El dia de la marmota.

Atrapats en el temps, cada dia és una repetició, una rutina mínimament alterada per les notícies externes (ràdio, tv,etc.) a nosaltres i intencionadament dirigides a crear un pensament únic, encara que en aparença sigui divers i fins i tot enfrontat. El millor paradigma d'aquesta situació és la gent que es dedica a la política (que no a fer política).
Si recordem l'extraordinària pel·lícula del dia de la marmota, veiem que per Bill Murray cada dia és igual a l'anterior, li passen les mateixes coses fins que canvia de comportament, així doncs al meu entendre i agafant la pel·lícula com a paradigma, nosaltres podem alterar la rutina diària: canviar les petites coses quotidianes, incrementar la diversitat d'activitats noves a fer i sobretot revisar l'escala de valors i el pensament assegurant-nos de que són ben nostres i des d'aquesta reconstrucció de valors, començar una vida nova, plena de llibertats, d'imaginació i de vents frescos...

Comentaris

Anònim ha dit…
wola a toton!
a vegades és taaant dificil fer-ho.
Jo acostumo a dir que moltes vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Busqueu el bosc!
X.

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana