Acudit Playmobil

-
     
-Entra un playmobil en un bar- i demana una fanta,
-el cambrer li pregunta- de taronja o de llimona?
-el playmobil aixecant el braç dret li diu-
tant se val, me’l tiraré per l’esquena.....

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Llibre Sent Soví.

-
Imatge
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar , més conegut com a Llibre de Sent Soví , (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català . És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.  Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria , que considera que els cuiners catalans són els millors del món.
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació