LA BONA EDUCACIÓ DELS CATALANS, O QUÈ?

Tot seguit l'oncle ens parlà d'un viatge seu a les Illes Bahames. Homes i dones, tots eren ben trempats, amb uns ulls grans.
I el cas és que tu anaves caminant, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja se n'havia abaixat per cedir-te el pas.
D'entrada , l'oncle s'ho havia pres com a senyal d'exquisida cortesia i bona educació, però home observador com ell era no tardà a adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que, quan es creuaven, compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l'anècdota, tots els presents coinciderem a lamentar l'abús i l'evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre`s de manera tan servil i ignominiosa, i cedir sistemàticament als forasters.
Algú encara reblà: Només faltaria... forasters vindran que de casa ens trauran.
En això estàvem, compartint la indignació contra aquella submissió abjecta, quan arribà a la casa un dels néts del meu oncle, acompanyat de la seva nòvia que, en entrar, ens saluda cortesament:
"Buenas noches". Fins a la seva arribada, a la sala hi havia hagut set persones catalanoparlants.
A partir d'aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s'hauria pogut pensar que estava davant de nou castellanoparlants, perquè quan la conversa es reprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda.
Només dues paraules li havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la meva família. Mentre l'oncle, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, vés a saber per què, en aquells negres de les Bahames.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana