Herois Catalans

Són anònims, són aquells que sense fer soroll, amb una presència discreta fan militància de la llengua, i d’un tarannà que els hi són propis.
Els hi van prohibir la llengua, la cultura i la història, els volien fer creure que guanyadors i perdedors eren la mateixa cosa.
Malgrat això i la repressió per la força, continuen essent catalans, els veig a les manifestacions, els he vist a Brussel·les, als casals catalans arreu del món, els he vist reivindicant el dret a SER,
tenen 60, 70 , 80 anys i més , sempre hi són.
He parlat amb ells i encara ara mantenen la flama de l’esperança viva, no tenen rancúnia (no es pot viure amb rancúnia), tenen orgull, tenen autoestima i tenen l’esperança de reconquerir la llibertat pel país que estimen per damunt de totes les coses.
Els he mirat als ulls i he vist una ombra d’enyor, segurament per tot allò que els hi han robat, pels amics que han mort pel camí, per la joventut perduda, pel país que volien construir i els hi ho van impedir, pels catalans que els han traït i per la submissió de molts altres.
Sempre que els veig a les manifestacions, arrugadets, malmesos pel pas del temps, cantant Els Segadors i amb les quatre barres al cor, se'm fa un nus a la gola, els juro fidelitat i em prometo a mi mateix que seguiré el seu exemple de lluita fins assolir la llibertat i sobirania dels Països Catalans.