Octubre, octobre.

El nom del desè mes de l’any deriva del llatí vulgar octobre, perquè aquest mes era, antigament, el que feia vuit. Es va intentar canviar-li el nom pel de l’emperador Dioclecià, però el canvi no va cuallar.
Més coses, moltes espècies d’ocells que han passat l’estiu amb nosaltres migren ara cap a terres més càlides. Orenetes, rossinyols, tòrtores....se’n van, mentre que ens arriben tords, estornells (preciós com volen en estol) ànecs.., procedents d’indrets més freds. Dita; Quan l’octubre és finit... mor la mosca i el mosquit. Baixen les temperatures i el dia perd hores de sol. És així com la natura entra en una profunda transformació adormidora. Els vegetals perden vigor i la copa de molts arbres canvia de color. Les arbredes prenen incomparables coloracions roges, ocres i groguenques. A la fi, cau la fulla duta pel vent. És temps de recolliment i meditació.
Aniversari de l’assassinat del President Lluis Companys, el dia 15 d’octubre del 1940 era afusellat a 2/4 de set de la matinada al castell de Montjuïc amb només 58 anys. L’últim que va cridar va ser “Per Catalunya”. Encara avui el govern espanyol no ha anul·lat el judici.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana