Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

Sex Pistols, My Way (excepcional....)

Els Sex Pistols van ésser, tot i la seva curta existència, un grup anglès de punk molt influent. A través dels seus singles crus i nihilistes, i les seves violentes posades en escena, el grup va revolucionar la idea del que podia ser el Rock and Roll . Al Regne Unit , el grup va ser considerat perillós per a la majoria de la societat, i va ser prohibit a tot el país; als Estats Units no hi van tenir el mateix impacte, però un nombre incomptable de grups als dos països van inspirar-se en la força de la seva música, mentre que molts altres van inspirar-se en la seva ètica anarquista i indiferent al sistema.El vocalista John Lydon, que més tard actuaria sota el nom de Johnny Rotten cantava amb arrogància sobre l'anarquia, l'avortament, violència, feixisme, i apatia; sense Rotten, el grup no s'hagués enfrontat al govern anglès, ja que ell es va ocupar de definir la direcció conceptual del grup, calculada per a ser el més confrontacional i amenaçadora posible. Els Sex Pisto

El dia de la marmota.

Imatge
Atrapats en el temps, cada dia és una repetició, una rutina mínimament alterada per les notícies externes (ràdio, tv,etc.) a nosaltres i intencionadament dirigides a crear un pensament únic, encara que en aparença sigui divers i fins i tot enfrontat. El millor paradigma d'aquesta situació és la gent que es dedica a la política (que no a fer política). Si recordem l'extraordinària pel·lícula del dia de la marmota, veiem que per Bill Murray cada dia és igual a l'anterior, li passen les mateixes coses fins que canvia de comportament , així doncs al meu entendre i agafant la pel·lícula com a paradigma, nosaltres podem alterar la rutina diària: canviar les petites coses quotidianes, incrementar la diversitat d'activitats noves a fer i sobretot revisar l'escala de valors i el pensament assegurant-nos de que són ben nostres i des d'aquesta reconstrucció de valors, començar una vida nova, plena de llibertats, d'imaginació i de vents frescos...

Woody Allen (Allan Stewart Konigsberg)

D'origen jueu, va néixer l'u de desembre de 1935, al districte del Bronx de Nova York, però es va criar a Brooklyn. De la seva biografia destacar que amb la pel.lícula Annie Hall va aconseguir quatre premis Oscar, però que no va anar a recollir perquè el mateix dia tenia un concert amb el seu grup de jazz. A les seves pel.lícules hi dibuixa uns personatges carregats de les seves pròpies fòbies i temors. Nevayorquès de cap a peus és un enamorat de Manhattan, cosa que no em sorprèn gens. Us deixo una petita actuació d'un Woody Allen molt jove però que ja despuntava com un geni del cinema americà (no hollywoodià).

Recepta de cuina vegetariana.

Imatge
MUSAKA DE MATÓ I NOUS - 3 albergínies petites - 300 grams de mató - 1 ceba - Tomàquet fregit - 1 culleradeta d’orenga - 1/2 culleradeta de canyella - 1 pessic de nou moscada - 50 grams de nous - Formatge parmesà ratllat Primer, he tallat les albergínies a rodanxes primes (sobre 1 cm de gruix), les he salat i les he posat a l’escorredor, que anessin suant i deixant l’amargor fora. Després, he posat al foc una paella amb oli i hi he fet una ceba ben picada i a foc molt lent, una mitja horeta.He recuperat les albergínies, les he eixugat i les he fregit en una paella amb força oli de girasol, a foc molt viu. Després les he posat sobre paper de cuina que xupés una mica l’oli sobrer.En un bol he barrejat bé el mató, la canyella, l’orenga, la nou moscada i un bon raig d’oli d’oliva bo. Després les nous, ben trencades a trossets, fins fer una pasta més o menys homogènia. En una plata per anar al forn i untada mínim anet amb oli, hi he dipositat una primera capa d’albergí

Abbey Road, 40 anys !!!!

Imatge
M'he despistat una mica, el mes passat aquest darrer àlbum dels Beatles, ha fet 40 anys!! Happy birthday !!. Algun dia d'inspiració aviam si m'atreveixo a escriuré alguna coseta sobre la genial banda de Liverpool. Us deixo amb la cançó que més m'agrada de l'àlbum.

Lesbos.

Imatge
Charles Baudelaire (París, 9 d’abril de 1821 – 31 d’agost de 1867). Va patir en la seva pròpia persona els atacs de la legislació burgesa, que processà i censurà el seu llibre de poemes Les flors del mal. En el món poètic de Baudelaire hi ha un ésser que reuneix les suggestions de tots els sentits, que pot potenciar totes les sensacions, i aconseguir que es barregin i es responguin: hi ha un estímul per a l’èxtasi més potent i eficaç que totes les drogues: la dona”. Es tractarà de convocar tota la potència sensual que habita en certes experiències, certs éssers, certs objectes, per aconseguir el que sembla que és l’únic mitjà de fugir de l’horrible fàstic de la quotidianitat: l’oblit, l’aniquilament del jo o l’èxtasi. L’èxtasi baudelairià. Flors del mal DONES DAMNADES Com bèsties pensatives en la sorra ajaçades, giren els ulls en cerca de l’horitzó marí, i els seus peus que es percacen i les mans apropades tenen dolces llangors i un amarg frenesí. Unes, cors que s’agraden de confi

FBI

Imatge
Poques coses a dir del FBI, perquè tothom coneix a través del cinema la història, misèries i heroïcitats d'aquest cos de polícia nord americà. Destacar el seu dirigent J.Edgar Hoover, pare de l'actual FBI i que el va convertir en un poder fàctic, a força d'acumular informació privada de totes les persones rellevants del país: polítics, homes de negocis, etc... Coneixia tots els secrets i foscors de la classe dirigent, fins i tot dels presidents, als que en més d'una ocasió s'hi va enfrontar. Encara que ara s'han desclassificat els documents secrets, a la mort de Hoover, la seva secretària va cremar-ne molts de comprometedors. Us deixo l'enllaç (el podeu trobar traduït al català) del FBI, on hi podeu trobar coses com ara, "Wanted by the FBI", "Top ten fugitive", "Crime alert". http://www.fbi.gov/multimedia/media_main.htm

8 minuts de descans...

Per gaudir-ne només si disposes de 8 minuts... i si pots fer-ho acompanyat d'una tassa de te, millor!