Lise Meitner

Astrònomes, metgesses, matemàtiques, físiques, etc... l'estudi, la investigació, la recerca no hi entenen de sexes, perquè és inherent a l'ésser humà. Tanmateix encara persisteix la idea de que el científic és del genere masculí tot i que la realitat és molt diferent:avui hi ha paritat als laboratoris de recerca i investigació. Un dels primer articles (post) d'aquest blog el vaig dedicar a Hipàtia d'Alexandria (per cert el post més vist), avui li toca el torn a Lise Meitner.

Lise Meitner (7 novembre de 1878 a Viena, Àustria - 27 octubre 1968 Cambridge, Anglaterra) fou física austríaca, estudià la radioactivitat i la física nuclear. Tingué un paper clau en el descobriment i explicació de la fissió nuclear.

El 1905 obtingué el doctorat i es traslladà a Berlín el 1907 per estudiar amb Max Planck i el químic Otto Hahn, amb el qual treballaria els següents 30 anys, dirigint sengles departaments a l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín. El director de l'Institut Emil Fischer no permetia que cap dona treballés als laboratoris, i Meitner havia de treballar al soterrani. Hahn i Meitner van col·laborar estretament en l'estudi de la radiaoctivitat. L'any 1918 van descobrir el primer isòtop de llarga vida de l'element protactini.

El 1926 esdevingué professora titular a la Universitat de Berlín, essent la primera dona que assolia aquest grau a Alemanya.

L'element 109 s'ha anomenat meitneri en el seu honor.

Va ser una de les figures més importants de la física moderna i li va ser injustament negat el premi Nobel de Química de 1944, atorgat al químic Hahn, malgrat els seus llargs anys de col.laboració amb aquest en el descobriment de la fissió nuclear. Rebé cinc doctorats honoris causa i diverses condecoracions com la medalla d'or Max Plank, el 1949, el premi Otto Hahn de Física i Química, el 1955, i el premi Enrico Fermi, el 1966. Va lluitar tota la seva vida per l'ús pacífic de l'energia atòmica.