Orgasme femení ( I part).

El cos de les dones es reivindica i , alhora, surt a la palestra el plaer femení, tant de temps silenciat i perseguit. I l'orgasme, amb tota la potència que pren des d'un cos femení. O els orgasmes, de fet: n'hi ha de tantes menes com dones que el visquin.

Alerta amb els models.
Les imatges de dones gemegant a la pantalla han fet pensar a més d'ún que si la seva companya no crida i no s'arqueja com una contorsionista xinesa és que no s'ho passa bé. El pitjor de tot és que algunes dones els acomplexa no reaccionar així.
Doncs bé, tan normal és cridar com romandre callada o estremir-se o quedar immòbil.
La majoria de pel·lícules pornogràfiques, descriuen un tipus d'orgasme molt explosiu, amb una elevada intensitat i molt de cop. I la majoria de dones, quan parlen d'orgasme, parlen d'una sensació de més plaer, però no d'aquest nivell d'explosivitat.
L'obsessió mútua i unidireccional per a obtenir l'orgasme és, el motiu principal pel qual les dones fingeixen: si ja en tenen prou però sabent que l'altre no pararà fins que no vegi que ha tingut un orgasme. La intensitat de l'orgasme és molt diferent en cada una de les dones, igual com la via per assolir·lo. Les dones utilitzen molt més la fantasia com a estimulació.
Visca el gaudi! Tants segles de silenci obligat, de persecució i prohibició no han aconseguit d'esborrar-ne les traces ni la potència ni la capacitat de donar plaer: el clítoris reclama el reconeixement que fins ara només ha tingut en veu baixa.
És l'òrgan sexual femení per excel·lència, l'única part del cos que només existeix per pur plaer de ser, per rebre i transmetre impulsos sexuals.
No va tenir nom científic fins el 1856. Però és del clítoris, de fet, d'on provenen els orgasmes femenins (múltiples o no).
Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.