Lliurepensament

El dia 16 de gener del 2008 vaig penjar aquest post, ara el torno a reeditar perquè en Pascal Comelade i el seu grup em semblen genials, i també perquè necessito una mica de bon rotllo, espero que us agradi i que el gaudiu. Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, és cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, és psiquiatre. Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Lluís Llach. Hi va conèixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Víctor Nubla (músic experimental, membre de Macromassa). Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Gràcia, on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua col·laborant, o pel dibuixant...

      -Entra un playmobil en un bar- i demana una fanta, -el cambrer li pregunta- de taronja o de llimona? -el playmobil aixecant el braç dret li diu- tant se val, me’l tiraré per l’esquena.....

Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català? Us recomano la web de Rodamots. Hi trobareu mots o la frase del dia com ara la d’avui “ hi ha errors que es perfeccionen dia a dia ”, o aquesta altra “ M'exalta el nou i m'enamora el vell (J.V. Foix ).  També hi ha una cosa que es diu reduplicacions , com ara barrim-barram o rau-rau.  És a dir, que si voleu fer cultureta de la nostra estimada llengua podeu tafanejar per la web Rodamots i, si us bé de gust, us hi podeu subscriure.  Fins aviat i que gaudiu de la dolçor i riquesa de la nostra llengua.  

Bon dia a totes /tots, tinc un petit problema al blog, no apareixen els “gagdets” laterals al costat dels “posts”, intento solucionar-ho amb les limitacions dels meus coneixements al respecte. Mentre duren les obres de recerca i reparació us deixo aquesta perla musical del malaguanyat John Lennon. Fins aviat. Salut, somriure, i optimisme !

La Plataforma per la Llengua ha endegat una nova campanya de sensibilització conjuntament amb Minoria Absoluta que té com a objectiu convidar a reflexionar sobre les situacions lingüístiques més habituals quan un catalanoparlant es dirigeix a un nouvingut. S'estructura en sis gags amb l'inconfusible sentit de l'humor de la productora de Polònia i Crackòvia . Cada dia en difondrem un a través del nostre canal a Youtube. No us els perdeu! Veieu-los a: http://www.youtube.com/PlataformaxLlengua . Reunió de veïns Catalans anònims Posar-ho difícil

La lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, la seva força de gravetat és 1/6 menor que la de la Terra, és per això que gairebé hi podríem volar. Però per a mi la lluna és altres coses. És la misteriosa lluna plena que il·lumina als llops quan udolen allà dalt de les muntanyes. És amb la lluna de mel quan els enamorats escenifiquen el ritual de l'amor. Llunàtics és l'estigma d'aquells a qui designem com a diferents, canviants d'humor. Estar a la lluna , coi, vol dir que no toques dempeus a terra, (que bé!, penso jo)  viure lluny dels assenyats, viure badant... Però el que més m'agrada de la lluna és la màgia de la seva plenitud fa temps, quan la meva dona i jo estàvem lluny l'un de l'altre, ens trucàvem, sortíem al carrer i tot mirant la lluna quan era més propera i més daurada, la convertíem en la nostra confident. Ah, també la lluna és allò que canten infants;                  ...

Gairebé 300 anys d'ocupació, de colonització, d'imposar-nos la seva història, d'imposar-nos que nosaltres i ells som la mateixa cosa. Aquest país absolutista i castellanitzador, va esquarterar la confederació de Països Catalans i va suprimir el nostre sistema polític i de govern. El seu absolutisme xoca frontalment contra la nostra manera de fer i de ser, el pactisme, l'entesa, el consens. Azaña deia que "cada 25 años conviene bombardear a los catalanes", ara no poden fer-ho (alguns no per falta de ganes) però amb les seves lleis i els poders fàctics ens bombardegen contínuament, ens sabotegen cada dia, ens espolien l'economia i la identitat, ens envegen com sempre han fet. No han pogut amb els nostres avantpassats, no poden amb nosaltres i no podran amb els nostres fills, perquè nosaltres tenim la força de la raó, de la història i la dels drets del pobles a esdevenir lliures. Serafat (com et deia Espriu) pel bé de tots, fes-te a la idea, com abans ...