Lliurepensament

En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou els dies 15 , 16 i 17 de gener , corresponents a sant Pau Ermità , Maure abat i sant Antoni Abat . La seva denominació prové del fet que aquests tres sants són representats a la iconografia lluint llargues barbes.  També en la setmana dels barbuts s'hi inclou sant Fruitós , que té la seva diada el dia 20, i sant Vicenç, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada una de les més fredes de l'any. Dites populars referides a la setmana dels barbuts : La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts. Els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts. Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans. Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.

Les accions virtuoses sorgeixen del més profund, d'un refugi interior de silenci on neix tota la inspiració. Tota acció té una llavor en un pensament, i tot pensament és producte del pensador, l'ànima. Trio els pensaments que vull crear i, tal com són els meus pensaments, són les meves accions i les meves experiències. Si m'endinso en el meu interior, aconsegueixo la quietud i l'amor que resideixen en el centre del meu ésser, i cada pensament que creo és beneficiós per a mi i per a tota la humanitat.

D'una banda hi ha els pensaments negatius, que creen tot i buiden la nostra energia i de l'altra, els pensaments inútils, més difícils de controlar i identificar. Els pensaments negatius, per la seva naturalesa es poden identificar amb més facilitat, però els inútils requereixen discerniment. Tot el que ocupa la nostra ment i no ens aporta cap èxit sinó que només serveix per malbaratar el nostre temps i pensaments és inútil. La llista és llarga: pensar en el passat, preocupar innecessàriament pel futur, imaginar i especular sobre les situacions i els altres sense realment disposar de suficient informació, pensar sobre el que els altres fan o deixen de fer quan no és de la nostra incumbència, etc. I el sorprenent dels pensaments inútils és que de vegades la nostra ment els presenta com atractius i necessaris. Podem arribar a sentir que és important dedicar temps a pensar en això, quan en realitat és una completa pèrdua de temps i energia. Per això

SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo .

470.000 persones van creuar la frontera L’exili dels derrotats del 1939 fou molt superior i, evidentment, molt més tràgic que el de la primera riuada de persones que marxaren del país després del fallit cop d’estat militar a Catalunya. En aquells moments, la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys va ajudar molta gent a fugir de la ira revolucionària que es desfermà a les principals ciutats catalanes l’estiu del 1936. Es calcula que el Govern català va expedir més de cent mil passaports a molts catalans que creuaren la frontera, la majoria dels quals tornaren a la Península en destinació a Sant Sebastià i altres ciutats del nord d’Espanya preses pels feixistes. De Barcelona a Burgos Com apunten diversos historiadors, les xifres d’exiliats durant els primers mesos de la guerra civil són poc fiables, ja que molts ho feren de manera clandestina. Es parla, però, d’uns 30.000 en total. La majoria passaren per França una temporada abans de tornar a zones de la

Ingredients per a 4 persones.     *gelat de vinagre artesà • pols de sucre isomalta Per al pa de pessic: • 200 g de farina • 100 g de sucre • 50 g de maduixots • 6 ous • mantega Per als maduixots: • 600 g de maduixots • 150 g de sucre morè • unes gotes de vinagre Preparació: Per al pa de pessic: barregeu els rovells amb la meitat del sucre, la farina i els maduixots tallats a daus petits. Munteu les clares a punt de neu, amb la resta del sucre. Afegiu-ho a la barreja anterior. Poseu-ho en una plata de forn untada amb mantega i farina. Coeu-ho 30 min a 180 ºC. Deixeu-ho refredar. Talleu-ne petites circumferències amb un tallapastes. Per als maduixots: talleu la meitat dels maduixots i poseu-los en un bol. Poseu els altres maduixots dins el robot de cuina, juntament amb el sucre i les gotes de vinagre, i tritureu-ho fins que quedi una sopa fina. Amaniu els maduixots que heu tallat prèviament amb la sopa. Emplateu-ho col·locant en un plat soper el pa de pess

El 13 de març de 1311, atrapats entre el riu Cefis i el llac Copais, els almogàvers esperen la càrrega de la cavalleria pesada francesa. Ja feia vuit anys que aquestes tropes catalanes passejaven per terres gregues. Al seu pas, havien destruït diversos exèrcits enemics, havien assaltat molts castells i havien saquejat tot el que havien pogut. Tot i que, en els darrers temps, havien estat al servei de Gautier V, duc francès d’Atenes, a l’hora de passar comptes pels serveis prestats, el duc va contractar un nou exèrcit per tal d’eliminar-los i estalviar-se les pagues endarrerides. En aquestes noves circumstàncies, els catalans tan sols comptaven amb l’aliança d’algunes unitats turcoples, és a dir, mercenaris turcs convertits al cristianisme. Malauradament, però, en veure la superioritat de les tropes franceses i gregues, aquests turcoples van fugir del camp de batalla i es van situar en una posició més segura des d’on observar la probable derrota catalana. Inspirats en els

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar , més conegut com a Llibre de Sent Soví , (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català . És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.  Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria , que considera que els cuiners catalans són els millors del món.

Aquest vídeo em dóna esperances i fe en les nostres possibilitats !!

