Els dies de la Setmana
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven.
D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres.
El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc.
La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits.
Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna.
Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sababati.
El canvi, de dies Solis per dies Dominicus es va fer més tard, en el segle IV, quan ja s’ahvia consolidat el cristianisme en l’Imperi Romà.
L’emperador Constantí va ordenar que es fera el canvi, que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra precisament el dies Solis.
Els noms dels dies de la setmana tots comencen per di-. Aquest di és l’acusatiu llatí clàssic diem que va esdevindre die per caiguda de la m.
D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres.
El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc.
La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits.
Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna.
Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sababati.
El canvi, de dies Solis per dies Dominicus es va fer més tard, en el segle IV, quan ja s’ahvia consolidat el cristianisme en l’Imperi Romà.
L’emperador Constantí va ordenar que es fera el canvi, que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra precisament el dies Solis.
Els noms dels dies de la setmana tots comencen per di-. Aquest di és l’acusatiu llatí clàssic diem que va esdevindre die per caiguda de la m.
Dilluns
Deriva del llatí diem Lunis, que significa el dia de la Lluna. El substantiu dilluns és invariable pel que fa al nombre gramatical, el plural de dilluns també és també dilluns.Dimarts
Deriva del llatí diem Martis, que siginifica el dia de Mart.Dimecres
Deriva del llatí diem Mercuris, que siginifica el dia de Mercuri.Dijous
Deriva del llatí diem Iovis, que significa el dia de Júpiter.Divendres
Deriva del llatí diem Veneris, que significa el dia de Venus.Dissabte
Deriva del llatí diem Sabatti, que significa el dia del sàbat.Diumenge
Deriva del llatí diem Dominicum, que significa el dia dominical, el dia del Senyor.
Comentaris
Telepatia ....
http://www.bassbax.com/enclaudesol/2010/09/comerx-i-merxats/