RAFAEL DE CASANOVA, ARA ÉS JAMES BOND.

Seguint unes complicades i esotèriques tècniques que no puc descobrir, hem pogut trobar la reencarnació d'en Rafael de Casanova.
En Rafael de Casanova, si em permets la confiança d'ara endavant et parlaré de tu. T'estem molt agraïts per haver-nos cedit l'exclusiva a un blog tant jove i amb tan poca difusió. Passats els nervis del moment, donem pas a l'entrevista.
Rafa,com és que un heroi i patriota com tu, s'ha reencarnat en l'agent 007? Bé, la veritat és que essent la meva primera reencarnació després de tres segles, em venia de gust un personatge valent, trempat i, sobretot, reeixidor. Els rodatges són espectaculars, el salt d'un avió en flames, les lluites amb agents gairebé invencibles tanmateix són per a mi un joc de criatures, ja, ja.
Creus que després d'aquesta entrevista la teva imatge pot quedar malmesa?
Confio en que un cop més el seny i les ganes de caure bé als altres, farà que els habitants de Catalunya m'entenguin i, fins i tot, em trobin simpàtic.
Què és el que més t'agrada del teu personatge?
Seré absolutament sincer, el glamour, els cotxes, i sobretot les dones, són d'una bellesa i d'una sensualitat per a mi sorprenents, has de comprendre que en la meva darrera vida, les dones eren una mica diferents, segur que m'entens, oi?
Diuen que la història es repeteix, creus possible un altre 11 de setembre ?
No, impossible, afortunadament la situació geopolítica d'Europa és molt diferent, i això que en dieu democràcies fa que tothom estigui feliç i enganyat. Els avenços tecnològics i científics us donen molta qualitat de vida, i us allarguen l'esperança de vida en molts anys, així podreu veure com destruiu el planeta, ja veus, paradoxes de la vida.
Disculpa però no m'has contestat la pregunta.
I'm sorry, dear friend, la defensa èpica que vam fer de les llibertats de Catalunya, no és possible amb els catalans d'avui, esteu molt acomodats i he de reconèixer en descàrrec vostre que tres segles de dominació espanyola han fet el seu efecte colonitzador.
Rafa, ara què hi penso, què vols dir amb això d'"habitants de Catalunya" ?
Home, és una obvietat, fins i tot per a mi que visc a Liverpool, per cert, com dieu vosaltres, s'hi viu de conya: la música dels Beatles, les birres i les cigarretes, oh , disculpa, ja responc, és molt diferent viure a Catalunya que viure com un català, o no t'hi has fixat?
Abans de que continuem amb l'entrevista vull fer una petició, no sé a quin dels polítics de fireta els correspon, però quedaria molt agraït si em canviessin aquella penosa estàtua, amb aspecte derrotat i trist per una de més semblant a en James Bond, puc semblar frívol, però si ho comparem amb aquest estatutet que us han encolomat i que us heu empassat no sé què és més frívol i banal, je, je.
Des de la teva perspectiva històrica, què ens pot dir?
Viviu molt bé i molts anys, heu aconseguit crear oasis de pau i benestar, envoltats per un món ple de guerres, misèries i fam, i com si res passés. M'agrada molt això dels telèfons mòbils, internet i, estar clar, el cinema. És curiós, heu eradicat la peste i en canvi patiu la sida, teniu colesterol i excés de pes mentre milers de persones es moren de fam. Al principi em costava d'entendre, però amb el temps, faig com vosaltres, gaudeixo del meu personatge i col·laboro
amb Unicef, i altres ONG,s.
Per cert, vam lluitar aquell onze de setembre, perquè crèiem en la sobirania de Catalonia , però si arribem a saber com en va ser d'erm el nostre sacrifici, potser haguéssim fet com vosaltres, pactar i sometre'ns.
Ara que hi penso, això de convertir la derrota més determinant de la nostra història en una diada Nacional simbolitza molt bé el vostre tarannà, nos fos cas que si celebréssiu una victòria molestéssiu a algú.
Rafael , parlar amb tu ha estat una experiència molt interessant i didàctica.
Nosaltres des del blog i segurament algun dels nostres lectors (milers) farem una reflexió d'abast profund, prenem nota, i farem com tu (ara), viurem una vida de Hollywood, i a mirar cap a un altre costat que són dos dies…!!
James, si et sembla bé marxem de festa i a micròfon tancat m'expliques tot allò que aquí tu no pots dir i jo no puc publicar.

Comentaris

XAVI-E ha dit…
jajaja, he rigut mooolt, per no plorar, clar.
I he pensat que a mi em passa una mica com al bó d'en Rafael, també m'agrada més el glamour, els cotxes i les dones que no haver de lliutar sol en una guerra que no entenen. Però bé, ja sabeu que jo intento fer alló de cada dia una petita acció, cada dia faig la meva particular batalla, .... sobretot amb les dones!!
Anònim ha dit…
Series tan amable d'entrevistar també a Ramón Llull? Tenim curiositat per cònèixer les opinions d'aquest personatge més profundament.

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana