Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Música per compartir.

Hello! My name is GUMMIBÄR.

Imatge
Diumenge tristot, si més no a mi m'ho sembla, però estic disposat a canviar-ho. Així és que he cantat i ballat aquesta música del you tube amb més de 42.000.000 d'entrades, us convido a escoltar-la a tot volum i a ballar-la a tota marxa. Bon profit i Visca l'alegria !!!!

Roger Mas. Les cançons Tel·lúriques.

Imatge
Roger Mas neix l’any 1975. Inicia estudis de música i instrument als 5 anys de la mà del seu avi, Joan Solé i Costa. Comença la seva activitat artística als 12 anys com a clarinetista i saxofonista. A partir de 1994 investiga en les diverses expressions musicals del món sota el mestratge de Luis Paniagua. L’any 1996, el Premi Èxit de Catalunya Ràdio representa el tret de sortida de la seva carrera com a cantautor. Des d’aleshores ençà, sis discos, diversos premis rebuts per cada nou treball i l’ampli reconeixement de la crítica el converteixen en una figura de la cançó. La seva música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món . En les seves lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent. Deixo una cançó del seu darrer treball, Les Cançons Tel·lúriques, magnífica, adaptació d'en Roger Mas de sis poemes del llibre Al cel de Jacint Verdaguer . CAMINANT

John Lennon

Imatge
Més d'una generació el vam tenir com a paradigma de rebel·lia i llibertat, John Lennon, més enllà de la qualitat de la seva música, era una icona, un símbol d’inconformisme i de lluita. Vivíem les tenebres de la dictadura i els seus efectes sobre tres generacions (horrible només de tornar-hi a pensar), volíem trencar el conservadorisme i la repressió, no només política, sinó, també i essencialment social, viure en llibertat. Els que tenien la sort de portar el cabell llarg eren assenyalats com a “maricons”, pollosos o subversius, personalment recordo com a la meva feina per portar el cabell llarg ( ni la meitat que John Lennon), em van suggerir que me’l tallés o em busqués una nova feina: ens hi voliem assemblar a ell, encara que només fos en els cabells. Sabíem poques coses reals de la seva vida, perquè el “régimen” ho censurava, però això encara ens esperonava més donat que donava pas a la imaginació i a la llegenda. Recordo el dia que vaig sentir per la ràdio la notícia de...

Sex Pistols, My Way (excepcional....)

Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll . Al Regne Unit , el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.El vocalista John Lydon, que més tard actuaria sota el nom de Johnny Rotten cantava amb arrogància sobre l'anarquia, l'avortament, violència, feixisme, i apatia; sense Rotten, el grup no s'hagués enfrontat al govern anglès, ja que ell es va ocupar de definir la direcció conceptual del grup, calculada per a ser el més confrontacional i amenaçadora posible. Els Sex Pisto...