ELS MESTRES DE LA VIDA

No volia saber res d’un Déu creat per l’enteniment de l’home, perquè si l’home ha creat aquest Déu, aquest seria fal·lible.
No hi ha cap home a qui pugui tenir com a mestre, perquè tenen el pensament alterat, i l’han alterat a través del seu propi enteniment limitat.
Són els elements de la vida, els mestres més veritables de tots. Vaig aprendre dels dies , de les nits. Vaig aprendre que el sol, encara que mut, controla la vida subtilment, vaig contemplar la lluna en el seu pàl·lid resplandor mentre balla als cels, il·luminant la foscor de maneres misterioses i meravelloses.
No va ser fins que vaig observar i reflexionar sobre la vida i la seva continuïtat que vaig descobrir qui era realment Déu.
Deduí que el Déu Desconegut no era cap dels déus creats pel pensament alterat de l’home. Em vaig adonar que els déus en les ments dels homes són només les personalitats d’allò que més temen i respecten.
L’autèntic Déu és l’essència sempre contínua que permet a l’home crear i representar las seves il·lusions de qualsevol manera que ell triï.
Qui era el Déu desconegut? Era jo, i els ocells en el seu niu nocturn, el gebre del matí i el sol del capvespre. Era el sol i la lluna, els nens i el seu somriure, l’aigua del riu, les fulles de les oliveres en tornar-se de color maragda a plata quan el vent bufa a través d’elles. El Déu desconegut estava al meu voltant. I amb aquest nou naixement de la raó vaig començar a abraçar la vida, a estimar-la i a trobar una raó per viure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana