IMPORTÀNCIA DEL LLENGUATGE

Els primers pensaments i el mateix hàbit de pensar s'adquireixen gràcies a l'educació i a l'experiència de comunitat feta amb moltes altres persones. És clar, però, que tant l'educació com les experiències humanes són eminentment lingüistíques i que el llenguatge té, doncs, una importància extraordinària en la configuració dels nostres pensaments i de tota la nostra personalitat.

Aixì, doncs, compartim molts pensaments amb una comunitat -d'origen o d'apoció- perquè també compartim el llenguatge i les experiències d'aquesta comunitat. Per tant, no és pas irrellevant quin llenguatge s'aprèn. I és que aprendre un llenguatge no vol dir només aprendre uns sons o unes paraules, amb el llenguatge, s'aprèn una manera de viure i de veure les coses.

Compartir una mateixa llengua no és, veure el món exactament igual, sinó que és disposar d'un marc de referències comú. Són referències lligades a la geografia, al clima, a la història, a l'economia, a la religió i a la vida quotidiana, i que s'expressen sempre en el llenguatge.

I és que el llenguatge que aprenem és el pòsit d'històries, de mites, de vivències i de pensaments. Cada llengua té el seu pòsit. Adoptar una llengua és adoptar-ne els límits i les possibilitats. Per això adoptar una llengua és deixar-se adoptar per ella.

En cada llengua hi ressonen segles d'història.

Compartir una llengua és trobar-se, sense voler, en una xarxa bàsica de complicitats. Són complicitats compartides per la comunitat d'aprenentatge.

Cada llenguatge té reverberacions pròpies, les reverberacions que es copsen de petit o en un clima d'afectivitat i de descoberta del món són les que resulten més duradores : les valoracions, els judicis, els significats de les coses i de les accions -com els sabors, les imatges o els sons- aniran lligats durant molt temps -potser per sempre més- a aquelles experiències inicials, que gairebé són experiències iniciàtiques.