Som un anacronisme.

Degut als ràpids canvis del món que ens envolta des del nostre naixement, els éssers som uns anacronismes vius. El nostre món ha canviat radicalment en els darrers 150 anys.En canvi, la fisiologia humana ha trigat milions d’anys en crear-se i no ha variat gaire en 150.000 anys. El nostre cos –encara que estigui en plena forma- ha estat “dissenyat” per a tenir èxit en el passat. És una màquina biològica antiga que evolucionà en resposta a un món que ja no existeix.

Encara que vivim en un món on la velocitat del processament dels ordinadors es duplica cada dos anys, la capacitat de processar informació de l'ésser humà no ha crescut d’una manera substancial en els darrers 150.000 anys. Així doncs, està clar que la nostra fisiologia està desfassada.

Per un ésser humà mitjà, el temps mínim de reacció és d’unes 250 mil·lèsimes de segon. Aquest temps és el necessari per a reaccionar a un estímul, com prémer un botó quan s’encén un llum.

Els ordinadors personals funcionen 750 milions de vegades més ràpids que nosaltres.

Aquesta velocitat de processament nostre relativament lenta té dues conseqüències importants.

En primer lloc, significa que tots vivim més de 250 mil·lèsimes de segon en el passat. El nostre cos triga aproximadament aquest temps per a detectar què succeïx al voltant nostre quan s’encén un llum. Encara triguem més en percebre el so perquè la seva velocitat és molt menor a la de la llum.

En segon lloc, donat que el nostre procés mental funciona amb lentitud, hem de ser curosos amb el temps que dediquem a pensar en qualsevol cosa.

Estalviem i conservem els nostres cicles mentals com el garrepa que estalvia i conserva els seus diners. Els psicòlegs en diuen d’aquesta tendència “avar cognitiu”.

Quan la gent s’enfronta a decisions rutinàries a la vida quotidiana, estalvia cicles de pensament i utilitza la metodologia mental, unes regles generals simples i pràctiques que aprenem per assaig i error.

Estalviem el nostre judici i la nostra capacitat per prendre decisions per tal de pensar en les situacions noves, imprevisibles i perilloses que sorgeixen a la nostra vida : per preveure el futur. Malauradament, el que ha funcionat en el passat pot que no serveixi en el present immediat, sobretot si aquest present és diferent del d'aleshores. A més a més, els nostres èxits passats no es reprodueixen automàticament en el futur per molt que desitgem que sigui així.

Hem de viure en el present amb perspectiva de futur.