Entrades

Josep Carner, El Príncep dels poetes catalans

Imatge
40 aniversari de la mort de Josep Carner Josep Carner i Puig-Orio l neix a Barcelona, el 9 de febrer de 1884 i mor a Brusel•les, el 4 de juny de 1970. La figura de Josep Carner com a poeta està vinculada al Noucentisme, moviment polític i filosòfic endegat per intel•lectuals vinculats a l'obra política de Prat de la Riba i la Lliga Regionalista. Carner és una figura molt popular. Convertit en líder de la nova generació de poetes, el seu prestigi no deixa d'augmentar amb l'aparició de nous llibres: Amb Bella terra, bella gent (1918) i L'oreig entre les canyes (1920), continua en plenitud el tema del paisatge, de la quotidianitat, de l'amor i de la pàtria. Durant la guerra civil espanyola, Carner és un dels pocs diplomàtics que es manté fidel a la República. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, retorna a Bèlgica, on Josep Carner ensenya llengua i història de literatura espanyoles a la Universitat Lliure de Brussel•les i al Col•legi d'Europa de Bruges. És mem...

En Pep Guardiola !!!!

Imatge
Pep Guardiola, català de soca-rel, amb el seu tarannà i manera de fer, a els catalans ens ha posat damunt la taula la cultura del guanyar, de l'esforç, del respecte i la humilitat. Deixar enrere els laments, el victimisme, el fatalisme tan propis dels catalans. Frases com ara: ens hi deixarem la pell, treballarem i lluitarem fins al final, no valen excuses, si ens expulsen un,dos,o més jugadors hem de guanyar amb els que queden, hem de jugar (treballar) gaudint... diuen molt de la seva filosofia de vida. A les rodes de premsa ben calculats els missatges adreçats a propis i forasters, didàctics en el contingut i la forma, respostes en quatre idiomes (impensable per a la majoria dels polítics). Agraït al Barça, a Joan Laporta i a l'afició,aquest home exigent amb ell mateix més que amb ningú altre, ha fet tant per a Catalunya, per a l'autoestima dels barcelonistes i dels catalans i per la famosa cohesió social, que li vull retre aquest petit post en agraïment. Ah, pe...

Valentí Almirall i Llozer

Imatge
Republicà federal intransigent, pren part en el pacte de Tortosa (18 de maig de 1869) i funda a Barcelona el diari El Estado Catalán , que dirigeix fins a la seva desaparició el 1873. Així mateix, participa a la revolta federal de Barcelona i, fet presoner, és conduït a les Balears, d'on aconsegueix escapar a Alger. Posteriorment, es trasllada a Marsella, on resideix fins a la concessió d'una amnistia. El 1886, és designat president dels Jocs Florals de Barcelona i és l'any en què, a més de publicar uns articles aplegats a l'opuscle L'Espagne telle qu'elle est (Montpeller, 1886), escriu la seva obra cabdal:  Lo Catalanisme . Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques . És el moment de la màxima efervescència de la seva personalitat. 124 anys després, els pensaments d'aquest prohom català ens demostren que res ha canviat des d'aleshores i que l'única via possible és l'Independència . Del llibre Lo Cat...

Juny (Juno).

Imatge
Sisè mes de l'any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà. Té trenta dies. Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter. En aquest mes té lloc el començament del solstici d'estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l'acompanyaven i que als Països Catalans s'han traduït en les fogueres de la vígilia de Sant Joan. El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els cavalls a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu. Per això, des de fa temps, s'ha considerat aquesta data ...