Miquel Martí i Pol
Una petita tria del poemari; Temps d’Interluni (1986-1988). DESPRÉS S’encalma el temps a l’encordat del vent. Per l’abrupte pendent d’aquesta tarda Davallo lentament. No em són estranyes Les fites del retorn, que molt sovint L’he fet, aquest camí. Reposo en el pedrís de les paraules. Ara em reprenc, i és bo sentir la pluja De mi mateix que em renta i em fecunda. De l’altra riba estant d’aquesta espera Algú crida el meu nom; i jo responc, Volenterós i esperançat com sempre. EL PLET No sempre es viu en claredats extremes. Sovint, l’aiguabarreig dels afectes provoca un fosc tumult, una peresa que costa de combatre. Es bo aleshores reposar una estona vora d’un llibre amic, assaborint la pròpia solitud i estimant-la si cal, mentre esperem que el temps, prudent i astut, resolgui el plet que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.