UN ESPLÈNDID MATÍ

Un esplèndid matí, just abans de l'alba, estirat sol al teu llit, on el silenci és tan profund que gairebé es pot escoltar, despertaràs d’un somni que no és somni.

Obriràs els ulls i en la foscor de la teva cambra, et llevaràs del llit i caminaràs cap a una finestra per on entra l’única llum que pots veure.

Miraràs per la finestra, l’ampit cobert per les gotes de gebre, la grisor del matí, i alçaràs els ulls cap a un cel que amaga la promesa d’una llum grandiosa i brillant.

I mentre contemples la bellesa de totes les diminutes joies brillants, centellejant en el fosc teló de vellut del sempre mai més, veus que la lluna ha crescut i ha minvat, i ara s'asseu en l’horitzó, silenciosa, esperant una llum més gran.

Sol, estremint-te amb un sentiment que està per damunt de les paraules, estàs allà, contemplant el silenci del despertar de la vida.

Aviat sents la remor d’un ocell en els matolls, que com tu, ha despertat i es prepara per saludar al matí. Tot escoltant la seva dolça i suau melodia d’alegria i esperança, tornes la teva mirada cap a l’est i en contemples l’horitzó distant.

I allà veus les muntanyes color porpra, solitàries, com sentinelles de la vida, alçant-se majestuoses, fortes i silencioses, i una llum pàl·lida i rosa dibuixant la seva silueta.

I els núvols, que feren la seva jornada silenciosa cap a l’horitzó, es perfilen en l’or i la promesa de l’alba. (1ª part).

Comentaris

Anònim ha dit…
Que poètic q estas avui!!! I això promet, perque hi haurà,com a mìnim, una segona part. Visca!
ltdd

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana