Lliurepensament

El nom del desè mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre, perquè aquest mes era, antigament, el que feia vuit. Es va intentar canviar-li el nom pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va cuallar. Més coses , moltes espècies d’ocells que han passat l’estiu amb nosaltres migren ara cap a terres més càlides. Orenetes, rossinyols, tòrtores....se’n van, mentre que ens arriben tords, estornells (preciós com volen en estol) ànecs.., procedents d’indrets més freds. Dita ; Quan l’octubre és finit... mor la mosca i el mosquit. Baixen les temperatures i el dia perd hores de sol. És així com la natura entra en una profunda transformació adormidora. Els vegetals perden vigor i la copa de molts arbres canvia de color. Les arbredes prenen incomparables coloracions roges, ocres i groguenques. A la fi, cau la fulla duta pel vent. És temps de recolliment i meditació. Aniversari de l’assassinat del President Lluis Companys , el dia 15 d’octubre del 1940 era afusellat a 2/4 de set de la ma...

Novè mes de l'any. En l'antic calendari romà era el setè dels mesos, i d'ací el seu nom llatí i català . La tardor, primavera d'hivern , o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones atemperades, astronòmicament comença a l'hemisferi nord entre el 22 i 23 de setembre. A Catalunya, entre moltes altres, tenim aquestes dites: Allò que agost madura, setembre assegura. Setembre boirós, graner polsós. El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor. Pel setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes. També petites poesies com aquesta: Pels camps del setembre comença a florir el safrà, amb tota la seva màgia aromàtica. Al sotabosc una meravellosa catifa de fulles prepara l'aparició dels bolets, mentre que a la vinya esclata el raïm blanc i el negre, carregats de sucre. Pels marges, figues i codonys ens porten a pensar en bons plats a la vora del foc. Com a festivitat cal destacar la Diada Nacional de Catalunya , ja en...

Setè mes de l'any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis ) del còmput romà primitiu. En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà (44 aC) el nom de Julius . Les dites catalanes que fan referència a aquest més al·ludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca. Temps de ratafia De Sant Joan a Sant Pere, l'època ideal per fer-ne. . La ratafia és un dels pocs licors que, actualment i habitualment, moltes famílies catalanes elaboren de manera artesana a casa seva a partir de nous verdes i herbes aromàtiques que han recollit pels volts de Sant Joan. La ratafia és una beguda fortament arrelada a la Catalunya Vella, és a dir, a l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, el Ripollès, els Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues. La ratafia, essencialment, és un licor fet a base d’aiguardent o d’anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració...

Sisè mes de l'any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà. Té trenta dies. Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter. En aquest mes té lloc el començament del solstici d'estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l'acompanyaven i que als Països Catalans s'han traduït en les fogueres de la vígilia de Sant Joan. El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els cavalls a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu. Per això, des de fa temps, s'ha considerat aquesta data ...