La síndrome de Diògenes.

07/04/10 02:00 - SALVADOR TARRADAS USTRELL email protegit

Diògenes era crític amb la institució familiar i el seu missatge és ben vigent.

A través de la seva història la humanitat ha mostrat una tendència atàvica a carregar-se els missatgers i tergiversar els missatges.

L'any 1975 apareix a la revista mèdica Lancet un article en què un grup de psiquiatres fan una acurada descripció d'un trastorn mental de la gent gran, caracteritzat per deteriorament cognitiu, abandonament extrem, misèria domèstica, aïllament social, apatia i tendència a acumular escombraries i deixalles. Tanmateix, els autors tenen el desencert d'anomenar aquesta malaltia amb l'epònim Diogenes syndrome, és a dir, la síndrome de Diògenes. Diògenes de Sínope no era un dement; ans al contrari, era un gran filòsof (cínic) i un savi. Morí a Corint als noranta anys, amb el cap clar. No creia en els déus oficials, tan sols en la veritat i la llibertat. Va ser l'única persona capaç de mofar-se del gran Alexandre davant els seus nassos i viure per contar-ho. Quan vivia a Atenes, influït del pensament ascètic de Gautama (Buda) i els seus monjos mendicants, dels quals en tindria notícia a través dels escrits de l'historiador Heròdot, decidí que, per tal d'assolir el grau màxim de llibertat i seguir el camí de la veritat, calia desprendre's de tot el material i dedicar-se a la meditació i l'ensenyament. Cada dia acudia a l'àgora, on departia i debatia amb els ciutadans. Vivia d'almoines i dormia a casa d'amics i als portals dels edificis públics.

Diògenes era molt crític amb la institució familiar i el seu missatge és ben vigent en l'actualitat. Als pares els diria coses com aquestes: no actueu amb els fills com si fossin una propietat; no els sobreprotegiu i doneu tot el que volen. Els heu dut al món perquè esdevinguin lliures i independents, i no perquè projecteu en ells les vostres mancances i sublimeu les vostres frustracions. Als joves els diria: tingueu en compte que el poder sempre intentarà comprar-vos, desactivant les vostres voluntats, amb el consum desmesurat, l'endeutament i la moda (avui dia hi podem afegir la publicitat i la tecnologia), fins que el vostre grau de conformisme i cofoisme assoleixi unes cotes tan altes que arribareu a creure que la misèria, la corrupció i les guerres són naturals i inevitables. Tenir-ho tot sense arriscar us fa ignorants. El qui realment arriba a saber, és aquell que alguna vegada ha estat capaç de perdre-ho tot.

No cal dir-ho, Diògenes era incòmode per al poder i l'ordre establert. Igual que Sòcrates, fou acusat de corrompre la joventut, però, en no poder condemnar-lo, els seus detractors encetaren una campanya de desprestigi, fent-lo passar per un boig depravat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana