Miquel Martí i Pol

Una petita tria del poemari; Temps d’Interluni (1986-1988).

DESPRÉS
S’encalma el temps a l’encordat del vent.
Per l’abrupte pendent d’aquesta tarda
Davallo lentament.
No em són estranyes
Les fites del retorn, que molt sovint
L’he fet, aquest camí.
Reposo en el pedrís de les paraules.
Ara em reprenc, i és bo sentir la pluja
De mi mateix que em renta i em fecunda.
De l’altra riba estant d’aquesta espera
Algú crida el meu nom; i jo responc,
Volenterós i esperançat com sempre.

EL PLET
No sempre es viu en claredats extremes.
Sovint, l’aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.
Es bo aleshores reposar una estona
vora d’un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana