 33 o, fins i tot, un centenar. Sigui com sigui, n’hi ha unes quantes que no hi poden faltar, com la canyella, el clau, la nou moscada i l’anís estrellat. La llista d’herbes i espècies que s’hi poden afegir és innombrable: marialluïsa, canyella, tarongina, menta, roses silvestres, poniol, herba de Sant Joan, saüc, malvarrosa, llimona, taronja, magrana, farigola…
Un cop collides les herbes pels volts de Sant Joan –quan la tradició diu que tenen més virtut–, es deixen emmusteir una mica. Fetes a trossets, es col·loquen en una garrafa amb l’aiguardent o l’anís, juntament amb les nous verdes. Es remena ben remenat (o, més concretament, es xinxolla ben xinxollat), es tapa i es deixa 40 dies a sol i serena, xinxollant-ho un cop cada setmana. Durant els quaranta dies, el sol, la lluna i la pluja estiuenca converteixen el beuratge en un excepcional licor. Passada la quarantena, a mitjans d’agost, es cola el licor i encara es deixa que reposi un parell de mesos més, moment en què ja es pot començar a degustar.

Rèquiem per l'Estatut. Caminem cap a la Independència !!!!

2010-06-29T12:53:00.000+02:00

Núria Inglès interpreta la cançò de Josep Meseguer sobre un poema de Vicenç-Albert Ballester.
CANT DE LA INDEPENDÈNCIA
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l'Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.

Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.

Lletra: Vicenç-Albert Ballester
(creador el 1908 de la senyera estelada)
Música: Del cantautor Josep Meseguer
Veu: Núria Inglès
Arranjaments musicals: Jordi Prades

El meu avi

2010-06-25T18:19:00.010+02:00

El meu avi Josep (per part materna) no va ser el protagonista de cap havanera ni va tenir cap final heroic cantat, ell (diuen) com tants milers de joves va morir a la batalla de l'Ebre de manera anònima. Al cap d'un temps de portar-lo al front de guerra, Concepció, la seva dona, va morir d'una malaltia en aquells moments incurable, els seus dos fills (Maria i Josep) van quedar a cura d'uns parents que prou feina tenien en sobreviure ells mateixos.
Així doncs va passar l'inevitable, a la meva mare (Maria) amb set anys la van "tancar" a la Casa de la Caritat, horrible hospici del que encara avui no en vol parlar i el meu oncle (Josep) va anar a parar a un internat per orfes a Lleida.

Us demano disculpes, ja sé que és un mal rotllo de nassos, però crec que és saludable reconstruir la història familiar, pel bé d'un mateix i per justícia dels que van sofrir tota mena de patiments.
Ara hi ha alguns que volen passar de puntetes sobre la memòria històrica com si res no hagués passat, són els vencedors, són els que encara s'amaguen, ara, sota la disfressa de la democràcia, tenen la barra de dir-nos que passem pàgina, que oblidem...... No, potser perdonarem, però mai oblidarem.
Josep, no ens hem conegut però et recordaré, ja és hora.

"El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, ha penjat a internet una base de dades amb un cercador per trobar les víctimes de la Guerra Civil a Catalunya.
Enllaç : El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya.

Havanera : El meu avi.

J.V. Foix. Ho sap tothom, i és profecia.

2010-06-24T19:57:00.005+02:00

Bellíssima composició poeticomusical del nostrat poeta Josep Vicenç Foix.

Magrana, preventiva contra el càncer i altres malalties.

2010-06-23T11:37:00.004+02:00

WASHINGTON (ESTATS UNITS), 7 gen. (Reuters/EP) -
Científics del centre de càncer City of Hope de Califòrnia (Els Estats Units) han descobert uns components químics presents a les granades|magranes que poden fer disminuir el risc de desenvolupar càncer de mama positiu per a receptors d'estrògens, segons els resultats de la seva investigació que apareixen publicats a la revista 'Càncer Prevention Research'.

En concret, aquests investigadors han descobert fins deu composts naturals d'aquesta fruita capaços de bloquejar l'aromatasa, un enzim que converteix l'androgen en estrogen i juga "un paper clau" en aquest tipus de tumors, segons va explicar Shiuan Chen, autor de la investigació.

Malgrat aquesta troballa, Chen va manifestar que els composts no serien una lleva|reemplaçament dels fàrmacs inhibidors de l'aromatasa (IA), com 'Aromasin' de Pfizer, 'Femara' de Novartis o 'Arimidex' de AstraZéneca, ja que els composts de la granada|magrana "no són tan potents com els medicaments reals".

L'interès d'aquesta investigació "probablement estigui més en la prevenció que en el propòsit terapèutic", va afegir Chen.

Altres investigadors no relacionats amb l'estudi van explicar a la revista que ho publica que els resultats són encoratjadors i van suggerir que serà necessari fer més estudis amb animals i humans per confirmar les troballes.

"No està clar que aquests nivells puguin aconseguir-se en animals o humans perquè (els composts) no són bé absorbits a la sang quan arriben a través de la dieta", va explicar Gary Stoner, de l'Ohio State University.

Investigacions prèvies ja han demostrat que el suc de granada|magrana és ric en antioxidants --vitamines i altres substàncies-- que ajudarien a prevenir condicions com el càncer, la malaltia cardíaca i l'Alzheimer.

Rosa Calafat. Torcebraç entres dues cultures.

2010-06-21T18:11:00.011+02:00

Exemple a exemple, cita a cita, experiència a experiència, la lingüista Rosa Calafat analitza en el llibre:
Torcebraç entre dues cultures.
De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions.

La situació de la llengua catalana, immergida sempre en una «pugna ideològica» desigual que dispersa i afebleix una percepció col·lectiva i comuna de la comunitat lingüística catalana.

El potent instrument d’anàlisi que ens proporciona Rosa Calafat és també una guia per la descolonització. I si, tal com mostra aquest llibre, el discurs és una arma potentíssima, sembla que la conclusió més evident és que hem d’elaborar un nou discurs.
Un discurs que ens permeti sortir de la subordinació i ens faci escàpols de la història implacable. La crisi ens hauria de permetre trobar noves respostes. Si el discurs de sempre ens ha portat aquí i aquí no hi volem ser, és obvi que ens cal canviar-lo.
Hem d’agrair a Rosa Calafat l’esforç de documentació que fonamenta la seva denúncia, perquè, amb l’argumentació, hi va inclosa la proposta, l’alternativa.
Els seus lectors tindran accés a un treball de gran qualitat, però també a una eina d’alliberament. Després d’haver entès d’on venim, aquest és un instrument fonamental per anar allà on volem.

La presentació de l’obra va ser a càrrec de Salvador Cardús, sociòleg, membre de l’IEC i autor del pròleg del llibre, i Joel Joan, guionista, actor i director de cinema.

El vídeo annex és llarg (50 minuts) però tots són profitosos. Ens diu coses com aquesta:

El que podem perdre ja no és el parlar en català si no el pensar en català.

Torcebraç entres dues cultures. Rosa Calafat.

Meditació.

2010-06-15T12:14:00.010+02:00

Què és la meditació ?

És una tècnica introspectiva per arribar a comprendre el funcionament de la ment i la nostra interacció amb el món.

Normalment forma part d'una forma de viure, potser al principi no, però en cas de perseverar s'acaba convertint en una forma diferent d'entendre la vida amb una escala de valors renovada.

La pràctica continuada de la meditació modifica velles pautes de conducta i obre la ment a nous horitzons.

Els grans mestres de la Meditació són els budistes practicants del Hinaiana i Mahaiana, també, i no per aquest ordre, el budisme Zen.

A més de la postura tradicional de tots coneguda, vull destacar la meditació feta caminant i la meditació aplicada a qualsevol activitat feinera, quotidiana i/o rutinària.

Breu explicació per a iniciar-se:

Cercar un racó agradable, tranquil i confortable. Asseure's sobre un o dos coixins amb les dues cames creuades si és possible. És molt important que l'esquena estigui recta (no tensa) i, si no us dona son, els ulls poden estar clucs.

Un cop assolida la postura mireu de bellugar-vos el mínim possible. Ara observeu el moviment de la respiració, poc a poc aneu cercant més detalls i subtileses, tant bon punt com noteu que us heu distret, abandoneu els pensaments i torneu a l'observació de la respiració.

Temps recomanat entre 5 i 10 minuts.

Al finalitzar, durant uns instants preneu contacte novament amb el cos i el lloc on sou.

En altres posts miraré de donar més detalls, tanmateix si algú està interessat en aprofundir una mica més, pot contactar amb mi mitjançant un comentari.

Salut i bona pràctica.