L'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876), un dels grans teòrics i pràctics de la ciència urbanística, va néixer al mas Cerdà, al Pla de la Garga de Centelles (Osona). Una gran contribució seva a l'avenç social i econòmic fou el model d'eixample urbà en xarxa, basat en  mansanes . La paraula  mansana  és un neologisme seu que vol dir “conjunt articulat de masos urbans”. El seu objectiu fou, amb les seves paraules: “Urbanitzeu el camp, ruralitzeu la ciutat”. L'urbanisme modern neix d'un mas dinàmic i exportador.[extret de:  Francesc Roca. Masos i masies, en evolució ] En català normatiu, avui dia, de les mansanes se'n diuen illes , mentre que en castella, en diuen manzanas . Cal dir que les pomes no hi tenen res a veure. En castellà, que tenen una paraula com mansión , de la mateixa arrel, haurien de dir-ne també mansana . El que ja és patètic (si més no etimològicament) és que en català encara alguns en diguin poma ! Podem dir-ne mansana/mança

Considera que l'acte no és una festa tradicional catalana reconeguda. La Delegació del Govern espanyol a Catalunya ha comunicat que ha prohibit que el proper diumenge a la tarda es disparin salves de trabuc en honor dels 120 patriotes catalans assassinats per l'exèrcit d'ocupació a la Gleva l'any 1714, segons informa Osona.com. L'acte està organitzat per Òmnium Cultural del Voltreganès i tenia prevista la participació de grups de trabucaires, Miquelets i d'altres col·lectius de soldats d'època. Les activitats programades inclouen una desfilada de soldats d'època i trabucaires, una processó de torxes i unes salves d'honor. La decisió ha estat comunicada per la subdelegada del Govern espanyol a Catalunya, Montserrat García Llovera, i es fonamenta en un informe de la Guardia Civil que considera que l'acte de diumenge no és una festa tradicional catalana reconeguda. Òmnium Cultural ha reaccionat enèrgicament amb un comunicat de rebuig a aquesta

«La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides». Així ho recull la Declaració que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública avui, dijous 3 de febrer, la qual també afirma que «cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent. Cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans. Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres». La Declaració de l’IEC crida l’atenció sobre l

Declaracions de Rosa Calafat al diar digital; indirecte.cat. Dedic aquest petit decàleg a en Ramon Barnils i a en Miquel Bauçà. ‘Què deu ser un superhome?’ Es demana Miquel Bauçà: ‘Un que coneix l’absurditat i sap que és un somni. Primer: Em sembla particularment absurd no poder anar al cinema sense patir l’angúnia d’haver-ho de fer multiculturalment sense el català. Segon: Em sembla particularment absurd que per demanar una cafè amb accent català em diguin que no m’entenen. Tercer: Em sembla particularment absurd que la meva llengua catalana, que ha fet créixer i medrar la mediterrània, sigui una amenaça per a una llengua global anomenada espanyol o castellà. Quart: Em sembla particularment absurd que perquè som catalana tingui l’obligació moral –i no el deure intel·lectual- d’aprendre més d’una llengua de comunicació (espanyol, anglès, xinès....). Cinquè: Em sembla particularment absurd no poder exercir plenitud de funcions socials amb la meva llengua catalana. Sisè: E

Pau Alabajos (Torrent, 1982) és un cantautor valencià de la nova fornada de música en valencià apareguda a principis del segle XXI: activista musical i compromés en el tema de la llengua , ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor .

Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès

Apa , dia fred gris i tristot, allà vaig amb el Tom Waits, bèstia de la natura i carregat de bon rotllo!

La xicota us acaba d'abandonar ignominiosament i heu baixat a València a cercar consol i distracció gastant-vos una picossada en llibres que no necessiteu. Creueu l'Albereda i en un tres i no res us planteu a la Llibreria de la Universitat. Us entreteniu xafardejaant un gruixut totxo que aventura un possible origen occità de l'orxata. Us agafa set. Quan sortiu, meditant si val la pena arribar-vos a Alboraira (capital mundial de la xufla), ja és fosc i el capvespre s'omple de ratpenats que giragonsen. De sobte, entre les ombres, veieu uns tipus que estan fent pintades a l'impecable aparador de disseny de l'establiment. "Camps catálaniste", "Fora botiflés polácos", "Idyoma balensiá", i coses per l'estil. Conscient que us la jugueu, però inflamat per aquest cert valor suïcida que donen els desastres amorosos, us hi encareu: "Burros, tanoques, taaps de bassa, analfabets empedreïts." Atònits, els tipus se us acosten: el

Vi blanc de blancs. Tot Pagat Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof català . El pensament de Pujols: formació i influències: L'any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana', on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda ; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l'hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari Francesc Pujols basteix un sistema filosòfic anomenat primerament Sumpèctica o Ciència del Concret, més tard Hiparxiologia o Ciència de l'Existència, i finalment Pantologia o Ciència del Tot. Un del

Agermanats amb el País Valencià per la Mediterrània, la llengua, la història, el caràcter emprenedor, treballador, creatiu, i l’esperit de comerciants (llegat probablement dels grecs), els catalans compartim amb els valencians la lluita per la dignitat i la supervivència dels nostres Països. En la Batalla d'Almansa ( 25 d'abril del 1707 ), les tropes de Felip V (nét de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió . Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta , i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i els són imposats els Decrets de Nova Planta . Al País Valencià , avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d' Almansa , a tots alcança , rememorant aquesta derrota. Els escriptors i poetes valencians han enriquit la llengua comuna, un petit tast; Joanot Martorell ( Tirant lo Blanc ), Ausiàs March,  Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Vicent Andrés Est