Lliurepensament

Vic va acollir 5771 persones el 24 d'octubre per enregistrar un vídeo multitudinari que defensa la independència de Catalunya   !!!! El tema triat, ‘La flama' d'Obrint Pas, apareix també al vídeo de Barcelona Decideix.   Cinc mil set-centes setanta una persones van participar el passat 24 d'octubre al centre de Vic per enregistrar un lipdub amb un doble objectiu, reclamar la independència de Catalunya i assolir el rècord mundial del lipdub més nombrós, fita que es va aconseguir. El centre de Vic i la música d'Obrint Pas, amb el tema La flama van acollir colles de diables, castellers, sardanistes i tot un seguit de tradicions catalanes que, junt amb la nombrosa participació de la gent, va fer possible el rècord. La cançó triada per a aquest lipdub és La flama , dels valencians Obrint Pas, el tema que també ha estat triat al vídeo promocional del col·lectiu Barcelona Decideix.

Ha mort el savi filòleg català , el mestre, el patriota, el referent. Aquesta és la seva carta publicada a l'AVUI, en resposta a la sentència del TC sobre l'estatutet.    Amb la vostra actitud obstinada reflectiu la pitjor misèria moral, política, econòmica i lingüística de l’integrisme espanyol. Durant segles heu imposat, amb la llei i l’exèrcit, el que vosaltres heu anomenat “la pàtria comuna” dels espanyols i que no és altra cosa que un muntatge arranat estrictament a la vostra mentalitat obtusa, al vostre totalitarisme quixotesc; i, en definitiva, còmode només per a una part dels qui vivim en aquest espai, al preu de ser odiós i insuportable per als altres.   Molt en concret, heu atiat contra els catalans la resta dels pobles de la Pell de Brau. Ens heu impedit de respirar a un dels pobles que precisament hem contribuït més a l’evolució política i al benestar econòmic del país. I heu maldat per destruir la nostra llengua de totes les maneres imaginables. Heu fet ...

¡ Halloween go home ! La Castanyada és una festa popular de Catalunya molt nostrada , provinent d'una antiga festa ritual funerària, que se celebra el dia de Tots Sants , tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes , panellets , moniatos i fruita confitada i, com a beguda típica, el moscatell . Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). És costum també i molt entranyable, explicar rondalles i historietes de misteri relacionades amb la nit de difunts. De tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només resta avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parade...

                                                            Edèn (2003) Paul Cava és un fotògraf americà, nat a  Brooklyn, Nueva York que actualment viu i treballa a Pennsylvania. Ha exposat les seves pìntures, dibuixos i treballs basats en la fotografia des del 1976. Va fundar i dirigir la Paul Cava Gallery des del 1979 al 1999 on hi van exposar més de 100 artistes i fotògrafs tan americans com europeus. Us recomano una visita virtual a la seva web.  

  Però, tanmateix, comencem la setmana amb somriures i bon rotllo !!!!

Hola amigues /cs, és cap de setmana jo el vull començar amb el bon rotllo que em dóna aquesta cançó, sempre ha estat una barreja de tristor i d’amor, no sé, però m’arriba molt dins meu ! Abraçades i petons per a totes/tots vosaltres !  (doneu-li canya al volum)

Tallers Per la Llengua , una entitat que busca augmentar l'ús social del català donant recursos als catalanoparlants perquè se sentin còmodes en català sempre i amb tothom, ha realitzat un vídeo d'entrevistes per difondre el seu missatge. Miquel Calçada, Vicent Sanchis, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Fèlix Riera i Sebastià Alzamora, expliquen els perills que comporta per a la llengua el fet que el 84% dels catalanoparlants es passin al castellà quan algú els el parla . Així, critiquen el fet que els catalanoparlants considerin que la gent que es manté sempre en castellà no és mal educada i que en canvi pensin que mantenir-se sempre en català sí que és una falta de respecte. També destaquen les dificultats que comporta aquest mal hàbit per la integració dels immigrants, ja que estableix una barrera discriminatòria.