La lluna

-

La lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, la seva força de gravetat és 1/6 menor que la de la Terra, és per això que gairebé hi podríem volar. Però per a mi la lluna és altres coses.
És la misteriosa lluna plena que il·lumina als llops quan udolen allà dalt de les muntanyes.
És amb la lluna de mel quan els enamorats escenifiquen el ritual de l'amor.
Llunàtics és l'estigma d'aquells a qui designem com a diferents, canviants d'humor.
Estar a la lluna, coi, vol dir que no toques dempeus a terra, (que bé!, penso jo)  viure lluny dels assenyats, viure badant...
Però el que més m'agrada de la lluna és la màgia de la seva plenitud fa temps, quan la meva dona i jo estàvem lluny l'un de l'altre, ens trucàvem, sortíem al carrer i tot mirant la lluna quan era més propera i més daurada, la convertíem en la nostra confident.
Ah, també la lluna és allò que canten infants;
                       la lluna, la pruna
                       vestida de dol
                      son pare la crida
                     sa mare no vol

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

FRIDA KHALO, pintura, geni i dolor.

-
Imatge
Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà. Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills. Frida va dir una vegada: “Sufrí dos gr...
Més informació