Lliurepensament

Astrònomes, metgesses, matemàtiques, físiques, etc... l'estudi, la investigació, la recerca no hi entenen de sexes, perquè és inherent a l'ésser humà. Tanmateix encara persisteix la idea de que el científic és del genere masculí tot i que la realitat és molt diferent:avui hi ha paritat als laboratoris de recerca i investigació. Un dels primer articles (post) d'aquest blog el vaig dedicar a Hipàtia d'Alexandria (per cert el post més vist), avui li toca el torn a Lise Meitner. Lise Meitner (7 novembre de 1878 a Viena, Àustria - 27 octubre 1968 Cambridge, Anglaterra) fou física austríaca, estudià la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear . El 1905 obtingué el doctorat i es traslladà a Berlín el 1907 per estudiar amb Max Planck i el químic Otto Hahn , amb el qual treballaria els següents 30 anys, dirigint sengles departaments a l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín. El director de l'Instit...

Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà. Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills. Frida va dir una vegada: “Sufrí dos gr...

Mitologia catalana sobre bruixes . En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de l...

LA LLUITA D'ALGUNES DONES CONTRA TOT PRONÒSTIC I AMB TOT EN CONTRA VA PERMETRE-LES-HI ASSOLIR EL DRET EL VOT. És un magnífic exemple a seguir. Si volem aconseguir els nostres propòsits no ho farem des del victimisme i la comoditat, primer de tot " ens ho hem de creure" i després haurem de mantenir una actitud de compromís. Tot és possible tot està per fer !!!!

L'últim científic que va treballar a la Biblioteca d'Alexandria (creada en temps d'Alexandre el Gran i destruïda set segles més tard) era una matemàtica, astrónoma, física i la cap de l'escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d'acompliments per a un sol individu de qualsevol època.  El seu nom era Hipàtia. Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat. Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. L'Alexandria del seu temps (llavors en gran part sota domini romà) era una ciutat sota grans tensions. L'esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica i la creixent Església Cristiana estava consolidant el seu poder i provant d'eradicar la influència pagana i la cultura.  Hipàtia romangué a l'epicentre d'aquestes poderoses forces socials. Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, la menyspreava a causa de...