Lliurepensament

LA INSATISFACCIÓ, UN COMPANY DE VIATGE. Ens acompanya al llarg de la vida i és un mal company de viatge, hauríem de mirar de convidar-lo a baixar a la primera estació per tal de gaudir del camí. Vivim en un permanent estat d'insatisfacció perquè la ment no viu en el present, contínuament està en moviment i lluny de l' "ara": viatja al passat i al futur. Ho farà tot menys gaudir del moment present, i quant hi és, cerca motius que reforcin la seva existència, fins i tot en les millors ocasions quan les coses van bé, quan els vents bufen a favor, tenim sensacions insatisfactòries. Diferents raons la provoquen com ara les expectatives no acomplertes que creen frustracions i donen pas a la insatisfacció. Seria bo, doncs, acceptar les coses com són, eliminar els prejudicis i el pensament negatiu, segurament hi ha molts més motius per l'estat d'ànim positiu. Les coses seran com siguin, i probablement el millor que podem fer és ADAPART-NOS al present. Recepta: medita...

AIXÍ NO VULL ESTAR !! Podem decidir canviar de nàufrags a navegants, tot seguit veurem quines coses podem fer per ser navegants. Exercitant regularment les funcions del cos i les facultats de l'ànima gaudirem d'un estat d'ànim més positiu. L'exercici físic regular augmenta la producció d'endorfines, i afavoreix la qualitat del repòs. Ajudar desinteressadament als altres millora la perspectiva de la vida i de l'estat d'ànim, Simone de Beauvoir tenia aquesta recepta: dedicar-nos a altres persones, a grups o a causes, i viure una vida d'entrega i de projectes. Per fomentar el nostre optimisme, és molt eficaç diversificar les nostres fonts de satisfacció, duent a terme i a gust activitats diferents i independents gaudirem més de la vida i suportarem millor els contratemps. Annexo enllaç d'en Bob Marley (Don't worry be happy). http://es.youtube.com/watch?v=VmBSwizauLg&feature=related

Actor, director, escriptor, productor i compositor, va nèixer el 16 d'abril de 1889. Conegut al món saxó com the tramp (el rodamons), i a Itàlia, França, Espanya i Catalunya, com Charlot. Un rodamons de maneres refinades, la dignitat d'un cavaller, vestit amb una jaqueta estreta, barret de bombí i uns sabatots per calçat. Procedent d'una família desestructurada del món del teatre i del music hall, ell mateix començà a treballar al teatre a l'edat de 5 anys. Els americans, que en aquella època cercaven el "somni americà", es van identificar amb aquest rodamons que mai aconseguia millorar la seva vida. El gran dictador, Candilejas, i The Modern Times considerada una de les obres mestres de la història del cinema. Va ser perseguit als EEUU, acusat de comunista i després d'uns anys de judicis i de persecució es va exilar a Suïssa (1953). Anys després (1973) va ser nomenat cavaller per la cort reial britànica, i es va convertir en Sir Charles Chaplin. Als Estat...

Estimats amics/gues, no lectors d'aquest blog, cosa que per altra banda comprenc perfectament. Fa dies que li dono voltes a la idea d'abandonar la militància al país, donat que em resulta amarg i frustrant. M'ha semblat percebre que una gran part dels catalans són com les gallines "tenen ales, sí, però són de gallina, per això quan ens enlairem no passem d'un pam del terra", ara això si, soroll i escarafalls tant com vulguis. Dit això, abandono la tribu dels catmesells, dedicats com estan a les picabaralles contínues, mentre l'enemic se n'enfot i ens fot (ves quin rodolí). Ara mateix no sé com ompliré el temps disponible, però només de pensar-ho ja em deleixo, potser dedicaré temps a dues ong (són en aquest blog). Segurament dedicaré més temps als meus pares (en fa 80 years old), als meus fills i néts (babes pel terra), i sobretot a la meva dona, musa de la meva vida. Ah coi, dedicaré més temps a aquest blog, per omplir-lo amb les meves "anades ...

En sembla un personatge espectacular, rèplica de Sherlock Holmes, intel-ligent, misàntrop, recercador i amant de la seva feina, fins i tot viu al 221.Ah, important també es droga... Aquets you tube video, recull les seves millors frases. Aquest personatge m'ha enganxat, ves quina cosa. Un altre dia en parlaré més d'aquests i d'altres herois meus.

Hem estat una setmana a NYC, és espectacular, meravellosa, per què?, doncs perquè la gent és afable, té pulsió de vida, de fer, de superació. La ciutat és acollidora, clara, fàcil, penso que només una ciutat amb aquesta gent pot superar el desastre de les torres bessones. Visita a la Gran Estació, quasi plorem d'emoció, és un formiguer humà, si cerques bé, hi trobes fins a 30 estacions de tren o metro, tota una vida de formiguer, fast food, botigues, supermercats, neteja sabates, etc... Broadway, too much, és el paradigma americà... fer de tot un espectacle ! però, amics, d'altíssima qualitat. La nit la transforma i es supera a ella mateixa, els llums, els espectacles,... Hem anat a un petit local de jazz, on l'americà que es seu al nostre costat (tipus marine) ens assegura que és el millor trompetista del món, l'escoltem... i pensem que té raó. Brooklin bridge, meravella de l'arquitectura, carregat d'esdeveniments en la seva construcció. Harlem, diumenge al mat...

Any 2008, encara falten 44 anys perquè els catalans esdevinguin "catflowers", però hi ha senyals evidents del futur que els espera. Tots coneixem la injustícia de la detenció d'en Franki, i tots sabem què hi ha al darrera d'aquesta actuació: un atac contra el moviment sobiranista i contra la llibertat, poques vegades veurem tantes forces de repressió al voltant d'una manifestació tant petita. Ells ens tenen por, coneixen la nostra força . La tribu catalana ha perdut la capacitat col·lectiva d'indignar-se, els drets es guanyen tant ràpid com es perden. 2000 persones van desafiar la pluja, van deixar d'anar al cinema i van deixar altres ocupacions més ludiques per fer costat a en Franki, però sobretot van demostrar que alguns encara tenen dignitat i defensen la llibertat, 2000 és el 0,02% de la població....... Amb aquesta miserable demostració de submissió i indiferència, els catalans avui hem fet una espanya més forta i més decidida. Ens han fet un altre p...