John Lennon
Més d'una generació el vam tenir com a paradigma de rebel·lia i llibertat, John Lennon, més enllà de la qualitat de la seva música, era una icona, un símbol d’inconformisme i de lluita.
Vivíem les tenebres de la dictadura i els seus efectes sobre tres generacions (horrible només de tornar-hi a pensar), volíem trencar el conservadorisme i la repressió, no només política, sinó, també i essencialment social, viure en llibertat.
Els que tenien la sort de portar el cabell llarg eren assenyalats com a “maricons”, pollosos o subversius, personalment recordo com a la meva feina per portar el cabell llarg ( ni la meitat que John Lennon), em van suggerir que me’l tallés o em busqués una nova feina: ens hi voliem assemblar a ell, encara que només fos en els cabells.
Sabíem poques coses reals de la seva vida, perquè el “régimen” ho censurava, però això encara ens esperonava més donat que donava pas a la imaginació i a la llegenda.
Recordo el dia que vaig sentir per la ràdio la notícia de la seva mort, a mans d’un ximple van dir, sempre he pensat que problablement era un titella d’alguna fosca conxorxa del gover americà. Aquell dia vaig sentir una barreja de ràbia i de frustració, els dolents seguien guanyant.
Han passat anys de la seva mort, 29 ( 8 de desembre) per ser exactes, però afortunadament segueix viva la seva música i el seu esperit de reivindicació.
Us deixo amb Imagine, inspirada en un llibre de poemes de la seva dona Yoko Ono, la cançó que més valors em va aportar i que em segueix servint de nord.
Vivíem les tenebres de la dictadura i els seus efectes sobre tres generacions (horrible només de tornar-hi a pensar), volíem trencar el conservadorisme i la repressió, no només política, sinó, també i essencialment social, viure en llibertat.
Els que tenien la sort de portar el cabell llarg eren assenyalats com a “maricons”, pollosos o subversius, personalment recordo com a la meva feina per portar el cabell llarg ( ni la meitat que John Lennon), em van suggerir que me’l tallés o em busqués una nova feina: ens hi voliem assemblar a ell, encara que només fos en els cabells.
Sabíem poques coses reals de la seva vida, perquè el “régimen” ho censurava, però això encara ens esperonava més donat que donava pas a la imaginació i a la llegenda.
Recordo el dia que vaig sentir per la ràdio la notícia de la seva mort, a mans d’un ximple van dir, sempre he pensat que problablement era un titella d’alguna fosca conxorxa del gover americà. Aquell dia vaig sentir una barreja de ràbia i de frustració, els dolents seguien guanyant.
Han passat anys de la seva mort, 29 ( 8 de desembre) per ser exactes, però afortunadament segueix viva la seva música i el seu esperit de reivindicació.
Us deixo amb Imagine, inspirada en un llibre de poemes de la seva dona Yoko Ono, la cançó que més valors em va aportar i que em segueix servint de nord.
Imagina't que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina't tota la gent
vivint la seva vida en pau....
Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
Imagina't que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina't que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.
Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
Comentaris
...es farà realitat?
Podríem reprendre el nostre somni d'un món Lennon a l'axram (segur que no s'escriu així, oi? jaja).
Això si la independència no arriba aviat.