LUCY, L'ÀVIA DELS HOMÍNIDS.

-
“Lucy in the Sky with Diamonds” cançó dels Beatles, que va inspirar a un dels membres de l’excavació quan van trobar les restes d’aquest petit homínid.
Aquestes restes tenen 3,5 milions d’anys, aquesta anciana venerable ens aporta una valuosa informació sobre la seve espècie, Australopitecus afarensis, sembla ser que ja estava molt a prop dels homínids, però encara conservava algunes característiques primitives. La seva capacitat cranial era més gran que las d’un ximpancé, uns 400 cc de volum del cervell, lluny encara dels 1.400 de l'homo sapiens (encara que pel que es veu alguns estan a mig camí). Per l’esquelet i la forma de la pelvis s’intueix que ja es mantenia dreta sobre dos peus. No era molt alta i pesava uns 30 kgs. Els Australopitecus afarensis eren omnívors i vivien a planes i pujols, vora de l’aigua i caminaven alçats. Se m’acut que si aquesta senyora va donar pas a la nostra espècie, com és que pot existir el racisme?, la discriminació per raons de sexe? no tenim la mateixa “àvia”?
Bé Lucy, d’acord que no eres gaire atractiva, però jo, si més no et trobo interessant i entranyable. Gràcies per la teva contribució a la nostra espècie.

LUCY IN THE SKY DIAMONDS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s
Més informació