Canvi de camí

Estimats amics/gues, no lectors d'aquest blog, cosa que per altra banda comprenc perfectament. Fa dies que li dono voltes a la idea d'abandonar la militància al país, donat que em resulta amarg i frustrant. M'ha semblat percebre que una gran part dels catalans són com les gallines "tenen ales, sí, però són de gallina, per això quan ens enlairem no passem d'un pam del terra", ara això si, soroll i escarafalls tant com vulguis.
Dit això, abandono la tribu dels catmesells, dedicats com estan a les picabaralles contínues, mentre l'enemic se n'enfot i ens fot (ves quin rodolí).
Ara mateix no sé com ompliré el temps disponible, però només de pensar-ho ja em deleixo, potser dedicaré temps a dues ong (són en aquest blog). Segurament dedicaré més temps als meus pares (en fa 80 years old), als meus fills i néts (babes pel terra), i sobretot a la meva dona, musa de la meva vida.
Ah coi, dedicaré més temps a aquest blog, per omplir-lo amb les meves "anades d'olla". Bé, amigues i amics, un canvi de camí moltes vegades porta al mateix lloc que l'anterior, espero que al final d'ell trobi un país orgullós, solidari i Sobirà.
Visca el Lliure Pensament !!!!