Madama Butterfly


Tot i que no en parlaré directament d'aquest geni de la música, ho faré a través de la seva opera prima ; Madame Butterfly.


La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada.
En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs:
"A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre".

Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, i des d'aquell dia va començar la seva segona, i autèntica, existència.
Tant Puccini com els seus llibretistes, Illica i Giacosa, van reeixir a fer renàixer la Madama Butterfly gràcies a un eficaç treball de revisió. Una del les més importants modificacions va incidir en l'escena del suïcidi de la protagonista, dramàtica i profundament teatral, en què el músic fa palès el sentit últim del drama amorós.
Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul de l'existència d'un fill, decideix emportar-se'l a la seva pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Fent front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seva gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.
Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seva aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir

sniff, sniff, però del bo !!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana