L'Art de l'Observació

La nostra capacitat d'observació està distorsionada pels nostres condicionaments mentals, pautes de conducta, prejudicis, sentiments, etc.. La qual cosa vol dir que no veiem les coses com són sinó més aviat com les interpretem..... Hauríem de ser capaços de transcendir l'escala de valors pròpia, per tal de veure la realitat d'una manera diferent i més exacte. Per si ens pot ajudar us explico aquest petit conte hindú.
Un deixeble va arribar fins el Mestre i li digué: Mestre, si us plau, et prego que em donis una instrucció per acostar-me a la veritat. Tal vegada tu disposis d'alguna ensenyança secreta. Després de mirar-lo uns instants, el mestre li digué: El gran secret està en l'observació. Res s'escapa a una ment observadora i perceptiva. Ella mateixa es converteix en l'ensenyança. Què m'aconselles fer? -Observa- li digué el guru. Asseu-te a la platja, vora del mar, i observa com el sol es reflecteix sobre les aigües. Roman observant tant de temps com sigui necessari, tant de temps com t'exigeixi l'obertura de la comprensió. Durant dies, el deixeble es va mantenir en total observació, assegut a la vora del mar. Observà el sol reflectint-se sobre les aigües de l'oceà, unes vegades tranquil·les, altres agitades. Observà les lleus ondulacions de les aigües quan la mar romania en calma i les ones gegantesques quan arribava la tempesta. Observà i observà, atent i equànime, meditatiu i alerta. I així, paulatinament, es va anar desenvolupant la comprensió. La seva ment començà a modificar-se i la seva consciència a trobar una altra manera més rica de percebre. El deixeble, molt agraït, tornà al costat del mestre. Has comprès mitjançant l'observació?, li preguntà el mestre. Sí, respongué satisfet el deixeble. Portava anys fent ritus, assistint a les cerimònies més sagrades, llegint les escriptures, però mai no havia comprès. Uns dies d'observació m'han fet comprendre. El sol és el nostre ser interior, sempre brillant, autolluminós, inalienable. Les aigües no el mullen i les ones no l'atansen; és aliè a la calma i a la tempesta. Sempre roman, inalterable, en sí mateix. "Aquesta és una ensenyança sublim", li digué el guru, l'ensenyança que es desprèn de l'art de l'observació. El Mestre diu: Tots els grans descobriments s'han derivat de l'observació acurada. No hi ha major descobriment que el de l'Ésser. Observa i comprèn.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana